Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Vixca Benifairó |

 Per Xavi Sarrià músic i escriptor 

Quan pense en Benifairó de la Valldigna, em ve al cap aquella sensació de pau que s'hi respira. Una pau pròpia d'un poble que sap assaborir la vida enmig d'una vall protegida per muntanyes que la projecten cap a la mar formant un paisatge mediterrani que ha sobreviscut, i sobreviurà, malgrat les amenaces i agressions dels qui s'entesten en ampliar les tensions. Un poble que ha sabut recordar la seua història, aquella història protagonitzada per un monestir i repobladors i moriscos i habitants que durant generacions alçaren germanies i revoltes incansables per guanyar-se el pa i el futur de tots plegats.

01/08/2009 15:11 Opinió

Un poble que ha treballat de sol a sol, que ha plantat cara i que ha volgut demostrar amb els fets perquè l'adjectiu “digna” acompanya al nom d'aquesta vall de dies càlids i nits plenes d'estels.

I és precisament a les nits quan Benifairó trenca amb aquesta pau i decideix bolcar-se en la festa, en la música, en la descàrrega d'emocions que tant ens identifica als valencians. I aquest vessant també el fa ser com és. Perquè avui podem dir que Benifairó ha esdevingut un referent al país en l'organització d’activitats culturals, i que, malgrat les limitacions i els entrebancs, ha sabut generar la il·lusió necessària per a crear festes que ja són parada obligada en la ruta que entre totes i tots, amb voluntat i esforç, anem construint. I, de nou, aquest dies Benifairó comptarà amb el seu festival d’estiu, el Més que Rock, que amplificarà la música de grups referents valencians i forans i que donarà l’oportunitat a que una legió de joves, i no tant joves, d’arreu de les nostres comarques trenquen els murs de la incomunicació i passen una nova nit màgica de rialles i sarau.


Per tot això avui m'alegre d’escriure unes paraules en motiu de les vostres festes. Però també perquè a Benifairó de la Valldigna hi tinc grans amics, perquè hi he passat dies i nit inoblidables i, sobretot, perquè vosaltres, els seus veïns, m'heu fet sentir com a casa contagiant-me de l’entusiasme de gaudir del tresor més preuat que ens queda: l'alegria de viure i l'orgull de ser allò que s'és.


Visca Benifairó!
Visca la Valldigna!
I bones festes 2009!

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid