Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge a Lleida a Joan Culleré i Ibars

El dia 2 de juny es realitzarà a Lleida, a la Sala Alfred Perenya (IMAC), un homenatge convocat per la CUP de Lleida i la Comissió 100 anys d'estelada al lluitador independentista Joan Culleré i Ibars. Aquest independentista de les terres de Ponent va militar a les Joventut Republicana, quan fou ferit durant la revolta del 6 d'octubre de 1934, a Estat Català durant la guerra i va ser un dels impulsors del Front Nacional de Catalunya (FNC), mentre romania a l'exilli fins al 1948, en què va retornar a Lleida per reforçar l'activitat interior. El 1979 també va ser un dels fundadors i candidat al Parlament de Nacionalistes d'Esquera. A l'homenatge a l'històric lluitador del FNC intenvindran en Ramon Usall (CUP de Lleida), l'Agustí Barrera (historiador membre de la CUP d'Arenys de Munt), Josep Borrell (ex-NE) i el seu fill Pere Culleré.

20/05/2009 18:43 Política

 

 Biografia de Joan Culleré Ibars: Barcelona, 24/06/1916 - Lleida, 9/10/1995

Nascut a Barcelona el 24 de juny de 1916, als cinc anys la seva família es va traslladar a Lleida.

L’any 1933 va ingressar al grup cultural de la Joventut Republicana de la ciutat, participant als fets d’octubre de 1934 en que va resultar ferit i posteriorment empresonat. Es va afiliar a Estat Català.

Va participar a la Guerra Civil formant part del cos d’intendència. A la fi del conflicte va ser reclòs als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde. Més tard es va incorporar a la resistència francesa enquadrat dins el Réseaux Alibi-Maurice juntament amb altres companys del FNC.


 El 1948 va tornar a Catalunya, col-laborant en totes les activitats contraries al règim que es van dur a terme a les terres de Ponent. Va ser delegat del FNC a l’Assemblea de Catalunya de Ponent, a més de pertànyer al Consell Nacional del mateix FNC, que va arribar a presidir.


També va ser candidat a les eleccions en que el FNC va presentar-se dins la coalició Nacionalistes d’Esquerra (NE) el 1980 com a diputat i dos anys més tard com a senador. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 1995 la Paeria li va atorgar la Medalla d’Argent de la Ciutat de Lleida.


El 9 d’octubre de 1995 va morir a Lleida, ciutat que el va recordar posant el seu nom a un dels carrers de la ciutat.

 Font: Comissió 100 anys d'estelada 

Per saber-ne més:

Estratègies de contestacióa la Lleida franquista (1939-1977) (Tesi doctoral)

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid