Aquesta lluita de Papasseit va evolucionar a mesura que el seu compromís s'anava fent més gran. El poeta mai deixa la seva individualitat creadora, tenia massa dins seu la idea que el feia formar part de l'aristocràcia dels nobles d'esperit, com a mitjà per expressar les seves opinions, però amb els anys s'anà acostant a determinats sectors nacionalistes. Aquest apropament és fruit de la seva amistat amb en Daniel Cardona, home clau per entendre aquest gir en la concepció política de Papasseit. Ens atreviríem a dir, i és ben probable, que els dos s'influeixen mútuament en les seves idees. Cardona compromet Papasseit a la lluita col·lectiva quan aquest darrer signa la introducció del llibre La Batalla del seu amic l'any 1923.
En aquell moment ja trobem el Papasseit monsieur le separatiste catalan; abans havíem vist un poeta que combatia en el seu interior per trobar un consens en les seves idees marxistes-independentistes-anarquistes-nietzchianes; aquest guirigall, aquest poti-poti d'idees era difícil d'unir i això es nota en l'evolució nacionalista d'en Salvat. A vegades sembla- quan parla de Catalunya esclava enfront d'Espanya- que reformuli els pensaments nietzchians de moral d'esclaus i moral de senyors per fer entendre que l'esclau és el veritable superhome del futur; també sembla que reformuli el concepte de guerra higiènica (20) de Marinetti per desitjar una guerra que purifiqui Catalunya, ja diferent, del mal espanyol. A la fi Papasseit, encara individualista malgrat el compromís, s'imbuirà de fervor heroic i continuarà sent un avantguardista, però un avantguardista compromès. La seva voluntat de poder consisteix en alliberar Catalunya, la qual és en realitat la senyora malgrat es trobi encadenada per la Vella Castella. I l'alliberació de la senyora, de l'amada, només podrà esdevenir si es produeix la gesta dels estels amb la guerra destinada a eliminar els mals que provoquen que una Nació no depengui d'ella mateixa per sobreviure.
Compromès, sí. Però també, i sempre, individualista i avantguardista, home del seu temps i home de futures generacions.
No voldria concloure aquest treball sense dir que crec que podria haver aprofundit més en els aspectes sociopolítics del temps d'en Joan Salvat-Papasseit, especialment pel que fa al període 1917-1923 a la ciutat de Barcelona. Espero que el perfil traçat de l'evolució nacionalista del poeta hagi servit perquè aquest petit forat negre sigui, més que res, una anècdota.
Jordi Corominas: El catalanisme de Joan Salvat-Papasseit.
Introducció: De Com Papasseit és necessari als nostres dies
Introducció: De Com Papasseit és necessari als nostres dies
Per saber-ne més:
