Es van dirigir cartes a diverses institucions, les que es van dignar a contestar la queixa formulada per Respolis van justificar l’import de les retribucions aprovades en la sola existència de la llei vigent i en la voluntat d’igualar-se amb altres institucions de la mateixa categoria o que representen un mateix gruix de població.
La denúncia és en primer lloc, moral. Consideren que és incoherent que les institucions demanin retallades i esforços econòmics als ciutadans i prediquin amb l’exemple contrari i entenen els augments de 40% d’uns pocs que "ens representen, davant l’encariment del cost de la vida i les dificultats per arribar a fi de mes, de moltes persones. Tot plegat erosiona la cohesió social i la pròpia imatge de la política".
La denúncia és en primer lloc, moral. Consideren que és incoherent que les institucions demanin retallades i esforços econòmics als ciutadans i prediquin amb l’exemple contrari i entenen els augments de 40% d’uns pocs que "ens representen, davant l’encariment del cost de la vida i les dificultats per arribar a fi de mes, de moltes persones. Tot plegat erosiona la cohesió social i la pròpia imatge de la política".
Per aquest motiu, exigeixen una modificació del marc legal. Davant l’evasiva o el silenci a les preguntes formulades, no els hi queda més remei que formular un seguit de demandes per traduir la indignació en proposta operativa.
Respolis demana:
- sous fixats per una taula d’homologació comuna,
- increments anuals no superiors als de l’IPC,- prohibir l’acumulació de càrrecs,
- cessació i retorn dels diners en cas de cobraments il·legítims.
Respolis ha recorregut a la Sindicatura de Greuges de Catalunya davant la manca de resposta per part d’algunes institucions. Una delegació de Respolis va ser rebuda pel Síndic de Greuges, es va demanar la seva intervenció per obtenir resposta dels Presidents de les Diputacions de Girona i Barcelona, els quals havien estat interpel·lats per part d'aquesta xarxa ciutadana sense resultat, Enric Vilert president de la Diputació de Girona per l'increment desmesurat del seu sou, Celestino Corbacho alcalde de l’Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona per acumular càrrecs de dedicació exclusiva i disposar també d'uns ingressos exageradament elevats (160.000€) i Salvador Esteve president de l’Associació Catalana de Municipis i amb la que la Federació de Municipis de Catalunya s’emparava per justificar els increments. Aquests fets portats al Síndic, i d'altres pràctiques similars a d'altres institucions que Respolis denúncia, reclamen correcció des de la perspectiva de l’exercici democràtic del dret a la informació, a una despesa pública amb criteris d’eficiència i economia, i a la distribució equitativa dels diners públics, entre altres drets que poden lesionar actituds com les denunciades. Es per això que havíem entès que aquests indicis eren suficients per motivar d’ofici l’actuació d'aquesta institució. Però el Sr. Rafael Ribó es va negar a considerar el fons de les nostres peticions, amb les que va manifestar un desacord general i es limità a dir que instaria a la Diputació a donar resposta a les demandes plantejades.
La resposta de la Diputació de Barcelona ha arribat amb vuit (8) mesos de retard. En ella es manifesta que les preguntes de Respolis no podien ni poden ser contestades des del punt de vista de gestió d’ aquesta Corporació sinó des del debat purament polític?. També s'insisteix que les retribucions han estat aprovades pels òrgans competents segons el que preveu la normativa legal aplicable i en acord amb tots els partits.
La resposta està plena de subterfugis i fugides d'estudi per no donar satisfacció al fons que plantegem. Fins i tot la consideració de raons polítiques és adduïda com a recurs desqualificador dels nostres propòsits. Talment com si la democràcia i la política fossin de propietat exclusiva dels partits i qualsevol inquietud política de la ciutadania fos un acte irrellevant o un component indigne.
Respolis ha recorregut a la Sindicatura de Greuges de Catalunya davant la manca de resposta per part d’algunes institucions. Una delegació de Respolis va ser rebuda pel Síndic de Greuges, es va demanar la seva intervenció per obtenir resposta dels Presidents de les Diputacions de Girona i Barcelona, els quals havien estat interpel·lats per part d'aquesta xarxa ciutadana sense resultat, Enric Vilert president de la Diputació de Girona per l'increment desmesurat del seu sou, Celestino Corbacho alcalde de l’Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona per acumular càrrecs de dedicació exclusiva i disposar també d'uns ingressos exageradament elevats (160.000€) i Salvador Esteve president de l’Associació Catalana de Municipis i amb la que la Federació de Municipis de Catalunya s’emparava per justificar els increments. Aquests fets portats al Síndic, i d'altres pràctiques similars a d'altres institucions que Respolis denúncia, reclamen correcció des de la perspectiva de l’exercici democràtic del dret a la informació, a una despesa pública amb criteris d’eficiència i economia, i a la distribució equitativa dels diners públics, entre altres drets que poden lesionar actituds com les denunciades. Es per això que havíem entès que aquests indicis eren suficients per motivar d’ofici l’actuació d'aquesta institució. Però el Sr. Rafael Ribó es va negar a considerar el fons de les nostres peticions, amb les que va manifestar un desacord general i es limità a dir que instaria a la Diputació a donar resposta a les demandes plantejades.
La resposta de la Diputació de Barcelona ha arribat amb vuit (8) mesos de retard. En ella es manifesta que les preguntes de Respolis no podien ni poden ser contestades des del punt de vista de gestió d’ aquesta Corporació sinó des del debat purament polític?. També s'insisteix que les retribucions han estat aprovades pels òrgans competents segons el que preveu la normativa legal aplicable i en acord amb tots els partits.
La resposta està plena de subterfugis i fugides d'estudi per no donar satisfacció al fons que plantegem. Fins i tot la consideració de raons polítiques és adduïda com a recurs desqualificador dels nostres propòsits. Talment com si la democràcia i la política fossin de propietat exclusiva dels partits i qualsevol inquietud política de la ciutadania fos un acte irrellevant o un component indigne.
Font: Informació Sabadell
Per saber-ne més:
Campanya per controlar els sous dels polítics. Llibertat.cat
