Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La Bandera Negra reivindica la caiguda de l'estructura del Toro d'Osborne

 5.08.07 Un grup de persones que s'han batejat amb el nom de La Bandera Negra ha reivindicat el sabotatge que va fer caure el divendres dia 3 l'estructura del Toro d'Osborne del Bruc. Aquest grup fau seu el nom i la retòrica emprada pel grup dels anys vint La Bandera Negra (Sant Germandat Catalana), compost per independentistes catalans i que reprenia la tradició catalana secular d'emprar la bandera negra en els moments de resistència armada.

06/08/2007 00:50 Política

El comunicat emès per aquest grup, que han fet arribar a nombrosos mitjans de comunicació, assenyala que el divendres 3 d'agost del 2007, desprès de 3 hores de bona i dura feina, a les sis del matí, el toro d'Osborne del Bruc ha caigut vergonyosament com un gegant amb peus de fang.  Un escrit amb alguns elements descriptius (com el nombre de participant a l'acció de sabotatge) i reivindicatius que recupera la retòrica i la terminologia emprada pel separatisme insurreccional dels anys vint, en què va actuar l'organització secreta homònima: La força i valentia conjunta d'una vintena de patriotes catalans ha vençut el gegant banyut espanyol que, amb els seus 18 metres d'alçada i 20 tones de pes, no ha pogut resistir la força i l'enginy d'uns valents catalans disposats a tot.

Tal i com assenyala el comunicat, l'estructura publicitària d'Osborne, i símbol de l'espanyolisme al nostre país, havia estat reconstruïda feia molt poc temps, només una setmana. Aquesta estructura publicitària del Bruc havia estat atacada en nombroses ocasions, tot i que des del darrer sabotatge del qual va ser objecte no s'havia tornat a visibilitzar des de les seves proximitats.

El grup homònin que va actuar als anys vint, Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), fou una organització armada de caire secret i vinculada a Estat Català, fundada el 3 de maig de 1925. Entre els seus membres, la major part molt joves, el cap més visible fou Marcel·lí Perelló i Domingo. També en formaren part Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (que exercia com a referent ideològic del grup ), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Julià, Joan Bertran i Deu, Jaume Balius i Jaume Compte. Aquest grup tenia comitès a Béziers i Buenos Aires. Bandera Negra va protagonitzar l'intent d'atemptat contra Alfons XIII i tot el directori militar de la dictadura a les costes del Garraf (Complot de Garraf) i alguna altra acció amb poc ressò. La repressió que l’organització va patir a conseqüència d’aquests atemptats va influir molt en la radicalització del moviment nacionalista català, que va acumular un important prestigi pel fet d'haver atacat frontalment la dictadura primoriverista.

 

Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid