Ara
bé, amb el panorama social i polític que tenim al davant, cal admetre
que hem deixat penjada a molta gent afí al projecte de la CUP, gent que
ens vota o que va als nostres actes, i que ara dubten i se senten electoralment orfes.
Les contradiccions també hi són dins de la pròpia militància i, mal que ens pesi, posen de manifest la nostra feblesa.
D'altra banda, l'absència de l'esquerra independentista ha afavorit múltiples intents d'apropiació del nostre espai polític i electoral. Cal tenir-ho en compte, perquè aquesta tendència no sols no desapareixerà sinó que s'aguditzarà de cara a les municipals. Per tant, el salt qualitatiu i quantitatiu de la CUP, que havíem projectat de cara als comicis locals de 2011, pot veure's molt limitat.
Sigui com sigui, cal treballar per posar els fonaments d'una ruptura democràtica amb l'Estat espanyol i per a l'esquerra independentista, ara i aquí, això passa per enfortir la nostra implantació municipal i per
impulsar un moviment popular a favor de la independència del
conjunt dels Països Catalans, que doni continuïtat a les plataformes
locals que han organitzat consultes sobre la independència (cal no
perdre de vista que la consulta més important es farà a l'abril de 2011 a
Barcelona, un mes abans de les municipals).
Internament, un cop superada la cita de les municipals, caldrà garantir la continuïtat dels nuclis de la CUP que no hagin obtingut representació, reforçar l'organització com a referent de masses de l'esquerra independentista i preparar el terreny per poder concórrer amb totes les garanties en uns comicis supralocals, perquè "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres".
