Havent passat uns dies ja des de la finalització de la jornada de Vaga General del passat 29 de setembre, arreu de les nostres comarques sota dominació espanyola, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, fem la següent valoració.
1. Que tot i que la vaga no ha estat total ni de bon tros, entenem que la resposta de la nostra classe ha estat, en molts moments, molt superior a les previsions (fins i tot a les més optimistes).
2. Que malgrat la desmobilització que les direccions de CCOO i UGT han dut a terme durant els darrers 30 anys, i reforçat durant els darrers 8 anys (8 anys sense cap vaga general, malgrat haver-se aprovat una altra reforma laboral), el nivell de consciència d'una part important de la nostra classe s'ha vist reforçat.
3. Que ha quedat demostrat per activa i per passiva aquest 29S que les direccions de CCOO i UGT ja no són un interlocutor vàlid per parlar en nom de la classe obrera i han estat desacreditats per parlar de la crisi.
4. Així, tant la COS, com el conjunt de l'Esquerra Independentista, s'ha vist igualment reforçada per aquesta mobilització, fonamentalment per l'enorme i abnegat treball de base realitzat (sense fer ús de cap subvenció, suport institucional, etc.)
5. Que el 29S marca un abans i un després en la història del Moviment Català d'Alliberament Nacional i del conjunt de l'Esquerra Independentista, en haver estat la major mobilització de caire sociolaboral assolida en la història del nostre moviment, i feta a més, arreu de les nostres comarques al sud de l'Albera.
Així mateix, des de la COS, entenem que hi ha un seguit de coses que hem de millorar de cara al futur:
1. Que cal millorar els canals de comunicació entre les organitzacions combatives i de classe del nostre país, per tal de reforçar totes les respostes, mobilitzacions, etc., que es donin en un futur.
2. Que cal diferenciar clarament entre les bases militants i actives dels sindicats institucionals (que en moltes ocasions han patit també la repressió i la violència policial), de les seues cúpules dirigents, responsables directes de la situació actual, i fins i tot en ocasions de la pròpia repressió.
3. Que tot i que cal una denúncia constant, creixent i sense treva de les polítiques, pactes i interessos (aliens als del conjunt de la nostra classe i del nostre país) de les direccions i burocràcies de CCOO i UGT, cal fer un gran procés de pedagogia per acostar al sindicalisme combatiu, a les persones honestes, dignes i lluitadores que continuen poblant les bases d'aquestes dues organitzacions.
Finalment, des de la COS, volem manifestar:
1. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb tots els companys i companyes de la COS i del conjunt de l'Esquerra Independentista arreu de les nostres comarques, víctimes de repressió, detencions o qualsevol tipus de violència policial.
2. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb totes les companyes i companys represaliats (companys i companyes de CNT, CCOO, CGT, intersindicals, joves d'EUPV, PCPE i molts altres col•lectius i organitzacions) per la seva activitat conscient, solidària i combativa durant la jornada de Vaga General... la solidaritat no pot venir donada en funció de sigles.
3. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb el company que continua empresonat a Barcelona, pel simple fet d'haver nascut en un altre país del món.
4. La nostra condemna i rebuig contra tots els buròcrates que es van dedicar a denunciar i assenyalar a companys i companyes d'altres organitzacions a les pròpies forces d'ocupació.
5. La nostra condemna i rebuig a l'actuació brutal i absolutament desmesurada de les forces d'ocupació, molt especialment en el cas de València, per la qual cosa, des de la COS exigim la dimissió irrevocable del delegat del govern espanyol Ricardo Peralta, responsable d'altres actuacions semblants, com la del Cabanyal el passat mes d'abril.
6. Que cal fer fora de les organitzacions sindicals realment de classe, a qualsevol representant de les forces de "seguretat", ja que una vegada més han demostrat que no són treballadors, sinó mercenaris a sou del capital, i cossos especialment emprats per reprimir qualsevol dissensió social i/o nacional.
7. Que cal començar des de ja mateix la preparació i agitació social necessària per preparar una nova Vaga General arreu del nostre país, per tal de no deixar que s'apagui la flama encesa aquest 29S.
Per la terra i el treball... avancem a la segona Vaga General!!
València - Barcelona - Països Catalans; 2 d'octubre de 2010.
La Intersindical-CSC, sindicat convocant de la vaga general d’avui,
després de fer una primera valoració de la jornada i a l’espera d’una
reflexió més acurada, vol constatar que la classe treballadora catalana
ha demostrat una vegada més que rebutja la política neoliberal de
retallades de drets laborals, socials i nacionals com a via per
beneficiar permanentment als i les de sempre, aquesta vegada amb
l’excusa de la crisi econòmica.El seguiment de la vaga als Països Catalans ha estat del 75% i aproximadament 400.000 persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona contra les últimes mesures del Govern central, així com milers més també han marxat per altres ciutats catalanes. Unes xifres contundents que han de moure al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a respondre satisfent la voluntat popular, que no és altra que la de retirar la reforma laboral, el projecte de reforma de pensions, les mesures d’austeritat contràries als interessos dels i les treballadors/es públics i pensionistes i totes aquelles polítiques que dilapiden el benestar de les classes populars.
Ara el que cal és avançar cap a un nou model social i econòmic i vers la plena sobirania nacional dels Països Catalans. Tanmateix, fins que aquests objectius no s’assoleixin, cal mantenir la pressió i la protesta que avui tan nítidament s’han expressat. Cal fixar un calendari indefinit de mobilitzacions que situï en un atzucac el Govern i el forci a escoltar el clam d’una majoria de la població. Ara és el moment de mantenir la confrontació, un cop la via del pactisme i el diàleg social defensat per alguns s’ha demostrat fallit. Hem de mantenir el pols i no cedir als tímids focs d’encenalls que busquin domesticar el sindicalisme i no hem de posar límits a la lluita. Cal fer tots els esforços possibles per parar empreses i ocupar els carrers les vegades que calgui com a mínim fins que l’Executiu central realitzi un gest que demostri la voluntat de canviar el rumb de les seves polítiques, i aquest gest no pot ser altre que la retirada completa de la reforma laboral!
La classe treballadora avui pot estar satisfeta, doncs
ha mantingut amb fermesa la dignitat davant l'ofensiva neoliberal. Les
darreres reformes que apunten cap un escenari encara més precari,
especialment pels i les joves, han estat contestades amb contundència
avui als carrers, als llocs de treball i als centres d'estudi.
Centenars de milers de treballadors han seguit la vaga general i han
sortit als carrers per expressar el rebuig a la reforma laboral, així
com, de retruc, el seu malestar amb les polítiques neoliberals del
govern de Zapatero.Malgrat la immediatesa de la reforma laboral i la més que probable imminent retallada de drets pel què fa a les pensions, cal no oblidar que aquesta no és una “crisi” del sistema sinó que és la naturalesa del propi sistema capitalista, que ens porta a situacions com l'actual, amb un 20% d'atur i un 34% de treballadors amb contractes temporals. I encara hem de pagar els plats trencats. I és que més enllà de les reformes del Govern i els sindicats grocs, els catalans avui hem sortit a protestar contra aquest sistema injust que pretén fer pagar la crisi als treballadors quan els gran beneficiaris del sistema (banca, patronal, classe política i grans inversors) estan augmentant els seus beneficis en plena "crisi".
Malgrat el setge mediàtic, que també ara ofereix dades esbiaixades sobre el seguiment, la realitat és que la indústria ha fet vaga i que ha sortit el carrer. I, més enllà de les xifres que s'ofereixin per part dels sindicats grocs , la patronal o el Govern, allò important avui era mostrar al carrer que la classe treballadora catalana té molta dignitat i que no es deixarà atropellar per aquest discurs “conciliador” de la patronal, perquè al final, tot pacte amb la patronal acaba esdevenint una rebaixa de drets i llibertats pels de sempre.
La dignitat s'ha demostrat amb l'alt nombre de treballadors que han seguit la vaga, però també al carrer: els talls de carreteres (la N-II al Maresme, la A-20 a Gramenet, la A-2 a Esparraguera i un llarg etcètera), aturant l'entrada a l'Aeroport del Prat, tallant les principals artèries de Barcelona, amb piquets a molts barris de la ciutat comtal (Sants, Nou Barris, Sant Andreu, Gràcia, Poblenou...), milers de persones a València tant a la Universitat com també tallant l'Avinguda Blasco Ibáñezo fent piquets, també hi ha hagut piquets massius a Palma i Alacant (amb prop de 60.000 persones, una xifra històrica) i piquets molt combatius a Barcelona, València, Alacant, Palma, Mataró, Terrassa, Manresa, Berga, Sabadell, Gramenet del Besòs, el Prat del Llobregat, Cornellà, etc.
La mostra més directa que la vaga anava bé pels interessos dels treballadors s'ha fet notar molt aviat quan els torns de nit de les grans empreses (SEAT, San Miguel, Freixenet, Segura Viudas...) han començat a anunciar que el torn de nit no es faria perquè les treballadores s'unien a la vaga. També ha passat el mateix amb els serveis d'escombraries de moltes ciutats i a mesura que passaven les hores sabíem que els serveis de busos de moltes ciutats també s'unien a la vaga. A la nit també s'ha fet un piquet a MercaBarna i a MercaValència, així com al Mercat del Born. Allà s'han produït els primers enfrontaments amb la policia i també els primers ferits. Amb el pas de les hores s'anava sabent que TV3, Catalunya Ràdio, el 80% del diari Avui, el Grupo Z i la majoria dels mitjans de comunicació també seguien la vaga. Al llarg de la jornada de vaga hem pogut redescobrir la dignitat d'una classe treballadora que no s'ha intimidat ni amb les amenaces i coaccions per part dels empresaris ni pel setge mediàtic en contra el dret a vaga.
El 29-S ha de ser una data per recordar que la classe treballadora manté la dignitat i amb més força que mai, més enllà de la traïdoria de UGT i CCOO, doncs l'esquerra independentista avui ha sortit al carrer amb la resta de sindicats i grups anticapitalistes per deixar les coses clares a la patronal i el Govern. Malgrat tot, ara cal estar alerta i que la mobilització no hagi servit perquè els sindicats grocs ens venguin a canvi d'algun pacte profitós per les seves cúpules i lesiu pels interessos dels treballadors, doncs la Vaga General ha estat un punt clau en les protestes de la classe treballadora, però no és ni molt menys el final de res. La lluita és ara més ferma i més constant que mai, animats per la demostració de força d'aquesta Vaga General.
LA CLASSE TREBALLADORA CATALANA NO ES DEIXARÀ ATROPELLAR
NO PAGAREM LES VOSTRES CRISIS !
Un altre aspecte positiu que cal remarcar és la capacitat d’autoorganització mostrada el passat dia 29, ja que arreu del país es van organitzar piquets al marge dels dos grans sindicats subvencionats.
Cal insistir que, en un context d’atur massiu i amb una contractació temporal propera al 25% de la població assalariada, els piquets són una eina imprescindible, encara que insuficient, per garantir el dret a la vaga, un dret que desgraciadament una part de la classe treballadora no va poder exercir el dia 29 a causa de l’amenaça d’acomiadament o de no renovació del contracte temporal.
D’altra banda, resulta el súmmum dels cinisme que els mateixos que s’afanyen a reclamar el dret al treball el dia de la vaga general siguin els responsables que 1.400.000 d’aturats i aturades no puguin exercir-lo durant tot l’any.
L’MDT vol denunciar i condemnar també les identificacions, agressions i detencions de piquets per part de les forces d’ocupació. En aquest sentit, considerem especialment greus les les càrregues i detencions ocorregudes a València.
Dit això, cal no oblidar els deures pendents de l’Esquerra independentista en l’àmbit sindical: la manca d’una política sindical unitària i sobretot d’un sindicat nacional i de classe arrelat al si de la classe treballadora fa que depenguem dels interessos particulars d’UGT i CCOO a l’hora de donar resposta a les agressions a la nostra classe.
Aquesta situació només pot ser superada amb voluntat política. És urgent, doncs, un debat sobre l’acció sindical al si de l'Esquerra Independentista.
Moviment de Defensa de la Terra Països Catalans,
1 d'octubre de 2010
⁃ La mobilització és una arma necessària per a la defensa dels interessos de la classe treballadora. En aquest sentit aquest 29 de setembre era necessari redoblar esforços i la militància d'Endavant (OSAN) i del conjunt de l'esquerra independentista ha respost satisfactòriament.
⁃
⁃ El seguiment de la vaga ha sigut probablement més fort d'allò esperat pels sindicats majoritaris i també pel govern espanyol. Ha sigut fort en sectors claus com la indústria o el transport, i ha sigut menor en la resta del terciari. Això té una explicació lògica donat que l'anomenat sector serveis és un dels sectors on més temporalitat i precarietat hi existeix i per tant on els empresaris poden exercir un xantatge major davant la convocatòria d'una vaga. Així mateix, les dimensions de les plantilles al terciari sol ser menor i això augmenta la pressió patronal sobre l'assalariat. A nivell territorial destaquem que la vaga general ha sigut especialment secundada als barris i municipis on s'havia fet una feina seriosa d'organització popular de base.
⁃
⁃ En aquest sentit cal destacar la feina dels piquets informatius que els sindicats i les organitzacions polítiques que secundaven la vaga general han posat en marxa. Aquests piquets contribueixen a informar als i les treballadores dels seus drets i a trencar el xantatge de la patronal sobre ells i elles. Cal felicitar doncs la labor dels milers de persones que s'han mobilitzat des de les 0h de la nit arreu les comarques dels Països Catalans per tal de garantir el dret a vaga.
⁃
⁃ La participació ha sigut massiva en les desenes de manifestacions i concentracions convocades arreu del país, amb centenars de milers de treballadores i treballadors mobilitzats. Demostra el gran malestar social existent en amples sectors de la classe treballadora davant la greu situació d'atur, precarització i pèrdua de drets.
⁃
⁃ L'estat, per la seua banda, ha protegit la coacció patronal amb un desplegament policial provocatiu i violent, amb múltiples treballadors/es ferits/des i al voltant de setanta detencions arreu dels Països Catalans -inclosos/es 4 militants d'Endavant (OSAN). Enviem una abraçada solidària a totes les persones agredides pels cossos de seguretat en aquesta jornada de lluita i demanem l'absolució de tots i totes les detingudes.
⁃
⁃ L'increment de la combativitat arreu dels Països Catalans -i en especial a Barcelona- ha estat la resposta de sectors de la classe treballadora front l'actitud violenta i repressiva dels cossos policials cap als moviments socials i les lluites populars. La premsa reaccionària, bel·ligerant abans i després del 29S amb la convocatòria de vaga general, ha utilitzat de manera sensacionalista la conflictivitat per criminalitzar el dret a vaga i legitimar la contundència policial. En el cas del Principat, en plena campanya electoral, s'intenta tapar el rebuig social a unes retallades que només beneficien a una minoria explotadora però que compten amb un ample consens al si de la classe política.
⁃
⁃ L'esquerra independentista ha tingut una participació molt activa i combativa en aquesta jornada. Entenem que l'esquerra independentista de la mà dels sectors combatius del sindicalisme i l'anticapitalisme ha treballat bé l'organització de l'aturada general mitjançant la creació de comitès i assemblees de base arreu de la nostra geografia. Considerem que aquesta feina prèvia ha permès donar una resposta digna -en forma de piquets, accions, concentracions, manifestacions,...- davant la greu retallada de drets que pateix la classe treballadora. Aquest és el camí que hem de continuar treballant des d'ara mateixa, paral·lelament al reforç del sindicalisme nacional i de classe.
⁃ Endavant (OSAN), i la resta d'organitzacions de l'esquerra independentista, van fer una aposta per enfortir l'eix sociolaboral. Humilment considerem que els resultats d'aquesta vaga general indiquen que treballem en la direcció correcta, doncs considerem que ara i ací la llibertat del nostre poble és indestriable de la defensa dels drets de la classe treballadora.
⁃
Per concloure aquesta valoració volem fer una crida a totes i tots els treballadors a sindicar-se i emplacem a l'esquerra independentista a posar-s'hi de valent a fer militància al lloc de treball. Organitzar-se a nivell d'empresa és també bàsic per defensar els nostres interessos de classe.
Organitzem-nos per la defensa dels nostres drets socials i nacionals!
La lluita és l'únic camí!
Comissió de Premsa de l’Esquerra Independentista (SEPC i CAJEI): Crònica nacional de la vaga general del 29 de setembre
La vaga general ha començat a la mitjanit. Al llarg de la matinada i el matí, hi ha hagut piquets a tots els barris i punts estratègics de la ciutat. A les dotze del migdia els piquets dels barris han confluit a plaça Catalunya, on l'Assemblea de Barcelona havia convocat un piquet central unitari. Els mossos d'esquadra han intentat impedir que el piquet marxés per on estava previst, cosa que ha generat moments de tensió.
A les tres de la tarda, mentre els establiments de les Rambles i voltants estaven sent tancats, els mossos han procedit a 'escombrar' plaça Catalunya i han irromput al Banc Espanyol de Crédit reapropiat, que havia esdevingut des del passat 25 de setembre un espai de confluència multitudinària de cara a la vaga general i més enllà.
Al final de la jornada de vaga, hi ha 33 persones detingudes i algunes desenes de ferits per la policia.
La denúncia interposada per part de la propietat de l'edifici havia estat arxivada pel jutjat tres dies enrere. Els mossos han desallotjat sense l'ordre pertinent del jutge: es tracta per tant d'un desallotjament il·legal. El pretext adduit per fer aquesta actuació d'excepció és que s'havien tirat objectes des de l'edifici. Però els mossos no han detingut ningú dels que romanien dins l'immoble ni s'ha trobat res incriminador, procediment policial que denota per si mateix que no es pretenia aturar algú que feia quelcom des d'un edifici, sinó desallotjar un espai per raons polítiques. Altres irregularitats han estat l'absència del número de placa visible en molts agents, així com la contractació de seguretat privada quan la denúncia de la propietat estava arxivada.
Per altra banda, cal dir que la intensa jornada de vaga que ha tingut lloc aquest 29 de setembre ha desbordat completament l'adscripció particular a un espai com el Banc Reapropiat de plaça Catalunya, a un ens com el Moviment del 25 de setembre, l'Assemblea de Barcelona, o a les diferents manifestacions dels diversos sindicats, incloses les dels sindicats majoritaris. és una evidència per a tot aquell que hagi passat pels carrers del centre de Barcelona aquest ja històric 29 de setembre del 2010, que el caràcter combatiu de la vaga era transversal, compartit i general. Adscriure la seva tonalitat excepcional a un sol sector respon tan sols a una lògica repressiva que pretén desvirtuar l'expressió d'un malestar col·lectiu de caire estructural. A aquestes alçades de la crisi, només el cinisme o l'autoengany poden seguir justificant un sistema que salva els bancs amb diners públics mentre imposa retallades socials i laborals a les classes populars, que ataca les condicions de vida de la majoria de la població mentre intenta mantenir a qualsevol preu els beneficis empresarials i financers.
El Banc Reapropiat de plaça Catalunya ha estat durant cinc dies un espai increible on han acudit centenars de persones. Entre moltes altres activitats (assemblees, xerrades, grups de treball, mapa de recursos, àpats, projeccions, punts d'informació, centre de mitjans, etc.), el diumenge 26 es va celebrar una assemblea amb 500 assistents que van apropar-se a la crida de quina és la teva vaga?. Persones amb condicions laborals i vitals molt diverses van agrair emocionades l'existència d'aquest espai, la possibilitat de posar en comú la seva situació i de començar a pensar plegades eines de lluita, alternatives i suport mutu per fer front a la crisi.
Així tot just comença. Perquè la nostra vaga no cap en un dia. Perquè sabem que la Barcelona de la Rosa de Foc va conquerir millors condicions de vida per a tothom a través de formes d'organització i lluita en el seu moment il·legalitzades o criminalitzades, com la vaga general. Perquè hem perdut la por. Perquè hem descobert que juntes ho podem tot.
Per saber-ne més:
