Els llocs de treball que s'estan creant no suposen un canvi de rumb respecte a la destrucció d'ocupació patida durant els últims anys. Ben al contrari, serveixen per cobrir feines estiuenques que no tenen gaire possibilitats de mantenir-se un cop arribi el mes de setembre. I, darrera aquesta excusa, una vegada més desenes d'empreses aprofiten per contractar temporalment per cobrir llocs de treball estructurals, estalviant-se així futures despeses d'acomiadament i mantenint una plantilla més precaritzada i submisa.
Aquesta crisi no només està provocant un increment exagerat de persones aturades, sinó també la precarització d'aquelles que encara tenen feina o que estan aconseguint obtenir-ne. L'abús en la temporalitat és només una de les condicions laborals que estem observant. Les empreses estan aprofitant la indefensió de desenes de milers de persones sense feina per imposar unes condicions indignes a canvi d'aconseguir un sou.
Segons la Intersindical, per evitar que aquesta situació es normalitzi després de la crisi, és necessari frenar una reforma laboral que en cap cas aborda la problemàtica de la temporalitat i que precaritza encara més les condicions de treball i afrontar una política dirigida a perseguir totes aquelles abundants empreses que fan de la temporalitat, massa vegades en frau de llei, la fórmula de contractació gairebé hegemònica. La crisi l'està pagant qui no l'ha provocat, i no només amb més atur, sinó amb pitjors condicions laborals.