Prats de Molló, al Vallespir, va viure diumenge 8 de novembre una jornada carregada de simbolisme amb la inauguració de la Casa Macià, coincidint amb el centenari dels Fets de Prats de Molló. L'antiga Vil·la Denise, des d'on Francesc Macià i el seu estat major van preparar l'intent insurreccional contra la dictadura de Primo de Rivera, ha estat recuperada per convertir-se en un espai dedicat a preservar, investigar i divulgar la memòria d'aquells esdeveniments i dels seus protagonistes.
La inauguració representa la culminació d'un projecte impulsat per les entitats promotores de la Casa Macià i desenvolupat per la Fundació Casa Macià, presidida per l'exconseller de Cultura Lluís Puig. La rehabilitació ha estat possible gràcies a la implicació de més d'un centenar de voluntaris, que han contribuït a recuperar un edifici estretament vinculat a un dels episodis més significatius de l'independentisme català contemporani.
«És un final i un principi», va afirmar Lluís Puig durant la inauguració, una expressió que resumeix el sentit del projecte: culminar la recuperació d'un espai històric i obrir una nova etapa dedicada a la recerca, la cultura i la transmissió de la memòria.
Un centre de memòria per conèixer i investigar els fets de 1926
La Casa Macià incorpora una exposició permanent amb documents gràfics originals, objectes vinculats al complot i un audiovisual que explica els esdeveniments de 1926. El nou equipament es podrà visitar a demanda i vol esdevenir un punt de referència per a les persones interessades en la història de l'independentisme català.
Segons va explicar Lluís Puig a 3Cat, l'objectiu és incentivar la investigació històrica i dinamitzar culturalment el territori, de manera que la Casa Macià no sigui únicament un espai expositiu, sinó també un lloc de trobada, estudi i divulgació.
El projecte té igualment una dimensió territorial. Situada a Catalunya Nord, la Casa Macià permet recuperar la història dels vincles entre els territoris situats a banda i banda de l'Albera, especialment les xarxes de solidaritat, exili i organització política que van fer possible la preparació dels Fets de Prats de Molló.
Recuperar el Macià que va preparar la proclamació de la República Catalana
El novembre de 1926, Francesc Macià i militants d'Estat Català van preparar des de Catalunya Nord una operació que pretenia travessar la frontera, entrar a Catalunya i desencadenar un aixecament contra la dictadura de Primo de Rivera per proclamar la República Catalana.
L'operació va ser descoberta per les autoritats franceses abans que es pogués executar i els principals responsables van ser detinguts. Malgrat el fracàs de l'intent insurreccional, el posterior procés judicial celebrat a París va contribuir a internacionalitzar la causa catalana i a projectar la figura de Macià com un dels principals referents de l'independentisme.
La recuperació de la Casa Macià permet donar a conèixer una dimensió de la seva trajectòria que sovint queda en segon terme davant la figura del futur president de la Generalitat: la del dirigent d'Estat Català que, des de l'exili, va organitzar una operació política i militar amb l'objectiu d'assolir la independència.
Però els Fets de Prats de Molló no es poden explicar únicament a través de Macià. Al seu costat hi havia una organització política, militants i voluntaris que van assumir riscos personals per participar en aquella iniciativa. Recuperar-ne les trajectòries és també una manera de comprendre el caràcter col·lectiu de l'intent insurreccional.
Un homenatge als conjurats i a les seves famílies
Un dels moments més emotius de la inauguració va ser l'homenatge als participants en els Fets de Prats de Molló i als seus familiars, als quals es va lliurar una placa de reconeixement.
L'acte va posar en relleu el compromís d'aquelles persones que, en plena dictadura de Primo de Rivera, van participar en una operació destinada a aconseguir l'alliberament nacional de Catalunya.
La recuperació d'aquesta memòria col·lectiva és un dels objectius del nou centre, que vol contribuir a donar a conèixer els protagonistes d'aquella experiència, molts dels quals han quedat en segon terme en els relats històrics centrats en la figura de Francesc Macià.
En aquest mateix sentit, la jornada també va incloure la presentació de dues publicacions dedicades al centenari: Prats de Molló. Fets i gent. Complot d'Estat Català per la Independència de Catalunya, coordinada per Lluís Puig i publicada per Llibres de l'Índex, i El complot de Prats de Molló, de Jordi Rodó i Violant Parejo, publicada per Símbol Editors.
Les dues obres contribueixen a ampliar el coneixement dels fets de 1926 i dels seus protagonistes, i s'inscriuen en l'esforç de recuperació i divulgació històrica que dona sentit al projecte de la Casa Macià.
Una inauguració amb una àmplia representació institucional i independentista
La inauguració va reunir més de 500 persones, entre les quals els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, Pere Aragonès i Carles Puigdemont, aquest darrer amb una aparició que va sorprendre els assistents.
També hi van participar el president del Parlament, Josep Rull; l'expresidenta Carme Forcadell; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer.
Rull va reivindicar el compromís dels conjurats, que van assumir riscos personals en defensa de les llibertats de Catalunya, mentre que Hernández va relacionar els fets de 1926 amb els valors de la democràcia, la cohesió social, la cultura i la llengua catalana. Per la seva banda, Claude Ferrer va destacar les oportunitats que el nou equipament pot representar per al desenvolupament cultural i econòmic de Prats de Molló.
Lluís Puig també va establir paral·lelismes entre l'exili de Francesc Macià i el que han viscut diversos dirigents independentistes arran del procés polític dels darrers anys.
Entre les entitats i organitzacions presents hi havia Òmnium Cultural, amb el seu president Xavier Antich; l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), encapçalada per Josep Vila, i la diputa de la CUP, Pilar Castillejo i els militants de Poble Lliure, Juliana Bocardit, Carles Castellanos, Nil Jaile i Carles Benítez.
El president de l'ANC va reivindicar la necessitat de recuperar el compromís dels protagonistes dels Fets de Prats de Molló i d'unir esforços per continuar avançant cap a la independència de Catalunya. Per la seva banda, Poble Lliure va recordar unes paraules pronunciades per Francesc Macià el 1932: «Així heu de voler Catalunya, com tantes vegades jo l'he promesa: políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa».
Un espai de memòria amb vocació de futur
Cent anys després dels Fets de Prats de Molló, la recuperació de l'antiga Vil·la Denise representa una nova oportunitat per aprofundir en el coneixement d'un episodi que va contribuir a internacionalitzar la causa catalana i que forma part de la història de l'independentisme contemporani.
La Casa Macià neix amb la voluntat de preservar els testimonis d'aquella experiència, impulsar noves investigacions i transmetre a les generacions futures la història de Francesc Macià i dels militants que van participar en l'intent de proclamar la República Catalana.
La inauguració tanca una etapa de recuperació patrimonial, però n'obre una altra de divulgació i recerca. L'antiga Vil·la Denise deixa enrere dècades d'oblit per convertir-se en un centre de memòria que permetrà continuar estudiant, explicant i transmetent una part de la història de Catalunya que encara té protagonistes i episodis per descobrir.
