Segons la coordinació jurídica formada per Alerta Solidària, Irídia, la CGT, la Intersindical i la IAC, amb el suport de Stop Gas Pebre, una quarantena de manifestants que feien una asseguda van ser ruixats a la cara sense avís previ per agents que no duien visible el número d'operatiu policial (NOP).
La querella, presentada el 16 de desembre de 2025, va ser inicialment inadmesa en només 48 hores. L'Audiència de Barcelona va revocar aquesta decisió el 21 d'abril, en apreciar indicis de lesions i d'una actuació desproporcionada, i va qualificar el gas pebre d'«instrument perillós». Les entitats critiquen que hagin calgut gairebé set mesos més perquè el jutjat admetés la causa.
Diferències entre els protocols policials
Les organitzacions destaquen el contrast entre les decisions dels governs espanyol i català. Segons denuncien, mentre el ministre Fernando Grande-Marlaska ha ordenat deixar d'utilitzar gas pebre en manifestacions per part de la Policia Nacional, el Departament d'Interior de la Generalitat va aprovar el 4 de novembre un protocol que permetria utilitzar-lo en situacions de resistència passiva, segons el criteri dels agents.
També qüestionen que encara no s'hagi fet públic el protocol vigent durant els fets de Sants, malgrat que la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) n'havia ordenat el lliurament.
Finalment, les entitats reclamen al jutjat que identifiqui els agents implicats i prengui declaració a les víctimes sense més demora. Alhora, exigeixen al Departament d'Interior una moratòria immediata de l'ús del gas pebre i la prohibició expressa d'utilitzar-lo contra persones que exerceixen resistència passiva.