El Sàhara Occidental, un territori sense descolonitzar -l’últim sense descolonitzar a l’Àfrica-, deixat en mans del Marroc autoritari, és a més un territori del que poc se sap, silenciat als mitjans. No és l’únic silenci mediàtic, no és l’únic poble oblidat, però la proximitat històrica, i també, geogràfica, fa que aquest silenci sigui més profund.
És casualitat aquest oblit? Hi ha interessos geopolítics importants i pressions diplomàtiques del Marroc. L’origen del conflicte, amb l’abandonament i les promeses de l’estat espanyol, l’enfrontament durant dècades entre el Front Polisario i el Marroc i el posicionament tebi de les Nacions unides o el Parlament Europeu sobre el dret a l’autodeterminació del Sàhara, tot ben amanit amb els interessos econòmics internacionals sobre els recursos naturals del Sàhara, explotats pel Marroc. Pressió geopolítica, econòmica –el control migratori, la cooperació antiterrorista, els acords comercials del Marroc amb la UE- i la gairebé impossibilitat d’accedir als territoris ocupats per part dels i les professionals de la informació; un bloqueig en tota regla.
La premsa està totalment restringida pel Govern marroquí als territoris ocupats. S’impedeix de manera continuada el pas a periodistes internacionals, així com a missions de drets humans. Els i les professionals de la informació i activistes sahrauís de la zona, incloent-hi organitzacions com Équipe Média, són objecte de repressió que inclou tortures, detencions arbitràries i penes de presó prolongades per la seva tasca de denúncia.
Com a incís, cal destacar la manca d’acció sobre la llibertat de premsa i els drets humans de Nacions Unides i, en concret de la seva missió al territori la MINURSO – Missió de les Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental- lluny de fer possible el seu objectiu es limita a mirar cap a una altra banda i permetre les continues violacions de Drets Humans per part del Marroc.
El periodisme sahrauí i la seva xarxa de contactes internacional intenta -i les xarxes socials han estat un suport important- que la informació arribi per tal de superar la desinformació i la invisibilitat d’un conflicte que fa 50 anys que dura.
El mur físic de 2.270 km que va aixecar el Marroc -amb el suport d’Israel i l’Aràbia Saudita-, el mur de la vergonya, altament militaritzat i que pretén aïllar els territoris alliberats pel Polisario, s’està convertint, també, en un mur de silenci informatiu.
El silenci és una eina d’asfíxia, la responsabilitat de professionals i mitjans seria trencar-lo, així com defensar el dret a informar des del terreny sense que hi hagi represàlies.
