Quan ja s'havien imprès els pasquins i el poble del País Valencià havia estat convocat a la celebració de la seva Diada, n'ha arribat la prohibició governativa, a quatre dies de la celebració. Immediatament, ha saltat el rumor: que si la prohibició estava relacionada amb el darrer atemptat produït al País Basc, que si la prohibició ja estava decidida, de fet, des d'abans que se'n demanés permís. Tant se val, sigui quina sigui l'explicació més o menys oficial que s'hi doni, hi ha una cosa que no pot passar desapercebuda: la manca de criteri per part de les autoritats que havien d'autoritzar aquests actes.
Efectivament, no és admissible de pensar que la causa pugui ser l'atemptat que va costar la vida al president de la Diputació de Sant Sebastià i a quatre homes més, perquè això seria la prova d'una imprevisió que no es pot permetre cap govern. ¿És que potser pensaven que els actes programats per a la Diada del País Valencià podien desembocar en uns fets semblants als de Sant Sebastià? Si és així, òbviament la prohibició havia de ser independent del fet que pocs dies abans ja s'haguessin produït uns fets sagnants.
Si és que la prohibició ja estava, de fet, decidida des de molt abans, això entra en contradicció amb el fet que fa menys d'un mes s'autoritzés una celebració, bé que tan ofegada com els va ser possible, al Principat, semblant, quant a la seva significació, a la que s'havia de celebrar al País Valencià.
De tota manera, tots tenim presents les llargues negociacions que es van haver de dur a terme entre la Comissió Onze de Setembre i el governador civil de Barcelona, amb la intervenció del ministre de la governació. ¿És que les negociacions han acabat al País Valencià de manera més dràstica que no van acabar en el cas de la Diada de Catalunya, regateig inclòs de si es podia dir Diada Nacional o no?
Deixant a part la primera possibilitat, és a dir, el fet que el govern tingués alguna raó per a suposar que la celebració de la Diada podia arribar a un final de violència, les altres raons condueixen a pensar que el criteri aplicat en el cas del País Valencià no és el mateix que l'aplicat en el cas de Catalunya. ¿Per què ha d'haver variat tant aquest criteri, fins arribar a dues solucions oposades? Cal suposar que el govern no adduirà raons, si és que n'addueix alguna, que permetin de pensar en alguna pressió per part del bunker-barraqueta local ocel existent al País Valencià; ni que pretén tractar les qüestions del País Valencià de manera diferent a com tracta les de Catalunya. I si addueix això no ho podrem acceptar. La manca de criteri es fa palesa. La desorientació, inevitable. I per tant, la desconfiança. I aquesta desconfiança és la que, tal com assenyala la Taula al seu comunicat de resposta a la prohibició, és l'origen de noves violències.
Quan aquest paper sigui publicat, ja s'haurà celebrat la Diada. I probablement s'haurà celebrat en un clima de violència per causa de la mateixa prohibició. Una prohibició que, lamentablement, ha arribat de manera ben inoportuna.
