La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN) ha aprovat per unanimitat una resolució que reclama mesures concretes per garantir l’atenció sanitària en català. El text, impulsat per Plataforma per la Llengua, va rebre 193 vots favorables durant el 70è Congrés de la xarxa europea, celebrat aquest cap de setmana a Hèlsinki.
La resolució s’adreça als governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, així com al Govern espanyol, i planteja actuacions diferenciades per garantir que els catalanoparlants puguin utilitzar la seva llengua quan són atesos pels serveis sanitaris.
Formació i requisits lingüístics a Catalunya
Pel que fa a Catalunya, la FUEN reclama reforçar la formació en català dels professionals sanitaris i establir requisits progressius de coneixement de la llengua. També demana que la documentació sanitària estigui disponible en català i que s’implantin mecanismes efectius perquè els pacients puguin reclamar davant les vulneracions dels seus drets lingüístics i se'n pugui fer un seguiment.
Les demandes adreçades als governs valencià i balear van més enllà. La resolució reclama una legislació sanitària que garanteixi explícitament l’atenció en català, una disponibilitat suficient de professionals que coneguin la llengua i que aquestes garanties s’estenguin també a la sanitat privada.
El text demana igualment mecanismes efectius de control i reparació quan es produeixin vulneracions dels drets lingüístics.
El MIR també en català
La resolució també interpel·la directament el Govern espanyol. La FUEN reclama que el coneixement del català sigui valorat com a mèrit en l’accés a la formació sanitària especialitzada i que la llengua s’incorpori als plans formatius dels futurs professionals.
Una de les demandes més concretes és que els aspirants puguin fer l’examen MIR en català als territoris on la llengua és oficial.
La llengua també afecta la qualitat assistencial
La resolució denuncia que, malgrat el caràcter oficial del català en diversos territoris, el marc legal que regula els drets lingüístics en l’àmbit sanitari és insuficient o no s’aplica de manera efectiva.
Això provoca, segons el document, que la possibilitat de ser atès en català depengui massa sovint de la competència lingüística o de la voluntat del professional que atén el pacient.
La FUEN vincula aquesta situació no només amb els drets lingüístics, sinó també amb la mateixa qualitat de l’atenció mèdica. El text assenyala que una comunicació clara en la llengua del pacient és necessària per garantir la seguretat, la qualitat assistencial, la igualtat de tracte i el consentiment lliure i informat.
La resolució considera que la situació actual entra en conflicte amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i pot comprometre el dret al consentiment informat reconegut pel Conveni d’Oviedo.
Una resolució aprovada a Hèlsinki
El 70è Congrés de la FUEN ha reunit a Hèlsinki uns 200 representants de minories nacionals i lingüístiques procedents de més d’una trentena d’estats. Plataforma per la Llengua, representada per Albert Massana, responsable tècnic d’Internacional de l’entitat, és l’única organització dels territoris de parla catalana que forma part d’aquesta xarxa europea.
La trobada també ha permès conèixer la situació de la minoria suecoparlant de Finlàndia, amb visites a diferents institucions educatives i comunicatives i amb la participació del Folktinget, el parlament consultiu de la minoria sueca del país.
Amb l’aprovació unànime de la resolució, la FUEN trasllada així als governs català, valencià i balear i a l’Estat espanyol una demanda compartida: que poder ser atès en català deixi de dependre de les circumstàncies de cada centre o professional i es garanteixi efectivament com un dret dels pacients.
