Cornellà ha contraposat aquest plantejament als discursos de l’extrema dreta centrats en altres dimensions de la seguretat. Segons el diputat cupaire, cal parlar també de la situació de les persones que tenen dificultats per afrontar l’encariment de la vida i de l’acumulació de beneficis per part de les grans empreses.
«L’extrema dreta celebra que l’Ibex hagi obtingut el màxim de benefici. Endesa, La Caixa, Banesto són els amics de l’extrema dreta que estan arruïnant la gent treballadora del nostre país, la gent que no pot pagar la cistella bàsica. Això també és seguretat.»
Amb aquesta intervenció, Cornellà va defensar que el concepte de seguretat no es limiti a l’ordre públic, sinó que incorpori qüestions com l’accés als recursos bàsics i la capacitat de les famílies per afrontar les despeses quotidianes.
El diputat també va abordar el conflicte obert en l’educació pública. En aquest àmbit, va reclamar al Govern que abandoni l’enfrontament amb els representants dels treballadors i obri una negociació que permeti arribar a acords.
«En matèria d’educació nosaltres ho tenim clar: el Govern ha de seure amb els sindicats i arribar a acords», va afirmar Cornellà, que va afegir que la qüestió passa per complir la legislació ja aprovada.
La posició expressada pel portaveu de la CUP arriba en un curs marcat per les reivindicacions dels sindicats educatius sobre les condicions laborals, els recursos destinats al sistema públic i el compliment dels compromisos pendents.
Cornellà, que és el portaveu del grup parlamentari de la CUP-DT en aquesta legislatura, ha mantingut també en altres debats parlamentaris la vinculació entre la defensa dels serveis públics i les condicions laborals dels seus professionals.
Les dues intervencions situen així les condicions de vida i l’educació pública dins el debat polític sobre la seguretat, un terreny que la CUP vol disputar als plantejaments de l’extrema dreta des d’una perspectiva social.
