La presidenta del Govern de Illes Marga Prohens, rebrà aquest dimarts 22 de setembre representants del GOB i Terraferida, després que les dues entitats ecologistes sol·licitessin una reunió arran de la multitudinària manifestació del 26 de juliol contra la massificació turística de Mallorca.
GOB i Terraferida acudiran a la trobada amb sis mesures que consideren aplicables de manera immediata des de les institucions de les Illes: reduir progressivament el lloguer turístic fins a eliminar-lo, frenar la construcció en sòl rústic, revertir la desprotecció territorial, substituir les noves carreteres per transport públic, garantir les reserves d’aigua i afrontar l’emergència climàtica respectant els límits ecològics de l’illa.
Les entitats volen traslladar així al Govern el que consideren el mandat expressat per les més de 70.000 persones que, segons els convocants, varen participar el 26 de juliol en la mobilització «Mallorca al límit».
Gairebé dos mesos després, reclamen que aquella protesta es tradueixi en decisions polítiques concretes.
«El Govern ha d’assumir ja la seva responsabilitat i deixar d’argumentar manca de competències i mirar cap a un altre costat», sostenen les dues organitzacions.
Recuperar habitatges del lloguer turístic
La primera exigència afecta un dels principals conflictes socials de Mallorca: l’habitatge.
GOB i Terraferida reclamen declarar tota l’illa zona de mercat residencial tensionat i intensificar la persecució del lloguer turístic il·legal amb més inspecció i una tramitació més ràpida dels expedients sancionadors.
Però plantegen anar més enllà.
Les dues entitats defensen una reducció progressiva de l’oferta de lloguer turístic fins a la seva prohibició en totes les modalitats, mitjançant la no-renovació i extinció progressiva de les llicències.
També proposen que el Consell de Mallorca estudiï fórmules per adquirir places de la borsa turística o compensar els drets associats amb l’objectiu d’accelerar el retorn dels habitatges a l’ús residencial.
La tesi és clara: davant les dificultats d’accés a l’habitatge, les cases han de recuperar la seva funció residencial.
Aturar la urbanització de fora vila
La segona mesura posa el focus sobre el sòl rústic.
GOB i Terraferida reclamen prohibir noves edificacions residencials en aquests terrenys i decretar una moratòria immediata a la construcció de piscines.
La proposta arriba poques setmanes després que Terraferida fes públic un estudi segons el qual entre 2015 i 2024 s’havien construït 10.680 piscines noves a Mallorca, una mitjana de 1.166 cada any. L’entitat relaciona aquest procés amb la progressiva urbanització del sòl rústic i amb l’expansió d’un determinat model residencial i turístic.
Les organitzacions consideren que les piscines s’han convertit en un element associat a l’expansió del lloguer turístic d’alt estànding i contribueixen a incrementar tant la transformació territorial com el consum d’aigua.
Revertir la desprotecció del territori
El tercer bloc de demandes afecta la legislació territorial.
Les dues entitats reclamen derogar les normes que consideren que, sota l’argument de la simplificació administrativa, han reduït les garanties ambientals i facilitat nous processos d’urbanització.
Assenyalen particularment l’anomenada Llei Òmnibus, però situen aquesta norma dins d’una política més àmplia del Govern Prohens que, segons les organitzacions ecologistes, ha afavorit la desregulació urbanística i territorial.
El GOB ha mantingut durant els darrers anys una campanya contra aquestes modificacions normatives, que l’entitat defineix com una ofensiva contra la protecció del sòl rústic i del territori.
Menys carreteres, més trens
Una altra de les demandes que GOB i Terraferida posaran damunt la taula és un canvi de model de mobilitat.
Les entitats reclamen paralitzar les noves actuacions previstes al Pla de Carreteres, establir un màxim de vehicles que puguin circular per Mallorca i reforçar el transport públic.
Entre les actuacions que proposen hi ha impulsar el tren de Llevant i el tren d’Alcúdia, augmentar les freqüències ferroviàries, millorar la xarxa d’autobusos i recuperar i ampliar els carrils bus-VAO.
També plantegen abandonar la negociació d’un nou Conveni de Carreteres amb l’Estat i substituir-lo per un Conveni de Mobilitat Sostenible que prioritzi el finançament del transport públic i de la xarxa ferroviària.
La proposta contrasta amb una de les darreres decisions anunciades pel Govern. El 16 de setembre, Prohens i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, presentaren el projecte del primer tram del segon cinturó de Palma, concebut per descongestionar la Via de Cintura i els accessos a la capital.
Dues concepcions diferents de com afrontar la saturació de la mobilitat que previsiblement estaran presents a la reunió de dilluns.
L’aigua com a límit
La cinquena exigència és garantir la seguretat hídrica de Mallorca.
GOB i Terraferida reclamen una gestió integral que adapti la demanda als recursos disponibles, protegeixi els aqüífers i condicioni qualsevol nova planificació urbanística o turística a la disponibilitat real d’aigua.
La proposta introdueix una idea de fons que recorre les sis demandes: el creixement no pot planificar-se al marge dels límits físics de l’illa.
Això significa, segons les entitats, que la disponibilitat d’aigua ha de deixar de ser una conseqüència que s’intenta resoldre després del creixement urbanístic i passar a ser una condició prèvia a qualsevol nova actuació.
Preparar Mallorca per l’emergència climàtica
La sisena mesura reclama una estratègia integral d’adaptació i mitigació davant el canvi climàtic.
Les entitats proposen ampliar les zones verdes i els espais arbrats dels municipis i crear una xarxa de refugis climàtics davant uns episodis de calor que preveuen cada vegada més intensos.
També defensen accelerar la transició energètica, però estableixen una condició: les instal·lacions fotovoltaiques haurien d’ocupar prioritàriament superfícies ja segellades, zones industrials i espais degradats.
GOB i Terraferida rebutgen que la implantació de renovables serveixi per ocupar indiscriminadament sòl rústic agrari o forestal, zones d’alt valor ambiental i espais verds.
Per això reclamen una ordenació territorial específica que permeti avançar en la producció d’energia renovable sense incrementar la pressió sobre el territori.
De la manifestació a les decisions polítiques
La reunió de dilluns permetrà comprovar fins a quin punt la mobilització del 26 de juliol es trasllada al debat institucional.
GOB i Terraferida defensen que les sis mesures són concretes, es poden començar a desplegar immediatament i depenen de les competències i de la voluntat política de les institucions balears.
La trobada arriba, a més, en un moment en què el model turístic, les infraestructures i els límits de creixement continuen ocupant el centre del debat polític a les Illes. El Govern, per exemple, va comunicar aquesta setmana a Aena que les inversions previstes als aeroports balears dins el DORA III no havien d’anar «lligades a increments de passatgers».
Les organitzacions ecologistes volen que aquesta discussió vagi més enllà de limitar el creixement aeroportuari i arribi a l’habitatge, les carreteres, el sòl rústic, l’aigua i la planificació turística.
La mateixa petició de reunió presentada després de la manifestació va ser adreçada al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Segons GOB i Terraferida, encara n’esperen resposta.
Dos mesos després que desenes de milers de persones sortissin al carrer sota el lema «Mallorca al límit», les dues entitats arriben ara davant la presidenta amb sis demandes i una mateixa idea de fons: que la protesta contra la massificació es converteixi en mesures concretes de govern.
