Una desena d'organitzacions ecologistes, socials i sindicals han manifestat el seu rebuig al Document de Regulació Aeroportuària 2027-2031 (DORA III), aprovat aquesta setmana pel Consell de Ministres espanyol, perquè consideren que les ampliacions previstes consoliden un model de creixement del transport aeri incompatible amb els objectius climàtics.
El posicionament està subscrit per Amigues de la Terra, CCOO, ECODES, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Fundació Renovables, Promoció del Transport Públic (PTP), SEO/BirdLife, Transport & Environment (T&E) i WWF. Les entitats reclamen suspendre els plans d'ampliació de capacitat aeroportuària i redirigir les inversions cap als modes de transport més utilitzats per la població i amb un impacte ambiental menor.
El DORA III preveu mobilitzar prop de 13.000 milions d'euros entre 2027 i 2031 a la xarxa d'aeroports gestionada per Aena. D'aquesta quantitat, 9.991 milions corresponen a inversió regulada vinculada directament a l'activitat aeronàutica. A Catalunya s'hi preveuen 1.962 milions d'euros, 1.765 dels quals corresponen a l'aeroport de Barcelona-el Prat.
Les organitzacions consideren que aquestes inversions entren en contradicció amb el compromís de reduir un 42% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle del transport el 2030 respecte del 2005. Segons les dades recollides en el comunicat, el transport va representar el 34,2% de les emissions espanyoles de gasos amb efecte d'hivernacle el 2025.
Més aeroports, més emissions
Les entitats posen especialment el focus en l'aviació, un dels sectors on les emissions continuen creixent. Sostenen que una política d'ampliació permanent de la capacitat aeroportuària comportarà inevitablement un increment dels vols i del consum de combustibles fòssils en un moment en què les alternatives tecnològiques encara tenen una implantació molt limitada.
Un estudi recent de Transport & Environment calcula que els plans d'ampliació dels aeroports de Madrid, Barcelona, Màlaga i Palma podrien generar 35 milions de tones addicionals de CO₂. L'organització alerta que l'increment de les operacions superaria àmpliament les reduccions que es puguin obtenir mitjançant millores d'eficiència o combustibles alternatius.
Davant d'aquest model, les entitats defensen un canvi modal cap al ferrocarril i reclamen que les inversions públiques i les polítiques de mobilitat prioritzin l'augment i la millora dels serveis ferroviaris en comptes de continuar incrementant la capacitat aeroportuària.
Salut, soroll i biodiversitat
El rebuig al DORA III no es limita, però, a les emissions de CO₂.
Les organitzacions alerten també dels efectes de l'activitat aeroportuària sobre la qualitat de l'aire i la salut de les poblacions que viuen a l'entorn dels grans aeroports. Assenyalen especialment les partícules ultrafines generades per l'aviació i l'exposició continuada al soroll dels avions.
El comunicat cita un estudi de Transport & Environment sobre els aeroports de Madrid, Barcelona, Màlaga i Palma, a l'entorn dels quals viuen més de vuit milions de persones, i relaciona l'exposició a les partícules ultrafines de l'aviació amb un increment del risc de diverses malalties. Les entitats reclamen que aquests costos sanitaris siguin incorporats a qualsevol avaluació de les ampliacions aeroportuàries.
També alerten dels efectes sobre els ecosistemes provocats pel soroll, la contaminació atmosfèrica i la contaminació lumínica, que poden alterar els hàbitats i afectar l'alimentació, la comunicació i la reproducció de diferents espècies.
El Prat i el delta del Llobregat
En el cas català, les organitzacions situen l'aeroport de Barcelona-el Prat al centre de la controvèrsia.
Alerten que l'ampliació pot afectar espais de la Ricarda i el Remolar integrats a la Xarxa Natura 2000 i agreujar la situació hidrològica dels aiguamolls del delta del Llobregat.
També remarquen la importància del sistema d'aqüífers del delta, tant com a reserva estratègica d'aigua per a l'àrea metropolitana com pel paper que desenvolupa en el manteniment dels espais naturals i agraris.
El conflicte ambiental coincideix, a més, amb una inversió especialment elevada al Prat dins del nou DORA: 1.765 milions d'euros durant el període 2027-2031, segons les xifres aprovades pel Consell de Ministres.
Aeroports i massificació turística
Les entitats relacionen també el creixement del transport aeri amb la intensificació de la pressió turística sobre territoris que ja presenten problemes d'accés a l'habitatge, saturació de serveis públics, consum de recursos i ocupació de l'espai.
La qüestió adquireix una dimensió especialment significativa als Països Catalans, on el DORA III concentra inversions importants. A més dels 1.962 milions previstos a Catalunya, el Govern espanyol anuncia més de 1.270 milions als aeroports del País Valencià —868 milions a Alacant-Elx i 400 a València— i més de 1.000 milions a les Illes Balears, repartits entre Palma, Eivissa, Menorca i Son Bonet.
Per a les organitzacions signants, continuar augmentant la capacitat aeroportuària significa facilitar també un nou creixement del nombre de visitants en territoris on la massificació turística ja ha provocat importants mobilitzacions socials.
Per això reclamen estratègies de transició justa en els sectors del transport i del turisme que redueixin la dependència del turisme de masses i prioritzin models de mobilitat amb menys impacte ambiental.
A les portes de la mobilització del 20-S
El posicionament contra el DORA III arriba a les portes de la mobilització convocada aquest diumenge 20 de setembre a Barcelona contra l'ampliació de l'aeroport del Prat.
La manifestació, impulsada per Zeroport i més de 210 entitats i col·lectius socials, veïnals i ecologistes, començarà a les dotze del migdia a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Aragó i arribarà fins a la plaça de Sant Jaume. També s'han organitzat més de deu columnes procedents de diferents punts del territori.
Cinc anys després de la gran mobilització del 2021 contra l'ampliació, el conflicte torna així al carrer amb un nou element sobre la taula: l'aprovació del DORA III.
Les entitats signants reclamen que els milers de milions previstos per ampliar la capacitat aeroportuària serveixin, en canvi, per impulsar un altre model de mobilitat.
La disjuntiva que plantegen és clara: continuar augmentant la capacitat per volar o invertir aquests recursos en una mobilitat que redueixi emissions i sigui accessible al conjunt de la població.
