Centenars de persones s'han aplegat aquest dissabte davant del número 243 del carrer Mallorca de Barcelona per celebrar el creixement dels anomenats «blocs en lluita»: edificis on les llogateres s'organitzen col·lectivament per defensar la continuïtat a casa seva davant la no-renovació dels contractes, les pujades dels lloguers o les operacions especulatives.
El Sindicat de Llogateres ha anunciat durant l'acte que ja són 73 els blocs organitzats arreu de Catalunya, una xifra que mostra l'extensió d'una estratègia que trasllada el conflicte del contracte individual a la negociació col·lectiva entre el veïnat i la propietat.
L'escenari escollit no ha estat casual. Al bloc del carrer Mallorca, 243, quatre famílies estan amenaçades de perdre casa seva després que la finca fos adquirida per un fons d'inversió.
«Fa 25 anys que visc aquí i en fa dos que un fons d'inversió va comprar la finca», ha explicat Gemma Tramullas, una de les veïnes afectades.
La resposta de les llogateres ha estat organitzar-se i anunciar que no pensen abandonar els habitatges sense plantar cara a la no-renovació dels contractes.
«S'ha acabat això de fer caixes de mudances només perquè no som prou rendibles», ha resumit Tramullas.
Del problema individual al bloc organitzat
Aquest és precisament el canvi que el Sindicat de Llogateres ha volgut visibilitzar amb la jornada: davant d'una estratègia immobiliària que pot afectar simultàniament diferents habitatges d'una mateixa finca, la resposta deixa de ser individual.
El conflicte passa del pis al bloc.
I del bloc, a l'organització entre diferents blocs.
El Sindicat considera organitzat un edifici quan hi ha almenys dues persones afiliades i s'hi ha celebrat una assemblea o s'han iniciat negociacions col·lectives amb la propietat a partir de les reivindicacions del veïnat.
Aquesta estratègia forma part de l'acció sindical de l'organització, que acompanya conflictes col·lectius, impulsa l'organització de llogateres d'un mateix propietari i intervé en negociacions i mobilitzacions.
«A tothom qui estigui en la mateixa situació que jo us dic que resistiu, que no marxeu de casa, que aneu al Sindicat per doblegar aquesta gent», ha defensat Tramullas, que ha reclamat no quedar a l'espera de possibles canvis legislatius.
39 blocs només a Barcelona
Dels 73 blocs que el Sindicat assegura tenir actualment organitzats, 39 són a Barcelona.
Sabadell en té sis i Cornellà de Llobregat, quatre. Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sentmenat, Sitges i l'Hospitalet de Llobregat en tenen dos cadascun.
La xarxa s'estén també per Sant Adrià de Besòs, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Vic, Palau-solità i Plegamans, Terrassa, Mataró, Girona, Banyoles, Lleida, Salou, Vila-seca, Reus i el Vendrell, amb un bloc organitzat a cadascun d'aquests municipis.
La jornada ha reunit veïnes implicades en conflictes amb diferents propietaris i empreses immobiliàries, entre les quals persones organitzades en blocs de New Amsterdam Developers, Vandor, Vivenio i Urba Fix & Flip, així com llogateres vinculades a conflictes amb Visoren, MQF SL, Nestar i la Caixa.
Alguns d'aquests conflictes venen de mesos enrere. L'abril passat, per exemple, una trentena de famílies de blocs propietat de Vivenio a Barcelona, Sant Cugat, Barberà del Vallès i Sant Adrià de Besòs van reclamar conjuntament la pròrroga dels seus contractes per evitar haver d'abandonar els habitatges.
«Si el Parlament no s'atreveix...»
El creixement dels blocs organitzats coincideix amb el debat sobre les eines legislatives per limitar les compres especulatives d'edificis.
El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès Jové, ha vinculat les dues qüestions durant l'acte.
«Si el Parlament no s'atreveix a prohibir les compres especulatives, aquí hi haurà un munt de gent disposada a impedir-les una vegada i una altra!», ha afirmat.
El moviment llogater ha protagonitzat durant els darrers mesos diferents conflictes contra la no-renovació de contractes, els lloguers de temporada i la transformació d'habitatges en colivings. Al maig, per exemple, una seixantena de persones van aconseguir ajornar un desnonament en un edifici vinculat a New Amsterdam Developers; al juny, una nova mobilització va aconseguir ajornar el desnonament d'un llogater d'un altre bloc.
El Sindicat defensa que aquesta acumulació d'experiències permet passar de resistències aïllades a una xarxa de llogateres capaces d'actuar conjuntament davant grans propietaris.
Una sala d'estar al mig del carrer
La jornada d'aquest dissabte ha volgut combinar reivindicació, cultura i celebració.
Una rèplica d'una sala d'estar instal·lada al mig del carrer davant del bloc del número 243 de Mallorca ha convertit simbòlicament la calçada en una prolongació dels habitatges amenaçats. La performance ha anat a càrrec de l'artista Elena Baliarda.
El comunicador Marc Giró ha conduït converses amb llogateres de diferents blocs organitzats, entre elles Txema Escorsa, Wendy Sosa, Diana Virgos, Driss Harroufi i Àgueda Amestoy, per posar en comú les diferents experiències de conflicte i organització.
La jornada s'ha completat amb les actuacions solidàries de Mama Dousha, Scorpio i, com a actuació sorpresa, el grup Biznaga.
Més enllà del caràcter festiu, però, la imatge que el Sindicat de Llogateres ha volgut projectar és la d'un moviment que busca estendre una nova forma d'organització.
Ja no és només una llogatera davant d'un propietari.
És una escala. Un bloc. Diversos blocs.
I, aquest dissabte, 73 edificis organitzats amb una mateixa idea: davant les expulsions i la compra especulativa, convertir un problema que sovint comença dins de casa en un conflicte col·lectiu.
