SOS Costa Brava reclama una millora urgent de la gestió i la protecció dels espais naturals del litoral del Baix Empordà i considera imprescindible avançar cap a un model mancomunat que integri tant la part terrestre com la marina. La federació alerta que les diferències econòmiques entre municipis condicionen la seva capacitat per fer front a les pressions que pateix la costa.
Municipis com Palamós o Palafrugell, que reben més ingressos procedents del turisme i del sector nàutic, disposen de més recursos per gestionar aquests espais i instal·lar-hi boies de seguretat i de fondeig. En canvi, municipis més petits com Mont-ras han d’assumir una pressió considerable sobre el litoral sense disposar de la mateixa capacitat econòmica.
Aquesta desigualtat es fa especialment evident quan les boies són sabotejades. SOS Costa Brava assenyala que Mont-ras té moltes més dificultats per restituir-les o necessita més temps per fer-ho, una problemàtica que aquest estiu s’ha tornat a posar de manifest.
Perquè la protecció dels espais naturals del Baix Empordà i del conjunt de la Costa Brava sigui realment efectiva, la federació considera necessari aprovar «amb urgència i d’una vegada per totes» els plans i òrgans de gestió corresponents i dotar-los d’un pressupost comú i suficient.
SOS Costa Brava recorda que aquests instruments haurien d’haver estat aprovats fa anys i defensa que la preservació dels espais protegits no pot dependre exclusivament de la capacitat econòmica de cadascun dels municipis que els integren.
Les cales de Mont-ras, una llarga història de resistència
Les cales de Mont-ras acumulen una llarga història de lluita ciutadana per preservar-les. A principis dels anys vuitanta es va arribar a autoritzar la construcció d’un port nàutic de 1.100 amarradors, acompanyat de centenars d’edificacions, segones residències, hotels i carreteres.
La mobilització d’ecologistes i ciutadans va aconseguir aturar el projecte i evitar la destrucció de l’espai de Cap Roig-Castell, declarat posteriorment Espai d’Interès Natural.
Quatre dècades després, SOS Costa Brava considera que aquesta defensa continua sent necessària. La federació denuncia els sabotatges que cada estiu pateixen les boies destinades a millorar la seguretat del conjunt d’usuaris de les cales, tant de les persones que hi arriben a peu o nedant com de les que ho fan amb una taula de pàdel surf o una embarcació.
Protegir la posidònia i recuperar la biodiversitat marina
La federació també reclama garantir el compliment de la normativa destinada a protegir les praderies de posidònia, especialment en espais com la badia del Golfet, la badia de Palamós o el Parc Natural del Cap de Creus.
SOS Costa Brava reivindica igualment la protecció d’altres hàbitats d’una gran importància ecològica, com els boscos d’algues brunes, i demana mesures que afavoreixin la recuperació i regeneració dels ecosistemes i d’una biodiversitat marina greument amenaçada.
La federació alerta que la Mediterrània pateix una forta sobreexplotació i contaminació, mentre l’augment de la temperatura de l’aigua i la pèrdua progressiva de biodiversitat en redueixen la capacitat de resistència davant els impactes futurs.
Més espais protegits i grans reserves marines
Davant d’aquesta situació, SOS Costa Brava considera «més urgent que mai» reforçar la protecció del medi marí mitjançant l’ampliació dels espais protegits i la creació de grans reserves marines.
La federació adverteix que encara s’està molt lluny dels objectius previstos per al 2030 i denuncia que els compromisos de conservació s’estan complint «sobre el paper, però no sobre el terreny».
Finalment, SOS Costa Brava fa una crida a la implicació ciutadana. Tal com va succeir als anys vuitanta amb la mobilització que va impedir la destrucció de Cap Roig i les seves cales, considera imprescindible que les persones que estimen el territori participin activament en la seva preservació i regeneració.
«És molt important que, tal com va passar als anys vuitanta amb la lluita contra la destrucció de Cap Roig i de les seves cales, els ciutadans que realment estimen i aprecien el nostre territori s’impliquin molt més en la lluita constant per preservar-lo i regenerar-lo», defensa Jordi Cruz, portaveu de la Comissió de Medi Marí de la Federació Ecologista SOS Costa Brava.
