Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Renovables Si, però No així
Sergi Saladié alerta que el PLATER consolida les Terres de l’Ebre com a territori de sacrifici energètic

El geògraf denuncia que el pla sobredimensiona les necessitats energètiques, prioritza els interessos dels grans oligopolis i concentra novament les instal·lacions renovables en unes comarques que ja produeixen molt més del que consumeixen.

20/08/2026 Territori

El geògraf Sergi Saladié qüestiona el model de transició energètica que planteja el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica de Catalunya (PLATER). Saladié considera que el document parteix d’unes previsions de consum sobredimensionades, ignora bona part de les aportacions fetes des del territori i perpetua un repartiment profundament desigual de les instal·lacions renovables.

El PLATER ha de determinar la distribució de les instal·lacions eòliques terrestres i fotovoltaiques necessàries per avançar cap a la descarbonització del sistema energètic català. La proposta inicial, però, ha despertat el rebuig de nombrosos ajuntaments, consells comarcals i entitats, especialment a les Terres de l’Ebre, les comarques de Ponent i l’Empordà, per la gran quantitat de sòl agrícola que podria quedar afectat.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha rebut més de 12.000 al·legacions durant el període d’informació pública. Una vegada estudiades, està previst obrir un segon tràmit d’exposició i audiència.

Un pla que no escolta el territori

Saladié, doctor en geografia i tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Priorat, explica que aquestes oficines es van crear per recollir els criteris dels ajuntaments, les entitats, la pagesia i la ciutadania de cada comarca.

Tanmateix, denuncia que l’Institut Català d’Energia no ha incorporat bona part de la informació aportada des del territori. «La idea de la figura del tècnic comarcal era molt bona perquè permetia tenir personal al peu del canó, parlant amb ajuntaments, entitats i pagesos», assenyala. Segons el geògraf, però, aquests criteris territorials no han estat tinguts en compte en la configuració inicial del pla.

Unes previsions energètiques sobredimensionades

Un dels principals qüestionaments de Saladié afecta les previsions de consum en què es basa el PLATER. El pla proposa instal·lar 56.288,7 MW de potència eòlica i fotovoltaica fins al 2050, d’acord amb les estimacions de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050.

El geògraf remarca, però, que el consum elèctric actual es troba més d’un 20% per sota d’aquestes projeccions i calcula que es podria cobrir amb uns 23.000 MW de potència renovable.

Per aquest motiu, defensa una planificació dividida per dècades que permeti adaptar el desplegament a l’evolució real del consum. El primer horitzó podria situar-se l’any 2035, coincidint amb el tancament previst de les centrals nuclears, per determinar aleshores quina potència renovable és realment necessària.

Sòl agrícola per als grans promotors

Saladié també qüestiona que el pla prioritzi la implantació de grans projectes sobre sòl agrícola, mentre deixa en un segon terme els espais urbans, industrials o ja degradats.

El geògraf defensa la instal·lació de plaques fotovoltaiques en polígons industrials, cobertes, depuradores, pedreres i abocadors en desús, rotondes o espais situats al costat de grans infraestructures. Aquesta opció permetria preservar els camps de conreu i evitar nous perjudicis sobre la pagesia i la sobirania alimentària.

El problema, segons Saladié, és que aquests espais fragmentats no resulten tan atractius per als grans promotors, que busquen grans extensions de terreny planes, accessibles i econòmiques per maximitzar els seus beneficis.

Un model contrari a la Llei del canvi climàtic

El geògraf considera que el model centralitzat que afavoreix el PLATER contradiu l’article 19 de la Llei catalana del canvi climàtic, aprovada el 2017, que aposta per un sistema energètic descentralitzat, participatiu i en mans de la ciutadania.

Saladié denuncia que la planificació beneficia novament grans grups com Iberdrola, Acciona Energia, Endesa o Naturgy, en lloc d’impulsar comunitats energètiques locals gestionades pels mateixos consumidors, les administracions municipals o les petites empreses.

Com a alternativa, posa l’exemple d’Alemanya, on el 72% de l’energia fotovoltaica procedeix d’instal·lacions de menys d’1 MW, situades majoritàriament en espais urbans o ja transformats i gestionades en bona part per comunitats locals.

Aquest model permet que els municipis i els seus habitants redueixin considerablement la factura elèctrica i obtinguin ingressos de la venda dels excedents, en lloc de limitar-se a suportar els impactes territorials dels grans projectes.

Les Terres de l’Ebre, novament sacrificades

La proposta del PLATER preveu instal·lar, fins al 2050, 1.993 MW de potència renovable a la Ribera d’Ebre; 1.936,1 MW a la Terra Alta; 1.429,4 MW al Baix Ebre, i 1.077,9 MW al Montsià.

Les quatre comarques ebrenques ja concentren actualment gairebé la meitat de la potència eòlica instal·lada a Catalunya. Malgrat això, el pla els assigna prop de 6.000 MW nous, deu vegades més que la potència existent.

Saladié posa com a exemple la Terra Alta, una comarca que ja produeix deu vegades més energia de la que consumeix i que, amb les previsions actuals, passaria a generar-ne quaranta vegades més. «Quan poses els números sobre la taula i veus què es demana a segons quines comarques, veus fins a quin punt és injust el PLATER tal com està plantejat actualment», afirma.

Aquesta concentració massiva converteix determinades zones del país en territoris de sacrifici: assumeixen l’ocupació del sòl, la transformació del paisatge i les línies d’evacuació necessàries per transportar l’electricitat, mentre els beneficis econòmics queden principalment en mans dels grans grups energètics.

La crítica de Saladié no qüestiona la necessitat de desplegar les energies renovables, sinó el model territorial, econòmic i de propietat amb què es vol fer. Una transició energètica justa, defensa, hauria de distribuir equilibradament les instal·lacions, acostar la producció als centres de consum i garantir que els territoris productors participin en la gestió i els beneficis de l’energia que generen. Article original d’A Prop

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid