El segon torn de les eleccions municipals del 22 de març de 2026 ha confirmat l’avenç de l’extrema dreta a diversos municipis de la Catalunya Nord, especialment al Rosselló, on les forces vinculades al Rassemblement National (RN) i espais afins consoliden un bloc de poder territorial amb pes creixent.
Un dels resultats més significatius s’ha produït a Elna, on la llista encapçalada per Steve Fortel, qualificada d’extrema dreta per la prefectura, ha guanyat amb el 48,12% dels vots (2.464 vots), superant el candidat d’esquerres André Trives (40,99%) i la centrista Marie-Ange Izquierdo (10,9%). La participació ha estat del 68,6%, amb una abstenció del 31,4%. Fortel ha celebrat la victòria com un “canvi” reclamat per la ciutadania i ha anunciat com a primera mesura una auditoria de les finances municipals, mentre que Trives ha atribuït el resultat al context d’auge de l’extrema dreta i al descontentament general amb la política.
El gir a Elna s’afegeix a altres victòries destacades de l’extrema dreta a la regió, com a Ribesaltes, on Julien Potel s’ha imposat amb el 44% dels vots, i a Cànoes, on Carla Muti ha guanyat en una cursa marcada per la fragmentació de les candidatures rivals. Aquests resultats, sumats al control de Perpinyà, reforcen la possibilitat que l’extrema dreta exerceixi una influència determinant a la Metròpoli Perpinyà Mediterrània.
Tot i aquest avanç, la jornada també ha deixat alguns resultats favorables a altres opcions. A Prada de Conflent, l’esquerra ha protagonitzat una de les sorpreses amb la victòria d’Aude Vivès, que ha capgirat els resultats del primer torn gràcies a la concentració del vot progressista. També s’han registrat canvis de govern a municipis com Millars i renovacions a Paçà o Salelles, mentre que a Argelers de la Marenda i altres localitats s’han confirmat tendències ja apuntades a la primera volta.
En conjunt, els resultats dibuixen un mapa polític més fragmentat però amb un creixement clar de les opcions d’extrema dreta, sovint afavorides per la divisió de les forces rivals. Aquesta dinàmica reforça el seu pes institucional en àmbits clau del territori i obre un nou escenari polític a la Catalunya Nord.
