El Congrés espanyol dels Diputats va derogar ahir, 27 de gener, el Reial decret llei aprovat pel govern espanyol el desembre passat que incloïa la revalorització de les pensions per al 2026 i la pròrroga de diverses mesures de l’anomenat “Escut Social Bàsic”. La derogació es va produir amb 178 vots en contra —corresponents als grups PP, Vox, Junts i UPN— i 171 vots a favor.
El Reial decret llei establia un increment del 2,7 % per a les pensions en general, entre un 7 % i un 11,4 % per a les pensions mínimes, i un 11,4 % per a les pensions no contributives i la Renda Mínima Vital. Aquests augments, que ja s’han aplicat a les pensions del mes de gener, deixaran de tenir efecte a partir del febrer si el Congrés esoanyol no ratifica el decret o no s’aprova un nou Reial decret llei que en garanteixi la continuïtat.
L’objectiu del text derogat era aplicar la revalorització de les pensions d’acord amb l’augment de l’IPC de l’any anterior, tal com estableixen les lleis 21/2021 i 3/2023. Amb la votació d’ahir, però, aquesta actualització automàtica queda en l’aire. Segons les plataformes de pensionistes, el resultat demostra que, per a alguns partits polítics, les pensions continuen sent “una moneda de canvi” i no un dret fonamental, utilitzades de manera partidista en funció d’interessos estratègics.
A més de la revalorització de les pensions, el Reial decret llei incloïa l’ampliació de l’Escut Social Bàsic, amb mesures que afecten directament milers de pensionistes i llars vulnerables. Entre aquestes, hi havia la prohibició de desnonaments sense alternativa habitacional per a persones en situació de vulnerabilitat, la prohibició de tallar subministraments bàsics —com l’aigua, l’electricitat o el gas—, la pròrroga del descompte del Bono Social Elèctric per a llars amb ingressos molt baixos, la revalorització de la Renda Mínima Vital i incentius fiscals per a persones afectades per desastres naturals com la DANA o els incendis forestals.
Les organitzacions de pensionistes consideren que l’anul·lació d’aquestes mesures suposa “un atac directe a les condicions de vida de les persones més desfavorides i vulnerables” per part de les forces polítiques que hi van votar en contra.
Davant aquesta situació, la Coordinadora Estatal espanyola per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) i altres plataformes han advertit que, si abans del 20 de febrer no es produeix un canvi que garanteixi la continuïtat de les mesures, tornaran a mobilitzar-se. En aquest cas, han anunciat una convocatòria de mobilitzacions per al dilluns 23 de febrer, seguint l’exemple de les protestes massives iniciades el gener de 2018.
“Ni un pas enrere”, han advertit les entitats, que rebutgen qualsevol nova retallada de pensions com les aplicades entre els anys 2011 i 2018 i reclamen pensions públiques dignes. El comunicat està signat per la COESPE, el Moviment de Pensionistes d’Euskal Herria (EHPM), el Moviment Andalús per la Defensa de les Pensions Públiques (MADPP), el Moviment Gallec per la Defensa de les Pensions i els Serveis Públics (MODEPEN), Unitats COESPE i diverses plataformes locals de pensionistes d’arreu de l’Estat.
