La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.
Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.
D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.
A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.
L’espionatge massiu contra l’independentisme català
L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.
Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.
