Un estudi encarregat per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP conclou que a Catalunya hi ha un consens ampli sobre la utilitat social del català. Segons l’enquesta, realitzada aquest juliol, un 88,7 % dels residents considera que aprendre català pot oferir més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen immigrant.
La convicció és compartida de manera majoritària al marge de l’edat, el sexe, el nivell d’estudis o el lloc de naixement. Fins i tot, més de nou de cada deu simpatitzants de partits com Podem, ERC, CUP, Comuns Sumar, Aliança Catalana, Junts o PSC coincideixen en aquesta visió. Entre els votants del PP i de Vox, el percentatge baixa, però encara es manté en una majoria: el 68,7 % i el 66,5 %, respectivament.
L’enquesta també assenyala que la ciutadania atribueix la davallada en l’ús del català sobretot a l’augment de persones que no coneixen la llengua (70,1 %), a l’increment de productes audiovisuals en castellà i anglès (63,4 %) i als atacs polítics contra el català (58,4 %). En canvi, només una minoria creu que la reducció d’ús tingui a veure amb la percepció d’“imposició” de la llengua, un argument recurrent de l’espanyolisme.
Malgrat el retrocés en els usos habituals —el català ha passat del 46 % el 2003 al 32,6 % el 2023—, la llengua manté un actiu clau: el reconeixement ciutadà que aprendre-la és una eina de progrés i d’integració.
