Des de l’ANC territorial fins a periodistes, actrius, pageses o activistes, la diagnosi coincideix: manca d’oportunitats per als joves, dèficit crònic d’infraestructures viàries i ferroviàries, serveis sanitaris precaris com l’Hospital Verge de la Cinta i una gestió negligent d’emergències com l’incendi de Paüls. Tot plegat, diuen, converteix l’Ebre en un territori oblidat, reduït a “colònia energètica i reducte paisatgístic”.
El reportatge recull veus com les de l’activista Ortèsia Cabrera, que denuncia el desequilibri entre el paper cultural i lingüístic de l’Ebre —un autèntic “pulmó del país”— i la realitat material que es viu al dia a dia; el periodista Jaume Borja, que qualifica de “drama” viatjar de Barcelona a Tortosa; l’arrossaire Marcela Otamendi, que alerta que el Delta podria convertir-se en la primera zona amb refugiats climàtics; o la portaveu de Trens Dignes, Cinta Galiana, que reclama una estació intermodal a l’Aldea i es pregunta: “Per què el sud del sud ha de tenir menys oportunitats?”
La majoria coincideixen a sentir-se catalans de segona o tercera, i avisen que Catalunya està reproduint amb les seues perifèries el mateix centralisme que pateix de l’estat espanyol.
?? Pots llegir l’article complet a El Món: “Terres de l’Ebre: la ‘quinta província’ aixeca la veu”.
