Be, no hi ha hagut declaració d’independència, si estiguéssim en un partit de pilota això seria tan com 0-1, de moment Espanya ha guanyat. Ja sabem que l’àrbitre era seguidor seu, que ens tiraven coses pel cap, que ens anul.laven gols, que els seguidors de l’altra equip ens amenaçaven, que hi havia socis que s’esborraven, en fi tot de coses en contra nostra i tot i així continuàvem jugant i be, però en els minuts finals del partit, cansats però contents ja veiem el gol a la porteria contrària i de sobte el capità de l’equip ens diu que no xutem a porta doncs no estem preparats per la victòria que ens portaria a una categoria superior.
Segurament el capità ha parlat amb la junta directiva i aquesta amb els “sponsors”, amb els que tenen l’exclusiva del dret d’imatge, amb les marques comercials, amb els bancs que deixen les peles, amb els socis descontents i han arribat a conclusió que això d’anar a una categoria superior s’ha de deixar per una altra ocasió. Però com dir-ho als jugadors?
Com dir-ho a un equip que no es professional - mercenari? I ací comença l’embolic.
S’ha de dir que si, que volem pujar de categoria, que per això ens hem esforçat tant, que ens ho mereixem, i que ho aconseguirem. Es fan lloances als jugadors, als socis, als aficionats; se’ls hi diu que tot està a l’abast que estiguin tranquils. Que si no es aquest any serà l’any vinent, sinó l’altra, o l’altra, però que segur pujarem de categoria, nomes cal que parlem amb els que ens han de finançar les noves samarretes.
I no es xuta a porta tot i que està buida doncs l’equip contrari està tot aplegat al mig del camp.
El partit s’acaba, els socis no ho acaben d’entendre, els aficionats tampoc, es pregunten: Com es que no s’ha xutat a porta?. Surten del camp una mica desorientats, uns diuen que millor esperar, que potser el capità te raó, que potser no estem preparats, uns altres diuen que si no xutem mai estarem preparats, i comença una discussió entre uns i altres, i un bon grapat se’n va cap a casa pensant que potser no calia fer tanta cua per veure aquest partit, uns altres tal vegada s’esborrin de socis, en fi cadascú fa una lectura diferent.
Però una cosa es clara per tothom, no s’ha pujat de categoria i qui sap quan tornarem a tenir ocasió de jugar un altra partit com aquest.
10 d’octubre de 2017
josep cónsola
