Hem assistit, atònits, en aquests darrers dies, a un lamentable espectacle de recuperació de Puig Antich per part de les institucions, els estaments democràtics i culturals, i els polítics de torn del país. Encara ens estranya, que l'arquebisbe Juan José Omella, no l'hagi beatificat com a Sant-Salvador! L'han recuperat com a antifranquista i per la democràcia per què ell mai va lluitar, ja que en Salvador era un lluitador incansable, anticapitalista i llibertari, encaminat en la transformació revolucionària de la vida quotidiana i de la societat. Fins i tot el president de la Generalitat, afirmà que "va ser un dels grans símbols de la lluita antifranquista", i que "encarna l'exemple de la lluita pels drets i les llibertats"; quan en Puig Antich, el seu objectiu no era enderrocar el franquisme, sinó el capitalisme, i lluitava per uns altres drets i llibertats.
Els actes de la comissió Puig Antich, com sempre, han estat silenciats pels mitjans de comunicació, els diaris barcelonins li han negat a un company d'"el metge" un article d'opinió sobre Puig Antich i el cinquanta aniversari, i fins i tot un locutor va acabar una carta d'en Salvador amb "salut i amnistia" en comptes de "salut i anarquia". Aquesta és la llibertat d'expressió dels nostres demòcrates. Però, si com està clar que ell no era un demòcrata i no era ni és un dels vostres, per què us apropieu de la seva figura per la vostra democràcia i els vostres interessos partidistes? Deixeu-lo d'una vegada en pau! Millor que segueixi en la clandestinitat.
L'informe policial el definia com una persona intel·ligent, de fermes conviccions revolucionàries i perillós. I com veiem, no era només altament perillós pels policies i el sistema, sinó que a hores d'ara, després de 50 anys, continuen sent tan perilloses i incòmodes les seves idees i pràctiques subversives, que els servidors del poder polític establerts l'han de transformar en un reclam i mercaderia democràtica. Per més que trafiqueu amb la seva vida, en Salvador mai serà vostre. Ell és i serà sempre d'aquells que s'enfronten a l'ordre injust i imposat i que lluiten de debò per una societat alliberada de dones i homes lliures plenament.
El súmmum de tot ha estat el documental "El llibre vermell", emès per TV3. El seu director, Xavier Sanjuan, entre d'altres, havia promès reiteradament a companys del Salvador i del seu entorn, que ara sí, perquè era just i necessari, hi hauria una part important del documental en què explicarien el context històric, la trajectòria política d'en Salvador, i què era el MIL, etc. Gran va ser la sorpresa en veure que finalment no hi ha hagut res d'això. Han estat enganyats i estafats, amb la sorpresa d'un narrador amb un protagonisme desmesurat que descriu a Puig Antich "com un membre armat del MIL", i com a "inexpert". No sé per què, tot plegat em recorda el poema d'ara fa cinquanta anys d'en Josep Miquel Servià, "D'aquí a quatre hores", que acaba així:
"Una llarga filera de tricornis ens barra el pas i ens punxa el sentiment. Tu, ets ple de vida i encara a hores d'ara d'esperança. D'aquí a quatre hores, seràs només un nom. El nom d'un mort flamant, reivindicable, amb el que alguns polítics sense sang, que es diuen esquerrans i no han fet res per treure't el dogal d'una mort certa, se'n faran pantagruèlica venjança per als seus bruts, hipòcrites brams d'ase. D'aquí a quatre hores passaràs a ser l'incòmode record per les conciències d'alguns que han fet veure que lluitaven, i que al primer cluc d'ull que els ofereixin, pactaran un seient al prebisteri, amb els mateixos que, d'aquí a quatre hores, vint-i-sis anys, només, et mataran”.
