Segons el recent informe del Síndic de Greuges “La segregació escolar a Catalunya. Informe de progrés sobre el desplegament del Decret 1/2021 (Gener 2023)”, l’Arboç es troba entre els deu municipis catalans més grans de 5.000 habitants amb més segregació escolar interna de l’alumnat estranger a primària. Aquest mateix informe constata que no existeix una detecció d’aquest alumnat a l’inici de l’etapa educativa, atès que només es detecta un 1,4% de sol·licituds d’alumnat amb necessitats educatives específiques (de tipus B, és a dir, amb situació social desfavorida) a l’inici de l’escolarització. Aquesta tasca li correspon a la Unitat de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, tal i com recull el DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya, comissió integrada pels serveis socials de l’Ajuntament, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic depenent del Departament d’Educació, i Inspecció. Els alts nivells de segregació escolar estan relacionats amb resultats educatius globals baixos, alts nivells d’abandonament escolar, o pitjors nivells de cohesió social. L’alumnat vulnerable que va a centres educatius amb concentració d’alumnat vulnerable, als 15 anys, té uns resultats educatius equivalents a 2,5 anys menys d’escolarització respecte a la mitjana global de l’alumnat. Un efecte que pràcticament desapareix quan l’alumnat vulnerable va a escoles amb més heterogeneïtat.
En el cas de l’Arboç, la causa principal d’aquest problema n’és la situació de l’oferta educativa del municipi, amb 1 centre públic i 2 centres concertats, sent un dels quals Camp Joliu, que en ple segle XXI segueix segregant per raó de gènere, a més de tenir una orientació religiosa concreta, fet que suposa una element segregador ja de per sí. Aquest centre, tot i quedar-se sense concert econòmic a les etapes d’infantil, ESO i estudis postobligatoris –batxillerat i formació professional– de cara al curs 2022/2023, per ser una centre que segrega per sexe, l’any 2021 va recórrer la decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que finalment va acceptar les mesures cautelars sol·licitades pel centre renovant així el concert econòmic. A més de Camp Joliu, només hi ha l’Escola Viaró de Sant Cugat, que rebi el concert econòmic i segueix segregant per raó de gènere. En el cas del cicle de primària, el concert ja va ser renovat per tots els centres concertats fins el curs 2025-2026.
La conclusió doncs, és que l’existència de Camp Joliu com a centre concertat, distorsiona clarament l’oferta educativa del municipi fins al punt de fer impossible la garantia de l’accés a una educació en igualtat d’oportunitats. Si Camp Joliu no tingués aquest concert econòmic, es justificaria la construcció d’un nou centre públic que permetria en aquest cas sí, garantir un servei a l’alçada de la complexitat del municipi tallant d’arrel així, la situació de segregació escolar. Ja actualment, i degut a aquesta realitat, l’Escola Sant Julià es troba en una situació de quasi col·lapse: 3 línies en molts dels cursos, manca d’espai a l’edifici, fet que ha portat a utilitzar el menjador com a classe de música i el gimnàs com a sala de reunions del professorat, un ascensor que ha trigat 10 anys a construir-se, etc. Res més lluny d’unes condicions adequades per a garantir el dret a l’educació dels nostres infants. I tot això mentre al mateix municipi Camp Joliu segueix rebent diners públics tot i segregar per raó de gènere i per tant incomplint el principi de la coeducació, i amb un model educatiu que fa impossible la seva corresponsabilització pel que fa a l’atenció a la complexitat; la gran majoria de l’alumnat vulnerable no vol preinscriure-s’hi, per no haver d’assumir les despeses de transport necessàries per arribar al centre ni altres despeses que el centre acaba imposant, per no voler acceptar la pràctica d’una religió que en molts casos no és la seva, per no voler escolaritzar-se en un centre amb segregació per raó de gènere, per ser un centre que no disposa de recursos per a l’atenció a l’alumnat vulnerable, etc.
Consideren que la situació de l’oferta educativa de l’Arboç pot ajudar a disminuir la qualitat global del nostre sistema educatiu, augmenta significativament la desigualtat educativa entre classes socials i orígens culturals, i posa en perill la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Per aquests motius la CUP reclama el lideratge i l’impuls de mesures urgents per part de l’Ajuntament i el compromís del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya d’adoptar mesures específiques per a fer front a la situació.
