Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs. 1. L’humà és lliure.
08/02/2023 Hemeroteca
10. Miro de conservar o recuperar l’esperit juganer i inquiet de la meva infància. Aquell joc pel joc que brollava de les meves entranyes i que interessava tot el meu cos i captivava tot el meu esperit.

11. M’he de trobar bé amb mi mateix. Protegeixo la meva serenitat, felicitat i energia interiors. Vull sentir-me enèrgic amb la seguretat que dóna la fortalesa, no la protecció. Acceptaré l’acabament de les meves forces, però no vull dilapidar la meva energia interior. Cerco la felicitat que dóna tota creació lliure. La meva llum és la meva intuïció.

12. Sabré seguir els dictats de l’apassionada i apassionant veu i força interior. Sabré fondre’m en aquest mar de terrible felicitat sense por.

13. Aquesta energia interior, fins i tot autocontradictòria, espero que fruiti, sense cap lligam esclavitzador, en desigs tendres i forts, en pensaments clars i profunds, en decisions fermes i flexibles, en accions elegants i eficaces, en sensacions fines i embriagadores, en amistats i enamoraments dolços i embogidors, com escau a una intimitat carregada de sensibilitat.

14. Arribat a la maduresa, sóc lliure, autònom, independent, emancipat, indeterminable des de fora i en el meu propi centre jo no sóc res de determinat. Sóc un autèntic enigma, fins i tot per a mi mateix.

15. Darrere meu tinc la cel·la del vi, el lloc de la confiança, la meva ànima, el lloc de la serenitat i de la llibertat radical de la que cap presó em pot privar, lluny del soroll mundà, soc a prop de l’Esperit.

16. Vull fer de la meva vida una obra d’art meravellosa. Deixar-me curar, curar-me i curar. Deixar-me educar, educar-me i educar. Deixar-me guiar, guiar-me i guiar.

17. La meva ment intel·ligent sap llegir entre línies la inacabable diversitat de la realitat vivent. Deixo pas al meu geni adormit. El descobreixo, el desvetllo i el realitzo, per difícil que em resulti de fer.

18. En l’íntim de la meva ment em permetré de casar intel·ligentment tot amb tot. Més enllà de lligams d’herència, educació, llengua, nació i cultura... tot resseguint amb discerniment les vies al·lucinants de l’esperit transcendent i sublim.

19. Em permetré d’usar tota la potència de la meva fantasia, imaginació i creativitat intel·lectual al servei somniador de la bella Gràcia.

Valora
Rànquings
  1. Dos anys d’Illa: el fracàs també té còmplices
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. La IV Trobada de Dones dels Països Catalans debatrà a Prada sobre feminisme i construcció nacional
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  6. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  7. Celebren la renúncia de Marc Puigtió i rebutgen qualsevol pacte amb l’extrema dreta
  8. Una proposta d'alcaldes planteja reforçar les vegueries, eliminar els consells comarcals i reequilibrar el territori
  9. Habitatge o caos
  10. Una biblioteca pública programa un espectacle infantil en castellà en plena Festa Major de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid