Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs. 1. L’humà és lliure.
08/02/2023 Hemeroteca
10. Miro de conservar o recuperar l’esperit juganer i inquiet de la meva infància. Aquell joc pel joc que brollava de les meves entranyes i que interessava tot el meu cos i captivava tot el meu esperit.

11. M’he de trobar bé amb mi mateix. Protegeixo la meva serenitat, felicitat i energia interiors. Vull sentir-me enèrgic amb la seguretat que dóna la fortalesa, no la protecció. Acceptaré l’acabament de les meves forces, però no vull dilapidar la meva energia interior. Cerco la felicitat que dóna tota creació lliure. La meva llum és la meva intuïció.

12. Sabré seguir els dictats de l’apassionada i apassionant veu i força interior. Sabré fondre’m en aquest mar de terrible felicitat sense por.

13. Aquesta energia interior, fins i tot autocontradictòria, espero que fruiti, sense cap lligam esclavitzador, en desigs tendres i forts, en pensaments clars i profunds, en decisions fermes i flexibles, en accions elegants i eficaces, en sensacions fines i embriagadores, en amistats i enamoraments dolços i embogidors, com escau a una intimitat carregada de sensibilitat.

14. Arribat a la maduresa, sóc lliure, autònom, independent, emancipat, indeterminable des de fora i en el meu propi centre jo no sóc res de determinat. Sóc un autèntic enigma, fins i tot per a mi mateix.

15. Darrere meu tinc la cel·la del vi, el lloc de la confiança, la meva ànima, el lloc de la serenitat i de la llibertat radical de la que cap presó em pot privar, lluny del soroll mundà, soc a prop de l’Esperit.

16. Vull fer de la meva vida una obra d’art meravellosa. Deixar-me curar, curar-me i curar. Deixar-me educar, educar-me i educar. Deixar-me guiar, guiar-me i guiar.

17. La meva ment intel·ligent sap llegir entre línies la inacabable diversitat de la realitat vivent. Deixo pas al meu geni adormit. El descobreixo, el desvetllo i el realitzo, per difícil que em resulti de fer.

18. En l’íntim de la meva ment em permetré de casar intel·ligentment tot amb tot. Més enllà de lligams d’herència, educació, llengua, nació i cultura... tot resseguint amb discerniment les vies al·lucinants de l’esperit transcendent i sublim.

19. Em permetré d’usar tota la potència de la meva fantasia, imaginació i creativitat intel·lectual al servei somniador de la bella Gràcia.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  5. 13 anys sense en Toni Lecha
  6. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  7. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid