No és cert, com afirma el Govern, que l’exempció de coneixements de català prevista a la Llei 4/2016 per a casos de “quan la prestació assistencial pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals” sigui aplicable a l’actual procés d’estabilització d’interins. Aquí ens trobam davant d’un procés de consolidació d’unes places interinament ocupades, de manera que aquests professionals ja hi són: les places s’estabilitzen per eliminar-ne la temporalitat. D’altra banda, tampoc és veritat que el Govern hagi limitat l’excepció a categories deficitàries, sinó que n’ha fet un ús abusiu i indiscriminat i l’ha aplicat al 100% de les places del personal sanitari del Grup A1 (metges) i a la pràctica totalitat del Grup A2 (infermers), convertint una excepció en una regla sense excepció. A més, el Govern basa l’exempció en un mateix informe de la Direcció d’Àrea de Professionals i Relacions Laborals del Servei de Salut sobre la suposada “manca o insuficiència de professionals”, datat el 25 de febrer de 2022, aplicat a totes les categories del personal sanitari. L’informe no conté una anàlisi mínima de la situació dins cada especialitat, sense cap tipus de comprovació sobre el percentatge d’interins capacitat lingüísticament en cada cas. S’introdueix l’exempció de forma genèrica i massiva i sense la motivació necessària. Estam parlant d’una exempció massiva de coneixements de català a 2.283 professionals de la Salut: 628 metges i 892 infermers al concurs oposició i 341 metges i 422 infermers al concurs extraordinari.
En canvi, sí resulta d’aplicació preferent el Decret Llei 6/2022, per tractar-se d’una norma amb rang legal, posterior i específica per als processos d’estabilització. El Decret Llei 6/2022 preveu una exempció temporal de coneixements de català amb una moratòria de dos anys per acreditar-los. Es tracta de la norma que s’aplica a tots els altres processos d’estabilització de l’administració autonòmica, insulars i locals i sector públic instrumental, i fins i tot per a la resta del personal d’IBSalut. La majoria d’interins de la sanitat pública ja disposen de la titulació requerida perquè l’han obtinguda aquests darrers anys i la seva exigència seria una recompensa al seu esforç. La resta disposaran d’un temps prudencial i raonable de dos anys per a obtenir-la i el Govern haurà d’organitzar cursos i convocar proves específiques per ajudar-los a l’assoliment d’aquest objectiu. És inexplicable la decisió del Govern d’eximir el personal sanitari de coneixements de català de forma permanent i vitalícia.
D’altra banda, les convocatòries contemplen l’exempció de coneixements de llengua catalana per al personal sanitari A1 i per a la majoria de categories del grup A2. En canvi l’exigeixen per a unes poques categories del grup A2 i per a tots els altres grups, en una clara vulneració del principi d’igualtat: s’exigeix a un dietista-nutricionista o a un fisioterapeuta, però no a una infermer, quan tots tres són del mateix grup professional (sanitari A2); s’exigeix a un tècnic superior especialista en radiodiagnòstic o en anatomia patològica (grup C1) i no s’exigeix a un facultatiu de radiodiagnòstic o d’anatomia patològica (grup A1), o s’exigeix a un tècnic mitjà sanitari en cures auxiliars d’infermeria (grup C2) i no es requereix cap titulació a un infermer. I si ja sortim dels grups estrictament sanitaris el greuge comparatiu i l’absurd és encara superior: quin sentit té que es demani el B2 a un cuiner i no es requereixi ni el més mínim coneixement de català a un metge de família? Ni és lògic, ni respon a criteris d’igualtat, raonabilitat i proporcionalitat.
Hi ha marge de rectificació. Es falta a la veritat, per part del Govern, quan s’afirma que, una vegada acabat, dia 23 de gener, el termini de presentació de sol·licituds, no hi ha marge de rectificació. La mera presentació a la convocatòria no dona cap dret subjectiu als aspirants. Hi ha temps com a mínim, i molt més encara tractant-se d’una qüestió d’estricta legalitat, fins que s’hagi publicat la llista definitiva d’admesos i exclosos. El Govern disposa de marge per estimar els recursos presentats per l’OCB i rectificar les convocatòries per adaptar-les a la legalitat vigent en relació als coneixements de llengua catalana.
En cas de no rectificar, s’està posant en perill el procés d’estabilització d’interins de la sanitat pública. Una paralització o, en el pitjor dels casos, una anul·lació judicial del procés d’estabilització, tendria conseqüències irreparables per als més de 2.000 interins sanitaris, que veurien frenada o definitivament perduda l’opció de consolidar la seva plaça, i seria dramàtic per a la sanitat pública de les Illes Balears en el seu conjunt. En cas d’anul·lació de la convocatòria, no seria possible aprovar-ne una de nova, perquè les convocatòries per a l’establilització d’interins s’havien de publicar abans del 31 de desembre de 2002, tal com estableix la Llei 20/2021. Això és, es poden corregir les convocatòries ja publicades per adaptar-les a la legalitat, com demana l’OCB, però no aprovar-ne de noves.
Per responsabilitat, el Goven ha de rectificar. Els interins del Servei de Salut no mereixen córrer aquest risc.
