Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llibertats
Clam pels Drets Humans a la Mediterrània

Centenars d'elements patrimonials de pobles que d'arreu de la Mediterrània es van encendre aquest dissabte pels drets humans a les 13.00h i a les 18.30h. Des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, almenys 1988 persones han perdut la vida en la travessia d'aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d'Europa. dBalears ha fet un petit recull de les imatges de la jornada, tot reivindicant l'esperit compromès amb els drets humans de la trobada. Aquí les teniu

15/01/2023 Drets i Llibertats

78 punts d’encesa arreu de Mallorca, 20 més que l’any passat. A més, han hagut punts a totes les Balears i també a Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia. Així, a la franja mediterrània peninsular, una trentena d’elements patrimonials, a més d’alguns al Líban, al Marroc i a Tunísia, gràcies a la participació d'entitats sòcies del Fons Mallorquí procedents d'aquests països.

Aquesta és una iniciativa nascuda a Mallorca i amb el suport del Consell que ha exportat a cada vegada més racons de la nostra mar. "El missatge d'acollida, pau i reivindicació del patrimoni històric són idees amb les quals volem que ens identifiquin quan ens miren des de fora i és la manera d'agermanar-nos amb terres i gent que defensen un missatge semblant", va manifestar la vicepresidenta primera del Consell.

La Direcció Insular de Patrimoni ha liderart un any més l’Encesa de Torres i Talaies de la Mediterrània pels Drets Humans,  amb  la col·laboració del Consell de Mallorca, Amnistia Internacional, l’Institut de Marratxí i el Fons Mallorquí de solidaritat i Cooperació, a més del Servei d’Emergències 112 i els ajuntaments que s’hi han sumat. Enguany, fins ara, s'han adherit a aquesta iniciativa 66 entitats.

L'Institut Ramon Muntaner (IRMU) en cooperació amb diverses entitats i corporacions municipals i amb el suport del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona, i el Grup d'Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona s'han sumat per segon any a participar en el projecte l'Encesa.

L'Institut Ramon Muntaner és una fundació que compta en el seu patronat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Federació d'Ateneus de Catalunya.

Enguany, han incrementat el nombre de torres que han participat, passant de 9 el 2022 a 32 el 2023. Han comptat amb les poblacions catalanes de Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Vila-rodona, Falset, Batea, Lleida, Isona, La Terreta (Tremp), Àger, Santa Oliva, Campredó, Amposta, La Ràpita i Alcanar; a la Ribagorça aragonesa, la població d'Areny de Noguera i Benavarri; i al País Valencià, els municipis de Monòver, Petrer, Teulada, Dénia, Pedreguer i Vila-real.

L'objectiu és doble: per una banda, sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. I per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.

Les torres de guaita són estructures normalment aïllades situades en un lloc alt i de bona visibilitat per poder vigilar el mar i poder avisar de qualsevol sospita d'amenaça. La majoria d'elles són construïdes entre els segles XIV i XVI.

Es troben centenars de torres de guaita que formen part avui del patrimoni històric en el conjunt dels territoris de parla catalana. La seva conservació és molt desigual: algunes han estat estudiades i hi ha generat publicacions i s'han convertit en un atractiu turístic afegit, unes poques fins i tot han estat restaurades, però la immensa majoria encara han de treure a la llum mitjançant la investigació històrica, les mil històries que guarden esperant a ser descobertes.

Al següent enllaç trobareu el Manifest de l'Encesa, proposat aquest any per l'activisme d'Amnistia Internacional, amb motiu del dia de l'encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans: Manifest Encesa 2023.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2023 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid