La UE acaba de donar llum verda a la censura passant per sobre de les nostres constitucions, la separació de poders i els drets fonamentals en què descansa el projecte europeu en aprovar un reglament sobre serveis digitals que preveu un mecanisme “excepcional” perquè la Comissió Europea pugui sol·licitar a les grans companyies privades d’internet que intervinguin si es considera que es pot estar amenaçant la seguretat. L’article 27 inclou un apartat que justifica la presa de mesures, sense necessitat que un jutge supervisi res, per part d’aquestes companyies. Un autèntic atac a la llibertat d’expressió que suposarà, sens dubte, la limitació a l’accés a una informació plural i a la configuració de l’opinió de la ciutadania.
Ursula von der Leyen, aquesta gran demòcrata a qui ningú ha votat, s’ha tornat a sortir amb la seva. El tot s’hi val si hi ha una excusa per justificar la retallada de llibertats pren forma de reglament, d’aplicació directa i obligatòria als estats membres, un cop hagin passat quinze mesos des de la seva publicació al Butlletí Oficial Europeu.
Segurament això us crida l’atenció, ja que gairebé ningú n’ha parlat, tret dels que hem anat advertint que els precedents utilitzats durant la pandèmia difícilment marxarien. Evidentment, s’ha de justificar que la situació és de crisi, ja sigui per una altra pandèmia, una guerra com la d’Ucraïna o una catàstrofe natural, però no obstant això, les companyies privades gairebé no hauran de justificar les decisions que prenguin a l’hora d’eliminar continguts, fins i tot de manera preventiva. Ni més ni menys que el que es va fer amb els mitjans de comunicació russos quan va esclatar el conflicte a Ucraïna.
A Espanya se suposa que la censura prèvia no està permesa. Se suposa que un jutge ha d’estudiar el cas i que, per sobre de tot, s’ha de defensar la llibertat d’expressió. Això no empara la informació falsa, és clar, però qui determina si la informació és falsa quan no hi ha la possibilitat de contrastar-la? Serà Von der Leyen qui decideixi aixecar el telèfon cada cop que aparegui un article o informe que contradigui els seus interessos i que ella consideri una amenaça?
Ho hem anat dient des que va començar la pandèmia. Ho hem seguit dient durant la guerra d’Ucraïna, i cada cop queda més clar que la ciutadania està perdent la batalla. Qualsevol excusa és bona per retallar per baix i, el que és pitjor: com que ni ens n’assabentem, ni protestem.
