Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llengua
Campanya perquè la nova Llei de consum de les Illes garantesqui el català

L'objectiu de Plataforma per la Llengua és aconseguir que els ciutadans de les Balears tenguin els mateixos drets que les altres comunitats lingüístiques mitjanes d'Europa i que els parlants de basc, gallec o català del País Valencià i Catalunya

27/06/2022 Drets i Llibertats

Plataforma per la Llengua acaba de llançar una campanya per a reclamar que la nova Llei de consum de les Illes Balears sigui més ambiciosa i garantesqui els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants. Amb el lema "Siguem consumidors de primera. Amb els drets lingüístics no es comercia", un portal web proposa deu mesures per a millorar l'avantprojecte de llei presentat el 2021 pel Govern de les Illes Balears i reivindica que la nova llei s'aprovi aquesta legislatura, que acaba el 2023, per a deixar enrere la llei del 2014, que va convertir els catalanoparlants en consumidors de segona.  

Com s'explica al portal, el 2014 l'executiu de José Ramón Bauzá va impulsar la derogació de la Llei de comerç de 2001 i va eliminar el dret dels ciutadans de ser atesos en català als establiments comercials, el dret de no ser discriminats per raó de llengua i el dret de disposar de la retolació i a la informació fixa dels comerços en català. La nova llei impulsada pel Partit Popular, en canvi, va obligar a etiquetar en castellà fins i tot els productes alimentaris tradicionals que només es venen a les Illes Balears i que, segons la llei espanyola, no estaven obligats a incloure el castellà a l'etiquetatge. 

L'any passat, el Govern de les Illes Balears va presentar l'avantprojecte d'una nova Llei de consum que pretenia superar la legislació de Bauzá i reconèixer altre cop els drets lingüístics dels catalanoparlants. Tanmateix, la proposta no revertia del tot l'atac del Partit Popular, atès que no recuperava la possibilitat de ser atès en català ni la de rebre les informacions en la retolació fixa en català. Això no obstant, sí que incorporava alguns drets lingüístics nous, com el de rebre en català els documents d'oferta, els contractes o les instruccions i el de disposar de la informació de l'etiquetatge dels productes locals, tradicionals o protegits, en català. 

Per a Plataforma per la Llengua, els drets dels catalanoparlants reconeguts a la Llei de normalització lingüística no poden ser garantits si no s'aprova de manera urgent una nova Llei de consum que els faci efectius. La legislatura entra a la recta final (acaba el 2023) i, per tant, és necessari de fer pressió als partits perquè facin via a tramitar-la i a aprovar-la. No obstant això, l'avantprojecte de llei és insuficient i no permet que els ciutadans de les Balears tenguin els mateixos drets que les altres comunitats lingüístiques mitjanes d'Europa. De fet, pel que fa a l'atenció oral i escrita, quedaríem amb manco drets que els catalanoparlants de Catalunya i el País Valencià, els parlants de gallec a Galícia o els parlants d'eusquera al País Basc.  

Per a convèncer de la necessitat de fer més ambiciosa la llei, el portal "Siguem consumidors de primera" recull arguments com ara que "és normal regular l'activitat de les empreses per a afavorir el benestar dels consumidors", que "fixar drets lingüístics dels consumidors és constitucional" o que convé "corregir la pràctica empresarial d'excloure el català, imposada per la legislació franquista". A més, per a demostrar que és possible, el web posa d'exemple que al Canadà la majoria de productes s'etiqueten tant en anglès com en francès, tot i no ser en zones francòfones, o que, per llei, a Suïssa, segons la llengua pròpia de cada zona, els productes han d'estar etiquetats en alemany, francès o italià.  

Deu mesures per a garantir que els catalanoparlants tenguin els mateixos drets que les altres comunitats lingüístiques mitjanes 

Plataforma per la Llengua proposa deu mesures per a millorar l'avantprojecte de llei del Govern de les Illes Balears i aconseguir que els consumidors catalanoparlants tenguin els mateixos drets que les altres comunitats lingüístiques mitjanes d'Europa. 

D'entrada, l'entitat defensa que convé recuperar la previsió de la llei del 2001 que obligava els establiments de més de tres treballadors a garantir el dret dels consumidors de rebre resposta oral i escrita en la llengua oficial que triassin. En segon lloc, per a l'ONG del català és fonamental que els treballadors dels establiments estiguin en condicions d'atendre els consumidors en totes dues llengües i, en tercer lloc, que les pantalles d'atenció al client i les eines interactives de consulta o compra incloguin el català. 

En aquest sentit, i, en quart lloc, l'entitat també defensa que la senyalització i els cartells d'informació fixa siguin en català i, en cinquè lloc, que l'etiquetatge dels productes venuts a les Illes Balears inclogui la informació bàsica en la llengua pròpia. A més, en sisè lloc, Plataforma per la Llengua defensa que tots els drets lingüístics es puguin garantir de manera immediata, sense dilacions, i, en setè lloc, que es modifiquin lleis sectorials per a fer respectar els drets lingüístics al comerç, l'hostaleria, el turisme o la sanitat privada. 

En vuitè lloc, l'ONG del català aposta per recuperar la disposició transitòria tercera del primer esborrany per a garantir mesures de suport a les empreses perquè s'adaptin als nous requisits lingüístics; en novè lloc, proposa establir que els drets es puguin fer extensius a l'àmbit digital, i, finalment, en desè lloc, defensa que es definesqui exactament al glossari termes com ara "ser atès" o "document d'oferta de productes" per tal d'aclarir quins drets se'n deriven.  

Les mesures, ja han estat presentades a diversos actors socials i polítics, incloses les associacions d'empresaris CAEB i PIMECO.

Valora
Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  3. D’urnes i canvis de comarca
  4. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  5. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  6. Si els fills de puta volessin...
  7. Denuncien els agents de la policia espanyola que van coaccionar i detenir una dona per parlar en català a la comissaria de Terrassa
  8. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  9. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  10. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid