Constantment escoltem el govern de Catalunya i els "lobbies" econòmics dir que portem deu anys en aquest país sense fer res per la transició energètica, i ho diuen com si fos culpa de la ciutadania i per aquí no passem. Els diferents governs han donat l’esquena a l’energia verda eòlica i fotovoltaica durant dècades perquè el negoci fòssil estava en ple rendiment i les portes giratòries treien fum a les seus dels grans oligopolis energètics. Uns interessos que han virat molt més ràpid que les ganes de fer la transició energètica d'arrel quan tocava.
Les presses no han començat fins que Europa ha marcat el calendari a seguir fins el 2050, on el 100% de la producció energètica ha de ser d'origen renovable. Que ningú es pensi que aquesta transició la volen fer per consciència ecològica ni climàtica, senzillament es va acabar la indústria i el mercat de les energies fòssils i han vist una nova oportunitat de negoci amb les renovables. Com deien Antonio Turiel i Juan Bordera al seu article "Negocionismo", on apuntaven aquest fenomen de passar de ser un agent negacionista del canvi climàtic a un de negocionista. De fet son molt hàbils, o això es creuen, pretén convertir la seva nul·la gestió política, en un problema única i exclusivament del territori, rentant-se les mans. Volen implementar macroparcs de manera urgent, sense criteris ni planificació i sense respectar res més enllà que el pur interès econòmic i curt-terminista.
Recorden la “bombolla immobiliària” i com va acabar, que no es repeteixi exactament el mateix: “uns pocs s’enriqueixen amb la destrucció del territori, la biodiversitat i la pèrdua de qualitat de vida de la majoria”. I això, a efectes pràctics i en el marc de crisi climàtica que tenim actualment, és un desastre. És com posar-se a córrer al màxim per acabar d'estimbar-se.
El lobby eòlic, amb la complicitat del govern, titlla a tothom qui gosa alçar la veu i dir així no de “NIMBY” o defensor de les fòssils/nuclears. Doncs no és veritat i és una visió totalment encegada del passat i les reivindicacions històriques d'arreu del nostre territori. Eren reivindicacions que proposaven un model alternatiu i molt més sostenible a tots els termes. Per tant, partits de govern i que fa anys que governeu, us demanem que atureu les màquines dels múltiples macroprojectes eòlics o fotovoltaics, us demanem tornar a seure a la taula per pactar amb el territori una planificació territorial de les renovables. I sí, tenim temps, heu (i hem) perdut més de deu anys, no ens responsabilitzeu de demanar un any per parlar, pactar i planificar.
La transició energètica que heu posat damunt la taula, no és la que preveu la Llei catalana del Canvi Climàtic que ens parla de proximitat, distribuïda i democràtica. La transició que proposeu és la dels oligopolis energètics, on les companyies de sempre decideixen la planificació de les renovables a Catalunya per terra, mar i aire. Com ens podeu dir que el paisatge canviarà? Qui ho ha decidit? l’empresa que projecta parcs eòlics i fotovoltaics a tort i a dret? Qui mana en aquest país?
La nostra proposta ens permet començar la transició energètica i arribar a l’objectiu de cobrir el 50% de la demanada elèctrica a partir d’energies renovables el 2030, alhora que treballem de manera participativa amb tot el territori aquesta planificació territorial tan necessària. El propi Institut Català de l’Energia (ICAEN) en eles seves jornades “Model de transició energètica 2019” ens exposava que només utilitzant les teulades i terrats de Catalunya amb plaques solars fotovoltaiques es podria produir el 50% de l’energia elèctrica que consumim. Proposem posar tots els esforços aquest període 2022-2030 a utilitzar totes les zones antropitzades (teulades, coberts, equipaments públics...), alhora que fem un debat de fons sobre el model energètic. Un model que ha de tenir a la baixa progressivament. No hi ha altra sortida, és una qüestió de límits biofísics.
Les preguntes de fons han de ser: Quin model de país volem? Quanta energia necessitem i per a què? En mans de qui ha d’estar l’energia? Quin paper ha de jugar l’administració pública? Volem reproduir el model fòssil però ara amb renovables?
Encara hi som a temps, escoltem a les comarques i territoris més afectats directament. Escoltem a l’Alt Camp, l'Anoia, les Garrigues, la Segarra, l'Urgell, el Priorat, la Conca de Barberà, l’Empordà, l’Alt Penedès, el Pallars Jussà, el Baix Camp, la Terra Alta i la resta del país.
Dani Cornellà Detrell
Diputat CUP
