Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Intermarium (encerclar Rússia)

 Concepte geopolític vell, però actualitzat i abraçat per l’OTAN que ens pot fer entendre un dels rerafons  geopolític de l’actual enfrontament militar en terres d’Ucraïna.

Intermarium (Międzymorze en polonès) ha estat un projecte que aspirava a desenvolupar una federació en el centre i l'est d'Europa, amb Polònia com a líder que pretenia associar estats amb costes en la mar bàltica, mar adriàtica i mar negra.

No és d’estranyar el pes de Polònia en l’actual conflicte a Ucraïna, doncs la cosa ve de lluny. La composició ètnica de Galícia va ser la base del conflicte entre polonesos i ucraïnesos. La província austríaca de Galícia consistia en territori confiscat a Polònia en 1772, durant la Primera Partició de Polònia . La terra incloïa el territori d'importància històrica per a Polònia, inclosa l'antiga capital de Cracòvia , i tenia una població majoritàriament polonesa, però l'est de Galícia incloïa el cor del territori històric de Galícia-Volhynia i tenia una majoria ucraïnesa. En l'est de Galícia, els ucraïnesos constituïen aproximadament el 65% de la població, i els polonesos constituïen només el 22% de la població.

Ucraïna occidental (Zájidna Ukrayína) correspon a la regió formada per les províncies occidentals d'Ucraïna i l'actual sistema de óblasts coincideix amb l'anterior divisió territorial de la Segona República Polonesa de 1939. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, les regions (anteriorment part de Polònia) van passar a formar part de la RSS d'Ucraïna, després de celebrar el 22 d'octubre de 1939 un referèndum en el qual la ciutadania «donava el seu consentiment» al traspàs del territori.

Després de la Primera Guerra Mundial, el líder polonès Josef Pilsudsky va reprendre el projecte “Intermarium” amb l'objectiu principal d'afeblir a Rússia i posteriorment a la Unió Soviètica, fent seva la doctrina de H J Mackinder  exposada l’any 1904 “The geographical pivot of history”(1) «Qui controli Europa del Est dominarà el Pivot del Mon».

Després de la desfeta autodestructiva del bloc socialista, aquesta estratègia ha guiat el posicionament geoestratègic de Polònia, en sintonia  amb els interessos nord-americans a Europa i la amb la tradicional animadversió de Polònia a Rússia. Els Estats Units tenen un ferm baluard a Europa Oriental tal com s’està demostrant amb la ferma implicació de Polònia, com a servent de l’OTAN, donant un decidit suport polonès al règim ucraïnès, malgrat el fort sentiment anti-polonès de part de la població d’Ucraïna i el sentiment anti-ucraïnés de Polònia des de que al final de la segona guerra mundial la zona de Krezy va ser incorporada a Ucraïna, que com contrapartida Polònia es va annexar una part d’Alemanya.

En el 2017, la Universitat Nacional de Recerca d'Ucraïna editava un anàlisis estratègic denominat “La unió de la Mar Bàltica i la Mar negra com a motor geopolític”. En ell dissenyava tota una estratègia ofensiva contra Rússia: “En l'aspecte militar, la unió de la Mar Bàltica i la Mar Negra podria superar la capacitat militar russa i convertir-se en un factor crític per als plans de Rússia. Les armes nuclears també podrien ser construïdes pels centres tecnològics dels estats membres, als quals la Comunitat Europea ja no tindria el dret a exigir l'estatus de lliure d'armes nuclears, en termes de pròpia independència.

"... La unió de països entre el Bàltic i la Mar Negra seria una resposta a la política de Rússia i podrien convertir-se en un escut fiable que dividís a Europa i a Rússia garantint així la seguretat dels països europeus... La unificació de les forces armades, la creació d'unitats militars conjuntes i la sincronització de les doctrines militars dels estats membres, són aspectes essencials.... La unió intermarítima podria convertir-se en una integració per els països nòrdics... La nova aliança també podria convertir-se en una nova etapa per els països nòrdics abans d’entrar a l’OTAN.” (2)

Com a bons coneixedors de la trama agressiva contra Rússia, ja assenyalen les converses avançades per la integració de Suècia y Finlàndia a  l’OTAN.

Suècia i Finlàndia: una falsa neutralitat

Ja l'euro-parlamentari finès Nils torvalds, va defensar obertament l'ingrés en l'OTAN durant la campanya a les presidencials del 2018. (3)

El guanyador dels comicis, Sauli Niinisto, va proclamar mantenir-se com a país no alineat. No obstant això, durant els últims anys Niinisto ha propiciat l'acostament de Finlàndia a l'OTAN, amb una cooperació cada vegada mes intensa.

Finlàndia ja va preveure superar la despesa militar al 2020 en un 2% del producte interior brut (PIB) que tots els membres de l'OTAN haurien d'aconseguir per a 2024. Hèlsinki va preveure renovar completament la seva flota de 64 caces bombarders, en un dels majors contractes militars de Finlàndia, per un valor total de 10.000 milions d'euros.

L’any 2013 Finlàndia va signar amb Suècia un pacte de "Profunditat estratègica", ja que Suècia ja estava portant a terme un gir radical en matèria militar en els últims anys a instàncies de l’OTAN. El setembre de 2017 va anunciar un increment del 5 per cent del seu pressupost militar pel trienni 2018 -2020 amb un total de 852 milions d'euros addicionals per adquirir 60 caces bombarders JAS 39 i dos submarins ofensius A26, A més, de recuperar el servei militar obligatori.

Suècia forma part de la Cooperació de Defensa Nòrdica, en la qual participen cinc estats, dos d'ells membres de l'OTAN, dins aquest compromís dissimulat amb una falsa aparença de neutralitat, ha estret els seus llaços amb l'OTAN -fins al punt de comprometre un esquadró de combat per a la Força de Reacció Ràpida dirigida per Estats Units, i l'any 2017 va autoritzar per primera vegada el desplegament de tropes de l'OTAN en el seu territori per a participar en unes maniobres conjuntes.

El Grup de combat Nòrdic (NBG) és un dels Grups de combat de la Unió Europea. Està comandat per Karl Engelbrektson i té establert la seva caserna general en Enköping, Suècia.

La unitat es va activar l'1 de gener de 2008, poc abans de la invasió militar nord-americana a Ossètia del Sud per mitjà de l’exèrcit de Geòrgia. (4)

Els països nòrdic-bàltics tenen ja un batalló creat des de 2008. Els seus membres actuals són: Suècia, Finlàndia, Noruega, Estònia i Irlanda.  L'objectiu del Grup Nòrdic-Bàltic és augmentar el component militar, com a suport de la OTAN.

Així doncs, la propaganda realitzada actualment, de la incorporació a l’OTAN de Suècia i Finlàndia, amb l’excusa del conflicte d’Ucraïna, no és més que una cortina de fum que amaga una operació que feia anys s’estava portant a terme, sota l’aparença d’una falsa neutralitat. I per fi és treuen la careta tant els socialdemòcrates com els verds doncs així ho reflecteix les declaracions de la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, a Estocolm en una conferència de premsa conjunta amb la seva homòloga sueca Magdalena Andersson, el mes d'abril passat, va dir que Finlàndia està llesta per a prendre una decisió sobre l'OTAN “dins de setmanes”. Marin i Andersson, lideren els partits socialdemòcrates governants en els seus respectius països.  I el president finès Sauli Niinisto que en la seva campanya electoral del 2018 parlava falsament de neutralitat a l’estil de Felipe González a Espanya l’any 1982, ara diu estar convençut que la decisió del seu país sobre l'OTAN estarà llesta molt abans de la cimera de l'OTAN del 29 al 30 de juny a Madrid. “La guerra iniciada per Rússia posa en perill la seguretat i l'estabilitat en tota Europa”, va dir el ministre de Relacions Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto del Partit Verd. (5)

Suècia, fa anys s'ha convertit en el baluard europeu de l'agressió contra la República Islàmica de l'Iran, a instàncies dels Estats Units, convertint-se en una esperpèntica reserva espiritual d'occident acoblada a les directrius del Fòrum Econòmic Mundial.

El secretari general de l'Oficina de Drets Humans del Poder Judicial de l'Iran, Kazem Qaribabadi, durant una entrevista amb la cadena Ofogh, va posar en relleu que el Govern suec, amb el suport d'alguns altres països europeus, en particular el Regne Unit eren puntes de llança contra l'Iran. Va denunciar que Estocolm alberga des de fa molt temps a grups terroristes antiiranians i resulta la llar de membres de l'organització terrorista Mujahidí Jalq (MKO, per les seves sigles en anglès), encoberts com a defensors dels drets humans. En citar un altre exemple va assenyalar que Habib Farayolá Chaab, també conegut com Habib Asyud, ex líder del grupuscle terrorista Harakat al-Nidal, tenia la seva seu allí, i el servei secret suec li va brindar gran suport a ell i als seus camarades. (6)

En la reunió internacional “Free Iran” organitzada pel MKO (Organització Mojahedin Khalq) celebrada entre els dies 10 i 12 de juliol de 2021 van participar una colla de polítics de tota mena destacant Mike Pompeo, el secretari d'Estat dels Estats Units sota el mandat de Donald Trump, però incloent trenta senadors i congressistes nord-americans. Al seu costat l'ex primer ministre suec Fredrik Reinfeld i altres ministres del Canadà, Itàlia, Romania, França, Polònia,… (7)

El 23 d'Agost de 2021 Estocolm va concedir els permisos corresponents per a un acte públic de suport a terroristes del MKO coincidint amb el judici contra el diplomàtic iranià Ebrahim Raisí. Però a més, a l'abril de 2022, el Govern suec va autoritzar expressament i va protegir les concentracions promogudes pel partit del neonazi suec-danès Rasmus Paludan per a cremar públicament còpies de l'Alcorà, sota el pretext de “llibertat d'expressió”. (8)

De nou, en aquest mes de Maig, Rasmus Paludan, el líder de l'ultradretà Partit de la Línia Dura (Stram Kurs) de Dinamarca, va cremar l'Alcorà sota la protecció de la policia en els assentaments de Frölunda, Boras i Trollhattan, a la regió de Västra Götaland de Suècia. Aquestes activitats van ser protegides per un centenar de policies i Paludan personalment protegit per deu membres del SEPO (Servei de Seguretat Suec) que ho van traslladar fins als llocs de les cremes en un vehicle blindat del servei d'intel·ligència suec. (9)


El paper de Polònia

El grup de Visegrad, (V4- Polònia, República Txeca, Eslovàquia i Hongria) on Polònia és l'actor amb més pes, no deixa de ser un bloc de pressió que permet a Polònia exercir la seva influència a Brussel·les, fent de portaveu dels interessos geopolítics nord-americans.

El Grup de Visegrad va decidir formar un batalló al Maig de 2011 després de la cimera de l’OTAN de Lisboa de 2010, sota comandament polonès per al 2016. La decisió mostrava molt clarament que el V4 està format per un grup polític que estableix com a prioritat de la seva missió la formació de forces militars ofensives dirigides cap a Rússia.

El 12 de maig de 2011 aquest grup va anunciar la formació d'un batalló sota el comandament de Polònia, i el 2013, els 4 països del V4 van iniciar exercicis militars conjunts, sota la direcció de la Força de Resposta de l'OTAN.

Segons George Friedman, estatunidenc d’origen hongarès , fundador y president de Geopolitical Futures, la decisió del Grup Visegrad (V4) a inicis de 2011 és molt important per a Europa (10).

El projecte que els EUA vol instaurar en l'extensa regió d'Europa de l'Est és el que ja ideés Jozef Pilsudski (mariscal de Polònia de 1918 a 1935) de crear una unió interterritorial que abastés des de la mar Negra a la mar Bàltica. Aquest projecte que mai es va forjar, passava necessàriament per arrabassar territoris a l’URSS perquè la fi última d'aquesta unió era (i és) afeblir a Rússia, i formar així una aliança econòmica i militar com a frontera per a “protegir Europa” .

El 6 d'agost de 2015, el president polonès Andrzej Duda , en el seu discurs inaugural, va anunciar plans per a construir una aliança regional d'estats d'Europa Central , seguint el model del concepte Intermarium. En 2016, la Iniciativa de les Tres Mars (Bàltic, Adriàtic, Negre) va celebrar una cimera en Dubrovnik , Croàcia,  per la qual cosa l'interés i iniciativa de Polònia no és cap secret. (11)

El 29 d’Agost de 2016, una de les publicacions de la Unió Europea (Newsletter for the European Union) obria el seu editorial així: “Intermarium: un nou començament per a un vell i vital projecte de seguretat a Europa Oriental?”

            “Intermarium té l'oportunitat de ser beneficiós per a tots els seus participants. Una unió política i econòmica polonesa-ucraïnesa, juntament amb una aliança militar, podria fer que estiguessin d'acord amb països com Alemanya, França i Gran Bretanya, per enfrontar Rússia. Combinant la població polonesa (al voltant de 40 milions) i ucraïnesa  (més de 44 milions), amb indústries pesades, potencial agrícola en comú, xarxa logística extensa i cadena de producció industrial tancada per competir amb els productes europeus dins del mercat comú, la cooperació prosperaria. També seria possible que “Intermarium” es convertís en el punt final de la moderna “Silk Road” (Ruta de la Seda).

            ...La importància militar de la Unió seria significativa. Amb un exèrcit ucraïnès de 250.000 homes i 140.000 polonesos i un pressupost militar total d'uns 16 000 milions de dòlars, després de la unificació militar i la introducció de les tecnologies modernes, les forces ucraïneses-poloneses unides podrien exercir un paper per a l'OTAN com França i Gran Bretanya. ... Si l'objectiu de l'Intermarium és convertir-se en un element dissuasiu per a Rússia, és necessari unificar les forces militars, crear unitats militars conjuntes i sincronitzar les doctrines militars dels membres.”
(12)

Lligat al concepte Intermarium, Estat Units ha inventat un altre nom “Iniciativa dels tres Mars” (3SI) fent referència a l’espai comprés entre la mar Bàltica, Negre i Mediterrània.

La 3SI neix com un complement lligat al projecte de la UE. Això fa als països del Intermarium infinitament més atlantistes que Europa occidental doncs pensen que només l'OTAN liderada pels EUA, disposada a usar eines de “poder dur”, és capaç de satisfer les seves aspiracions. Tot això en contraposició a les aproximacions més apaivagadores dels líders de la UE, Alemanya i França. Tant és així que el president Trump va presidir la segona cimera del 3SI l’any 2017 i segurament l’actual president Biden presidirà la propera prevista pel mes de Juny d’aquest 2022.

De fet, els EUA són el segon major contribuent al fons d'inversions de la 3SI amb 247 milions d'euros i pretén garantir un total de mil milions. Aspecte que subratlla la dimensió geoestratègica de la iniciativa. És més, Washington esta molt interessat a promocionar que la iniciativa s'obri a països no membres de la UE per a donar el cop de gràcia al projecte d'inversions xinès 17+1 anunciat l’any 2012. (13)


Bucarest

El 13 de Maig de 2021 Els membres dels “Aliats del flanc oriental de l'OTAN” (terminologia de la Casa Blanca) van celebrar una cimera virtual a la capital romanesa que dona nom al grup: Bucarest9. Amb participació del president nord-americà Joe Biden, el secretari d'Estat Antony Blinken i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. La participació d'aquest trio pot donar una idea de qui dirigeix l’esmentat grup.

Encara que es va establir en 2014, la història real del Bucarest 9 es remunta a més d'un segle, i té implicacions per a l'empitjorament del conflicte entre l'OTAN i Rússia. Els membres del grup són Bulgària, la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i Eslovàquia; tots van ser absorbits per l'OTAN entre 1999 i 2004.

Les nou nacions són membres dels Quatre de Visegrad (República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia), els tres antics estats bàltics soviètics (Estònia, Letònia i Lituània) i els veïns de la Mar Negra, Bulgària i Romania. Amb Ucraïna que les connecta,  el flanc oriental és precisament això. És el cordó sanitari de l'OTAN al llarg de la frontera occidental de Rússia.

L'any passat, (2020) els Ministres d'Afers exteriors de Lituània, Polònia i Ucraïna es van reunir per a crear un grup de cooperació regional anomenat el Triangle de Lublin, en part per a accelerar la integració euroatlàntica d'Ucraïna; aquesta expressió és un codi per a l'adhesió a l'OTAN i a la Unió Europea. Un informe d'aquest esdeveniment inclou aquest apartat:

            “Segons una declaració conjunta del Ministeri d'Afers Exteriors d'Ucraïna, els signataris del Triangle de Lublin donen suport a l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN, i creuen que proporcionar al país un pla d'acció per a l'adhesió a l'OTAN hauria de ser el següent pas en aquesta direcció”. (14)

En conclusió, i com he esmentat en articles anteriors, el conflicte bèl.lic en terres d’Ucraïna no s’ha produït per l’agressivitat de Rússia, sinó per l’amenaça real que per aquest país suposa l’entramat geopolític i l’afany de dominació d’Estats Units i els seus socis menors europeus.

Josep Cónsola

Maig 2022

 

Referències

(1) The Geographical Journal , Vol.170, No. 4, December 2004, pp. 298–321)

(2) (La unión del Mar Báltico y el Mar Negro como motor geopolítico. M. Kopilov; Iryna Josipivna Krasnodemska. Universidad Nacional de Investigación. Estudios Ucranianos, nº 1-2, pág 183-189. 2017 (Ukrainoznaistvo)

(3) (https://www.elconfidencial.com/mundo/2018-04-25/nerviosismo-paises-nordicos-rearme-rusia_1554260/)

(4)https://www.iss.europa.eu/sites/default/files/EUISSFiles/Alert_11_Nordic_Battlegroup.pdf

(5) (https://www.elfinanciero.com.mx/mundo/2022/04/13/se-mueve-el-ajedrez-finlandia-y-suecia-cerca-de-incorporarse-a-la-otan/)

(6) (https://www.prensa-latina.cu/2022/05/11/iran-censura-enfoque-hostil-sueco-contra-el-pais-persa)

(7) (https://atalayar.com/blog/un-gran-golpe-de-la-resistencia-de-ir%C3%A1n-jamenei)

(8) (https://www.huffingtonpost.es/entry/oleada-de-odio-y-disturbios-en-suecia-ante-la-llamada-de-la-ultraderecha-a-quemar-el-coran_es_625e6425e4b0723f801c9e1c)

(9) (https://www.trt.net.tr/espanol/mundo/2022/05/13/el-ultraderechista-danes-rasmus-paludan-vuelve-a-quemar-el-coran-bajo-la-proteccion-de-la-policia-1826362)

(10) (George Friedman, “Visegrad: A New European Military Force”, en Geopolitical Weekly. 17 de Maig de 2011)

(11) (https://thepoliticalroom.com/federacion-intermarium-el-proyecto-ultraconservador-de-europa-del-este/)

(12) (http://www.newslettereuropean.eu/intermarium-vital-security-alternative-eastern-europe/)

(13) (https://thepoliticalroom.com/la-iniciativa-de-los-tres-mares-la-otra-europa/)

(14) (https://mronline.org/2021/05/13/new-intermarium-biden-nato-pledge-support-to-natos-nine-nation-eastern-flank/)



Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid