Voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi.
“Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit. Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona… i et sents desenganyat!”
(Edith Södergran)
Voldria cantar en nom de tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició dels governs europeus.
“Importa tenir les mans ben obertes, i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa”
(Joana Raspall)
Voldria cantar en nom dels que varen morir durant la repressió franquista, defensant la terra. Pels que lluitaren contra la dictadura i els que lluiten contra els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans.
“Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”
Que les cançons siguin com les flames de les alimares i il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau.
“Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l'aire, massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats, que el glatir de melangia i la plàcida enyorança
no s'han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!”
(Fragment de “Salve” de Miquel de Palol - Ramon Muntaner)
Voldria cantar en nom de la nostra Serra de Tramuntana perquè la deixin viure en pau, i pels que l’ajuden cuidant els seus boscos, els seus animals i el mar.
Voldria cantar pels metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia. Cantar pels que entenen que si no cuidem el planeta no deixaran de venir els desastres.
Fragment de la Sibil·la:
“Gran foc del cel davallarà mar, fonts i rius, tot cremarà. Los peixos donaran gran crit perdent son natural delit.
El sol perdrà la claretat, mostrant-se fosc i alterat; la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor”
Cantant la Sibil·la interpreto els seus missatges i les seves profecies: a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra.
Gener de 2022
Maria del Mar Bonet
