La Intersindical es concentrarà el proper 30 de gener a les 12 hores a la Plaça del Rei de Barcelona, en el marc de les protestes que es faran de manera coordinada amb els sindicats majoritaris de Galícia (CIG) i el País Basc (ELA i LAB).
El govern espanyol va presentar el passat 28 de desembre de 2021 un Reial Decret per modificar l’Estatut dels Treballadors en la perspectiva de reformar la legislació laboral que l’Estat espanyol ha anat implementant els darrers anys. El proper 3 de febrer aquest decret haurà de ser convalidat al Congreso de Madrid.
En els darrers 40 anys s’han dut a terme 25 reformes laborals, 8 de les quals han estat un clar retrocés dels drets de la classe treballadora dels Països Catalans sota administració espanyola.
La Intersindical considerem que el nou Reial Decret no modifica substancialment les condicions laborals del conjunt de les majories treballadores del nostre país. Només fa tímids avenços en la regulació de la temporalitat i la prevalença dels convenis sectorials per sobre des de les empreses, això sempre des de l’òptica estatal enlloc de la catalana.
Per molt que ara sembli que es puguin fer certs avenços regulant la temporalitat, se segueix permetent l’acomiadament col·lectiu sense autorització administrativa amb el dany que això produeix al teixit productiu del país i als treballadors i treballadores. Es manté, per tant, un dels trets distintius de la desregulació, traient a les administracions la capacitat d’intervenir en favor del bé comú i blindant la discrecionalitat a les empreses.
No podem seguir permetent que es desmantellin empreses productives, perquè s’instal·lin al país un esquema lamentable de salaris baixos i precarietat? Però és que a més no es recuperen les indemnitzacions de 45 dies per any en els acomiadaments ni els salaris de tramitació. Per què ha de servir una regulació laboral impulsada per un govern sobre el paper progressista si no és per millorar les condicions de la gent? És incomprensible el triomfalisme dels signants d’aquesta reforma.
La negociació col·lectiva seguirà sent estatal i a Catalunya els convenis que pactem els sindicats i la patronal seran paper mullat si n’hi ha un d’espanyol, que tindrà preeminència. En som conscients de la realitat socioeconòmica de Catalunya, del diferencial de preus? Com és possible que hi hagi 1.600.000 persones en risc de pobresa a Catalunya, el 21’7% de la població, o que la majoria de joves no es pugui emancipar perquè l’atur juvenil és del 30% i els salaris són una vergonya en comparació amb el cost de la vida?
El manteniment dels aspectes claus de les lesives reformes laborals de PSOE i PP és un atac greu als drets del conjunt de la classe treballadora del país i que representa la majoria de la població.
Els partits catalans al Congreso no haurien de convalidar una Reforma que només fa que mantenir una mercat laboral basat en la precarietat i l’economia de casino. Per això La Intersindical hem traslladat les nostres demandes als grups parlamentaris d’Esquerra, Junts i les CUP al Congrés perquè puguin fer valer la seva força contra un decret que no canvia substancialment les lesives reformes laborals de 2010 i 2012.
Només confrontant una nova agressió als drets de les majores socials del nostre país podrem arribar a un escenari de negociació on siguin derogats els aspectes més lesius de les darreres reformes laborals.
És per això que des de La Intersindical hem unit forces amb els sindicats majoritaris de Galícia i el País Basc per posar de manifest que aquesta contrareforma no és suficient. Que el compromís d’aquest Govern era la derogació de les reformes de 2010 i 2012 i que qualsevol altra actuació és un pedaç als drets dels treballadors i les treballadores.
