En els anys 80 i 90, Tarrats va ser també un gran defensor dels independentistes represaliats, empresonats i exiliats, amb qui havia compartit militància.
Aventurer incansable, l’Albert va passar mitja vida a la carretera i va rodar mig món en el seu cotxe a la recerca d’LPs censurats pel règim i que punxava a la discoteca Groc. L’any 1994 gestà la Cafeteria Slàvia juntament amb la seva dona, la Dolors Solé. L’Slàvia es convertí en lloc de referència cultural i musical portant amb el seu fill Hervé Tarrats a músics com en Roger Mas, Javier Muguruza, Pau Riba , Paco Ibáñez, Imanol, Jose Antonio Labordeta, entre molts d’altres estimadíssims més que han convertit la sala en lloc de renom.
El veterà militant del FNC i EPOCA Josep Maria Renyé i Teulé va escriure al seu mur de Facebook: 'Ha mort a les Borges Blanques l'Albert Tarrats Farrerons. A l'Albert el vaig conèixer a Lleida al voltant dels anys setanta del segle passat quant uns quants joves, de mà del FNC vàrem començar a fer pintades per Ponent, l'any 72, quan 4 joves de Lleida vàrem marxar cap a Barcelona per passar a la clandestinitat va ser ell que ens hi va portar, a partir d'aquell dia ja no vaig tindre cap contacte amb ell ni vaig saber res de la seva vida, al cap dels anys de lluita i d'exili vaig fer cap a Borges i va ser llavors que, parlant amb uns i amb altres, que vaig saber que l'Albert sempre va estar a prop de la gent que érem a la clandestinitat, sempre estava disposat a ajudar en tot el que se li demanava i també va ser una persona molt implicada per recollir diners pels exiliats, tot això sense deixar de fer de pagès, empresari i promotor cultural. Ens acaba de deixar un patriota, un company de lluita i un amic. Descansa en pau Albert, no t'oblidarem mai.'. El seu germà (Aleix Renyé) ha escrit a Twitter 'L'Albert de les Borges se n'ha anat. Que reposi en pau l'irreductible. "Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels".
El diputat de la CUP Pau Juvillà va fer un tuit amb una imatge d'una antiga octaveta del FNC i el text: 'Avui ens ha deixat l'Albert Tarrats, baula imprescindible del fil roig de l'independentisme a les Garrigues. Del Front Nacional de Catalunya, d'aquella resistència on es jugaven la pell.'.
Pocs dies més tard de la seva mort Josep Rebordosa va escriure un article on recordava que entre moltes altres coses Tarrats va ser a la Primavera de Praga i passades unes setmanes Carles García Solé va explicar que Tarrats l'havia ajudat l'any 1976 entregant-li uns diners per ajudar a els refugiats polítics de l'illa de Yeu.
