L’anunci de la suspensió a Barcelona de la recollida dels residus domèstics i comercials Porta a Porta és un retrocés en la implantació d’un sistema que s'ha mostrat eficient i contrastat, que és el que millors resultats obté, i que està implantat arreu de la Unió Europea i a molts pobles i barris del nostre país. La Favb l'ha estudiat a fons i aposta per adoptar-lo.
Estem consternats per la política erràtica de l'Ajuntament en matèria de residus, sense un full de ruta clar, farcit de proves pilot, rectificacions sobre la marxa i improvisacions tàctiques que dilueixen el compromís ferm que cal per abordar aquest aspecte clau de la sostenibilitat de la ciutat.
Durant molts anys les Administracions han fet servir conceptes falsos com “l’eliminació” de residus o considerar que els residus sòlids domèstics són residus municipals i no personals. Ara paguem, amb les expressions de rebuig, la comoditat en què estàvem instal·lats, amb l'agreujant que ens trobem en un temps d’emergència climàtica, ecològica i social.
El sistema dels contenidors que té Barcelona ha tocat sostre. Amb aquesta modalitat hem omplert la ciutat amb més de 40.000 contenidors (un cada 40 persones!) i tan sols hem obtingut una recollida selectiva del 38%, amb una quantitat molt elevada d’impropis que fa inviable la seva reutilització i aprofitament.
Els contenidors oberts les 24 hores no són suficients i caldria posar-ne de nous per als residus sanitaris i higiènics. Tampoc no és oportú omplir la ciutat de manera generalitzada amb bústies amb claus per recollir les restes orgàniques o amb contenidors intel·ligents que s’obrin a tothora.
Com més complex és un sistema, més errors té i un cost superior de despesa i de manteniment. Només s’han de col·locar contenidors intel·ligents en els indrets on per la tipologia i densitat dels habitatges sigui impossible el Porta a Porta, i en cada cas s’haurà de justificar degudament.
Com més triguem a incorporar el sistema de recollida Porta a Porta a tots els barris de la ciutat (tenint en compte les seves particularitats), més greu serà la situació. Barcelona incompleix tots els compromisos adoptats en residus. L’any 2020 hauríem d’haver assolit la fita del 50% de recollida selectiva. Ara, estem obligats a arribar al 55% el 2025, el 60% el 2030 i el 65% el 2035, exigències compartides per a tota la Unió Europea.
Compromís i col·laboració veïnal
La implantació del sistema de recollida Porta a Porta necessita la complicitat veïnal. S’han d’atendre les peticions raonables del veïnat i sancionar qualsevol conducta incívica. Hem de tenir en compte que el cost de la recollida dels residus és actualment de 60 euros per persona i 100 més per la neteja dels carrers i els parcs. El cost total en neteja s'eleva a 160 euros per persona i any.
La nova cultura dels recursos i de la gestió dels residus exigeix una transició justa, valenta i equitativa. Què vol dir això? Doncs que al final s’haurà d’establir un cànon per aportació. És a dir, quanta més brossa es generi, més s’haurà de pagar.
Hi ha diferents sistemes de portar-ho a terme, però el més senzill és utilitzar bosses homologades compostables per a la fracció inorgànica. Ara les bosses no estan homologades per a tota la ciutat.
Un segon objectiu imprescindible és que estiguin identificades per bonificar el seu ús i detectar qui ho disposa inadequadament. Pot no agradar, però la desídia d’alguns, amagats en l’anonimat, no l’han de pagar els altres o el medi ambient.
Una responsabilitat col·lectiva
Som plenament conscients que el sistema econòmic basat en una productivitat que deixa fora els costos mediambientals és el causant de la circulació de molts productes superflus als quals és difícil donar una segona oportunitat. Les conseqüències ecològiques d’aquesta dinàmica són enormes i requereixen polítiques contundents a tots els nivells per revertir la situació.
Aquest fet no treu que totes les persones que generem residus tinguem una responsabilitat al respecte, en primer lloc amb els residus orgànics de les nostres llars i cuines. Les empreses, però, haurien d’assumir tots els costos derivats dels envasos i embalatges que posen en circulació. I els establiments haurien de dipositar els seus residus seguint un conjunt de normes d'emmagatzematge i disposició a la via pública o amb les empreses que tinguin els contractes corresponents (l’oli, els pneumàtics, els residus de producció...).
S’ha anunciat que la Taxa de Recollida domiciliària de Residus (TRR), que es paga a la factura de l’aigua, tindrà un descompte del 20% per bones pràctiques (40 aportacions de bosses amb residus orgànics l’any). Aquest descompte és molt insuficient i poc atractiu, com ho és el descompte màxim del 14% de la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR), que també es paga a la factura de l’aigua, per portar residus al Punt Verd.
Cal un acord ciutadà
Proposem constituir un Consell municipal de residus on els agents socials i econòmics concertin la seva reducció, el pagament equitatiu i canalitzin les energies que l'Ajuntament no ha estat capaç de generar. Cal un acord ciutadà per complir amb el repte de les exigències de la Unió Europea, els de la futura llei de reducció de residus, el canvi cultural del sistema i el seu model. Barcelona ha de mostrar la seva responsabilitat amb la resta de territori i dels països que es fan càrrec dels nostres residus, que exportem fora de la ciutat. L’emergència climàtica i ecològica encara fan més urgent la creació d'aquest Consell municipal.
Aquests consells s’hauran de constituir als barris que ho demanin, per despertar una nova cultura metabòlica dels subministraments i els residus, on la ciutadana sàpiga d’on provenen, on van a parar i com es tracten els residus de les seves llars, del comerç, dels tallers, els centres d’estudi i treball.
La Favb accepta aquest repte. Cada barri ha de tenir la seva guia de reducció dels residus. S’han de fer campanyes d’informació dels drets i els deures al respecte. S’han d’evitar actituds insolidàries i facilitar l’adopció de noves exigències ciutadanes. Hem de fer-ho bé, fer net de residus el nostre entorn i no amagar-los sota la catifa. O pitjor... exportar-los on no es vegin.
