El passat 5 de gener el govern francès va tallar unilateralment la circulació entre diversos camins i carreteres que connecten el Rosselló, el Vallespir amb la Garrotxa i l’Alt Empordà i entre els pobles de la Cerdanya amb pedres de grans dimensions i barreres de formigó. La justificació extraoficial es relacionava amb la pandèmia, la immigració il·legal, el terrorisme i el tràfiv de drogues. Dels indrets mencionats, no més es va obrir el Costoja (Alta Garrotxa, Alt Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) al mes de maig. Als inicis se juny es va obrir el Coll de Banyuls, però al cap d'unes hores es va tornar a tancar.
Durant aquest mesos s'han fet nombroses protestes contra aquest tancament convocades pel col·lectiu Obrim passos, el més nombrós va ser el juny passat que va aplegar centenars de persones, alcaldes i regidors del Nord i Sud de l'Albera al Coll de Banyuls.
A la protesta van participar el diputat de la CUP-G Dani Cornellà i la diputada Montse Bassa i el senador Jordi Martí, d’ERC. Així com alguns dels alcaldes, com el de Cervera de la Marenda, Christian Grau, es descobria com la seva comprensió inicial pel tancament decretat al gener es convertia en incomprensió veient la persistència: “Penso que el Govern ho va fer com a mitjà de protecció de cada banda. Ara, però, molta gent està vacunada i es pot mostrar la PCR. La gent de Banyuls i Espolla haurien de poder anar i venir. Ara la mesura hauria de ser aixecada, ja no té sentit.” Grau assegurava que aquest pas ha de ser obert “per relacionar-nos amb els germans de la Catalunya Sud“. També es mostrava contrari a mantenir el tancament l’alcalde de Cotlliure (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló, comtat de Rosselló), Guy Llobet, que defensava l’obertura immediata de fronteres.
Per l’alcalde d’Espolla (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), Carles Lagresa, la concentració es justificava per denunciar que “en ple segle XXI es tinguin fronteres tancades“: “Aquest és un pas transfronterer que connecta pobles veïns com són Espolla i Banyuls, que fan molta activitat junts.” Lagresa es queixava també de la manera de tancar: “Fa quatre dies hi havia blocs de formigó al mig de la carretera i ara pedres, no entenc la decisió de l’Estat francès. Ho justificaven per evitar el tràfic il·legal de persones, per seguretat de cara al terrorisme, quan, de fet, hi ha més controls quan és obert que ara. Ara es pot passar amb moto, amb bicicleta i a peu, i ningú controla res.”
Josep Maria Tegido-Mallart, membre del col·lectiu per l’obertura dels passos de frontera, assegurava que l’Estat francès té un problema de transparència en aquesta qüestió: “L’argumentació del perquè es va tancar no és gens clara i, per tant, tampoc podem tenir una idea clara de quan s’obrirà.” I indicava, d’altra banda, que el prefecte és qui ha de prendre la decisió de treure tots aquests “entrebancs del mig de la carretera, el més aviat possible“. Jean Michel Solé considera que s’hauria d’obrir: “Per aquest coll ha passat gent que fugia del nazisme i del feixisme. Aquest és un pas de llibertat. Ha de ser obert.”
Els mesos van passant però els camis i carreteres continuen tancades al Coll de Banyuls, així com les vies de la Vinyola i Age a la Cerdanya.
