Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ensenyament
STEi: "Cal introduir millores en el tràmit parlamentari de la Llei d’Educació de les Illes"

El sindicat farà arribar als grups parlamentaris les seves propostes de millora i algunes de les esmenes presentades per l’STEI s’han incorporat en el Projecte de llei.

08/07/2021 Educació
L’STEI Intersindical va presentar una setantena d’al·legacions del milenar que es feren a l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) en el tràmit que aquesta es presentava al Consell Escolar de les Illes Balears i al Consell Econòmic i Social. Per altra banda, cal constatar que també se n’han incorporat algunes que xoquen frontalment amb la voluntat del sindicat d’assolir una escola laica, introduïdes a instàncies de les patronals de l’escola concertada.

Un dels punts que l’STEI reivindica és la recuperació de la capacitat negociadora de la Mesa Sectorial d’Educació i de la Mesa de Concertada, que han de regular aspectes no només econòmics i laborals del professorat sinó també referent a qüestions pedagògiques, curriculars i didàctiques. També ha exigit millores per a l’etapa 0-3, així com per al personal docent i no docent de l’ensenyament concertat.

Pel que fa a les ràtios, ha reclamat una reducció per damunt del 10% proposat en un termini de temps ràpid en totes les etapes educatives, amb les infraestructures adequades. El sindicat insisteix que no són adequades expressions com el «lideratge pedagògic dels equips directius», ja que el lideratge ha de recaure en el claustre i tenir en compte el consell escolar. Així mateix, l’STEI ha sol·licitat la desaparició de les referències a la «selecció» de directors i ha proposat una «elecció democràtica» dels equips directius.

Ha reclamat l’aplicació del segon paràgraf del 61.6 de l’EBEP a l’hora d’incorporar nous docents a la funció pública i solucionar el desmesurat nombre d’interins a través de la doble via, davant el “decretazo” del ministre Iceta; i ha rebutjat frontalment la convocatòria de places amb perfil educatiu, que suposen una selecció encoberta del professorat per part dels equips directius; així com també el sistema específic de provisió de places.

Quant al català, és necessari introduir una referència al Decret de Mínims (92/1997) que és una altra línia vermella que no s’ha de traspassar en cap cas. Igualment, cal que la formació que ofereix la Conselleria sigui suficient i gratuïta. Finalment, s’ha reclamat que en el termini de 5 anys la inversió pública, i no despesa, en educació s’hauria de situar per damunt del 7% del PIB, tal com recomana la UNESCO.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid