Aquest migdia, el ciutadà flamenc Kris Charlier ha declarat durant dues hores al jutjat d’instrucció penal del Prat del Llobregat en referència a la denúncia que va efectuar el 2019 contra dos agents de la Guàrdia Civil que el van discriminar i vexar a l’Aeroport del Prat pel fet de parlar català. Els policies van retenir Charlier a l’arc de seguretat de l’aeroport perquè van notar que duia alguna cosa sota la roba. No van entendre les explicacions de l’afectat, que sap parlar català però castellà no, i el van obligar a abaixar-se els pantalons en públic per mostrar la bossa d’estomac que porta enganxada al cos des que va ser intervingut d’un càncer de colon.
Els guàrdies civils, a més, van denunciar-lo per pertorbació de l'ordre públic i per negar-se a cooperar amb la policia. Per la seva banda, i amb el suport legal de la Plataforma per la Llengua, Charlier va denunciar els dos agents per acusar-los d’un delicte contra la integritat moral, que pot comportar una pena d’entre sis mesos i dos anys de presó. La denúncia va ser admesa a tràmit i els mitjans ràpidament es van fer ressò del cas de Charlier, que va ser entrevistat per diversos diaris i programes de ràdio i televisió.
Ara, quasi un any i mig després dels fets, Charlier ha estat citat a declarar perquè n’expliqui la seva versió. És un fet molt remarcable que la jutgessa no hagi decidit arxivar el cas, tenint en compte que a Catalunya només existeix el precedent d’un episodi de discriminació lingüística que hagi arribat a ser investigat per la via penal. També va ser un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils, en aquest cas contra un pagès de l’Empordà, i va acabar amb l’absolució dels policies.
En el cas de Charlier, el fet que existeixin imatges dels fets succeïts aquell dia a l’aeroport de Barcelona, podria marcar la diferència. Segons ha pogut saber la Plataforma per la Llengua, al principi del procés la jutgessa va sol·licitar a AENA el vídeo de l’episodi i la companyia l’hi va enviar un vídeo de quasi 20 hores que estava en càmera lenta. Fa unes setmanes, de cara a la declaració de Charlier, la jutgessa va sol·licitar el vídeo en un altre format i, de moment, encara no l'ha rebut. Els dos agents de la Guàrdia Civil ja van ser indentificats per la Plataforma per la Llengua gràcies a les dues denúncies que van posar-li a Charlier. Ara que Charlier ha declarat, la jutgessa haurà de determinar si troba indicis delictius en el comportament dels agents i, si és així, els haurà de citar a declarar i estaran formalment imputats.
Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua ha llegit un comunicat davant la porta dels jutjats del Prat del Llobregat en què ha apel·lat a l'actuació de les administracions per acabar amb les discriminacions lingüístiques. També han comparegut a donar suport a Charlier diferents representants polítics: Dani Cornellà, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, Juli Fernández i Engelbert Montalà, diputats d'ERC al Parlament de Catalunya, Aurora Madaula, diputada de Junts al Parlament de Catalunya, Jess González, diputada d'En Comú Podem al Parlament de Catalunya i Joan Josep Galiano Peralta, alcalde de Bigues i Riells.
Vexat, discriminat i denunciat
Els fets van succeir el dilluns 9 de desembre del 2019, quan l'afectat, ciutadà flamenc i resident a Catalunya, es disposava a creuar l'arc de seguretat a l'Aeroport del Prat. El guàrdia de seguretat va notar que Charlier portava alguna cosa sota la roba i li va demanar que l'hi mostrés. L'afectat li va explicar, en català, que era una bossa d'estoma, col·locada arran d'una operació de còlon per motiu d'un càncer, i que no la mostrava ni als seus familiars perquè no era agradable de veure. El guàrdia va respondre fent befa de la seva bossa d'excrements: “estoma, estoma, qué es una estoma?”. A més, el treballador li va exigir que li parlés en castellà. Charlier li va explicar que era nascut a Bèlgica, i que sabia parlar neerlandès, anglès, francès i alemany, a més del català, però que no sabia parlar el castellà i que l'entenia amb certa dificultat.
En aquell moment, el guàrdia de seguretat va cridar dos agents de la Guàrdia Civil que eren prop del control. Els policies van dir al viatger de manera poc amable que tampoc no entenien el català i li van exigir que canviés d'idioma. Ell va explicar que vivia a Bigues i Riells i que no dominava el castellà perquè la gent del poble es relaciona en català. Pensant que es referia a un poble de l’estranger, els funcionaris li van preguntar on era. Quan van saber que era un municipi de Catalunya es van indignar i li van etzibar que «esto es España y aquí hablamos español». En cap cas els policies van oferir-li la possibilitat de ser atès en català o per algú que l'entengués bé, en clar incompliment de la llei. Cal recordar que la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic obliga els funcionaris a garantir “l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori”.
Tot i que l'afectat va repetir als policies que preferia no ensenyar en públic l'estoma perquè es tractava de quelcom íntim i desagradable, tenint en compte la insistència dels agents i l'angoixa que li ocasionava la situació, sempre dificultada per la seva capacitat limitada d'entendre el castellà, el ciutadà va acabar cedint. Així, Charlier es va veure obligat a abaixar-se els pantalons, l'única manera de mostrar la bossa de l'estoma. En aquest moment, malgrat que l’afectat s'havia limitat a complir les ordres rebudes, els dos agents s’hi van abraonar i se'l van emportar a una sala petita. Allà, en presència de quatre policies més, van redactar una primera denúncia contra ell per pertorbació de l'ordre públic.
Addicionalment, els policies van ordenar a l'afectat que es despullés per mostrar la bossa d'excrements, però alhora li van ordenar que no s'abaixés els pantalons, malgrat que aquesta era l'única manera de poder inspeccionar la bossa i que aquest era el motiu pel qual teòricament se l’havia portat allà. Al final, el ciutadà va acabar per treure's la samarreta, en una situació absurda.
Fet això, els agents van començar a registrar-li l'equipatge i li van tornar a demanar per la seva localitat de residència. Ell els va respondre que vivia a Bigues i Riells i, en veure que havien escrit “Riels del Fai”, un poble que es troba dins del terme municipal de Bigues i Riells, els va advertir de l'error. Aquesta precisió, però, no va agradar als agents, que van posar-li una segona denúncia, en aquest cas per negar-se a cooperar amb la policia. Durant l'estona en què va ser present en aquella sala, els agents de la Guàrdia Civil en cap cas van informar Charlier dels seus drets bàsics ni de la possibilitat de comptar amb un advocat, ni tampoc no van portar cap agent que es pogués comunicar amb ell en una de les cinc llengües que coneix bé.
Més tard, quan l'afectat ja era assegut a l'avió, un agent de seguretat va entrar a l'aeronau, li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va fer sortir immediatament de l’avió. A més, no va poder aconseguir un altre bitllet perquè la companyia Ryanair li va dir que els següents vols anaven plens. Charlier va poder comprovar per Internet que allò era fals. Finalment, l'afectat no va poder volar i va tornar a la seva localitat de residència amb dues denúncies de la policia espanyola.
Una setantena de casos en dotze anys
Aquests darrers anys, la Plataforma per la Llengua ha recollit nombrosos casos de discriminacions lingüístiques als ciutadans catalanoparlants produïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Nacional. En l'estudi del Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, l'entitat recull dades sobre els 68 casos detectats entre l'any 2007 i el 2019.
L'ONG del català constata que en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i que en un 15% s'ha arribat a l'agressió física cap als ciutadans. La majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència judicial i només en un 3% dels casos s'acaba condemnant els policies.
La Plataforma per la Llengua recull anualment centenars discriminacions lingüístiques a través del servei de queixes i consultes de l’entitat. Aquesta setmana s’ha fet públic el test DiscriminCats, que aplega 9 dels casos reals relatats en l’últim Informe de Discriminacions Lingüístiques 2019 i que mostra les actituds discriminatòries a ciutadans d’arreu del domini lingüístic per raó de llengua.
