Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català
La Franja de Ponent amb Enllaçats per la llengua.

A més del manifest també s’ha creat un vídeo explicatiu breu dels punts del manifest, amb veus d’arreu dels territoris de parla catalana.

28/03/2021

La plataforma d'entitats Enllaçats per la Llengua, de què forma part el Moviment Franjolí per la llengua, va presentar ahir el seu manifest per a reivindicar la llengua catalana i denunciar els atacs que pateix en àmbits diferents. L’acte, que va ser telemàtic, va comptar amb la presència dels portaveus de nombrosos col·lectius i de mitjans de comunicació d’arreu dels Països Catalans.

Nou punts molt clars al manifest.

Les persones catalanoparlants formem una comunitat lingüística europea amb la major part del seu domini lingüístic dividit en diversos estats en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda, i a la qual no se li reconeix de manera efectiva la capacitat legal de protegir-se col·lectivament i de decidir en llibertat el seu futur.

Mentre la constitució espanyola estableix l’obligat coneixement de la llengua castellana a tota la ciutadania de l’estat, les comunitats autònomes de llengua catalana no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; d’aquesta manera s’ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística.

Aquesta mateixa desigualtat la trobem a la constitució francesa, on es determina que «la llengua de la República és el francès», sense que es faça referència a la resta de llengües territorials de l’estat. Igualment, tampoc la legislació italiana preveu reconèixer al català, a la ciutat sarda de l’Alguer, un estatut equivalent al que rep l’italià. En conseqüència, en no establir-se per al català un estatut equiparable al que se li atorga al castellà, al francès o a l’italià, ni en les legislacions estatals ni en els textos constitucionals que li són aplicables (amb l’excepció del cas andorrà), es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat.

Constatem, a més, que per causa d’això, creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens. Davant d’això i de la situació que ho fa possible i ho promou, declarem que tenim el dret a desenvolupar la llengua i la cultura pròpies de forma normal, plena i lliure, que tenim el dret que estiga garantida la nostra existència i el dret a disposar de les eines que facen una cosa i l’altra possibles.

Per això les entitats signants d’aquest manifest expressem la nostra ferma voluntat de treballar totes plegades per:

1. Reivindicar la unitat, el reconeixement i l’oficialitat de la llengua catalana en tot del seu domini lingüístic, que s’estén per Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l’Alguer i la major part del País Valencià, on rep també el nom de valencià, i promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’hi vehiculen, i que hi haja una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català.

2. Aconseguir el reconeixement ple dels nostres drets lingüístics, resumits en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català en el territori històric del domini lingüístic de la nostra llengua.

3. Combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants. Cal pensar que la renúncia a l’ús normal de la llengua pròpia en el si del territori sobre el qual s’estén el seu domini lingüístic no és mai un acte espontani, sinó l’expressió d’una situació de subordinació mantinguda en el temps que facilita que s’arribe a un moment en el qual els propis parlants s’autolimiten i s’autocensuren, i acaben veient en la renúncia als propis drets lingüístics un acte de llibertat. És per això que proposem dignificar l’ús del català com a opció lingüística de prestigi front a l’autoodi encara present en la societat.

4. Garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana coneguen i puguen usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d’aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial.

5. Defensar polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius (administracions públiques, centres educatius, mitjans de comunicació, món econòmic i laboral, oci i entreteniment…)

6. Defensar que els centres educatius, com a espais principals de formació i socialització, garantisquen que els infants i els jóvens siguen competents en català i puguen gaudir de les mateixes oportunitats, siga quina siga la seua llengua inicial i amb independència de la seua situació socioeconòmica. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’escola.

7. Exigir, amb l’objectiu de compensar la situació sociolingüística actual, la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així ho aconsellen.

8. Promoure que el català siga llengua per defecte en l’àmbit del lleure dels jóvens.

9. Promoure normatives que asseguren la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què es troba dividit el nostre domini lingüístic.

 

Entitats signants.


STEPV – Intersindical Valenciana

Acció Cultural de País Valencià

Associació Amics la Bressola – Bressola

Centre de Cultura Catalana d’Andorra

Decidim – Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Docents per la República

Escola Valenciana

Federació Organitzacions per la Llengua Catalana

InfoMigjorn Butlleti digital sobre llengua catalana

Intersindical – Confederació Sindical de Catalunya

Llengua i república

Moviment Franjolí per la Llengua

Òmnium Cultural de l’Alguer

Plataforma per la Llengua

STEI – Intersindical Illes Balears

Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx

Unió Sindical de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya USTEC – STES – Intersindical Alternativa de Catalunya

Valora
Rànquings
  1. De què parlem quan parlem de moviment independentista
  2. Una raó d'Estat per una Catalunya independent: les claus i els actors que van gestionar la treva d'ETA a Catalunya
  3. "Tothom s’hi ha arromangat, però això no ha de tapar la irresponsabilitat en la gestió per part dels responsables polítics"
  4. "A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."
  5. Pedro Sánchez visita Amer (el poble natal de Carles Puigdemont)
  6. La ressuada temptació de la jaqueta reversible
  7. Condemnat a 1 any i mig de presó el primer detingut als talls de la Meridiana
  8. Encara no som conscients del Clam de Llibertat arreu: #400talls #MeridianaResiseix… 1255 dies @E_Gallinat (Eixample)...
  9. Independència. Ruptura i República
  10. Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid