Ignoro quina estranya motivació va portar al Consorci de la Zona Franca de Barcelona a ser propietari de bona part dels terrenys de l’espai agrícola del Calderí de Mollet del Vallès. Sigui com sigui, permeti’m que com a presidenta d’aquesta institució, li acosti algunes reflexions sobre la destrucció d’un dels darrers espais agrícoles del nostre municipi.
La modificació del POUM de l’àmbit del Calderí, aprovada pel nostre ajuntament, afectarà un àrea de prop de 300.000 m2 i suposarà la destrucció total i irreversible del darrer espai agrícola vinculat a la trama urbana de la ciutat. Es tracta, sra Colau, d’un autèntic atemptat ecològic i social pel qual el Consorci de la Zona Franca que vostè presideix, n’és una part imprescindible com a propietari de gran part dels terrenys afectats i contra el qual més de 1.200 persones ja han mostrat el seu rebuig a la campanya endegada per la Plataforma “Salvem El Calderí“.
Si coincidim en la urgència d’avançar cap a municipis més verds, més sostenibles, sans i combatius contra el canvi climàtic segur que es farà càrrec que a un municipi densificat, contaminat, trinxat per infraestructures i víctima habitual de la voracitat especuladora, ens resulta vital, tant per garantir la salut com la preservació del nostre patrimoni natural, evitar la destrucció del Calderí: exemple del que un dia va ser la plana agrícola vallesana i un dels darrers connectors biològics que ens queden, a 300 metres de la zona PEIN riu Besòs.
Entendrà perfectament que no vulguem, ni puguem, canviar paisatge, natura i agricultura, per contaminació, asfalt i ciment, per entaforar temeràriament nou macro barri per a més de 4000 persones en una zona de risc químic i catalogada com a inundable en tots els plans d’emergències.
Ni a Mollet, ni enlloc, no ens podem permetre destruir natura, agricultura i paisatge per omplir més les butxaques d’uns quants. La suposada necessitat de fer més pisos argumentada pel govern de la ciutat no s’entén quan no s’ha practicat mai una política activa davant la crisi habitacional i quan Mollet és la setena ciutat de Catalunya en nombre de pisos buits.
Les administracions, com vostè sap, han d’actuar sempre sota el principi de precaució. Construir en zona inundable i de risc químic és posar la seguretat de totes al servei de l’especulació urbanística. Hi ha alternatives a la destrucció, més segures i sostenibles, per atendre les necessitats de la ciutat. Estudiem-les. Obrim un debat popular per dissenyar un futur millor per a totes que protegeixi també el dret de les generacions futures.
Vostè pot triar entre ser part de la solució o ser part del problema. La destrucció de l’espai agrícola del Calderí serà inviable sense la complicitat del Consorci de la Zona Franca que vostè presideix. Ajudi’ns a salvar el Calderí. Actuï, pronunciïs públicament en contra, parlem-ne si ho vol, estaríem encantats de presentar-li personalment la urgència d’aturar aquesta agressió, no col·labori amb la política de fets consumats que ens imposen els poderosos de sempre. Sumi’s al rum-rum de la lluita popular per defensar el territori. Salvem el Calderí !
Txus Carrasco
Plataforma Salvem El Calderí
Mollet del Vallès
