La nova llei d'educació esperona Ensenyament a intervenir als patis, menjadors i activitats extraescolars per reforçar el català en aquests espais

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous el dictamen de modificació de la Llei Orgànica d’Educació, que esmena la llei amb qüestions relacionades amb l’ús de les llengües oficials a les aules de tot l’estat espanyol. El nou redactat inclou una esmena de la Plataforma per la Llengua que suprimeix la vehicularitat del castellà, de manera que es retorna als governs autonòmics la competència de decidir les llengües vehiculars dels sistemes educatius, fet que va quedar amenaçat amb la Llei Wert de l’any 2013. Tot i això, els tribunals encara tenen marge per a interpretacions interessades de lleis com la mateixa Constitució espanyola, fet que podria continuar obstaculitzant la consecució d’un sistema educatiu plenament normalitzat en català arreu del domini lingüístic.

Una novetat important d’aquesta llei és que obliga els governs autonòmics a impulsar “instruments de control, avaluació i millora” que permetin de garantir la competència comunicativa en les diferents llengües oficials i que els centres “adoptaran les mesures necessàries per compensar les carències que hi pugui haver en qualsevol de les llengües”.

Tenint en compte que la majoria d’alumnes del sistema educatiu acaba l’escolarització amb dèficits i insuficiències competencials en l’expressió escrita i, sobretot, oral en català, la Plataforma per la Llengua entén que aquesta nova legislació obliga els governs autonòmics a assumir l’objectiu de la plena capacitació en català de tot l’alumnat. Aquestes deficiències podrien estar vinculades al fet que no s’exerciten les competències orals al mateix nivell que les escrites. Per tant, per resoldre aquesta anomalia seria molt urgent que els governs autonòmics apliquin mesures per garantir l’adquisició de les competències orals i escrites de manera satisfactòria.

Per a l’ONG del català, aquest nou text permetria treballar aquests aspectes també fora de les hores estrictament lectives i a les aules, com podria ser dinamitzar activitats en català en espais que formen part del procés educatiu, com ara el pati o el menjador escolar o les activitats extraescolars i esportives. És a dir, cal que els alumnes disposin d’ambients reals de pràctica de l’oralitat de la llengua catalana, perquè faria augmentar la confiança dels alumnes per fer-lo servir.
 
Més hores de català on sigui necessari

Cal tenir en compte que les xifres de competències lingüístiques en català són preocupants a tots els territoris de parla catalana. 

A Catalunya, l’expressió escrita en català dels alumnes que acaben l’ESO és molt millorable: un 14% dels alumnes se situava en un nivell baix i un 26,5% més en un nivell mitjà-baix. Només un 16% se situava en un nivell alt. A més, segons l’estudi de patis que la Plataforma per la Llengua va publicar el 2019, tan sols un 14,6% de les converses dels alumnes de la secundària de zones urbanes de Catalunya són en català, enfront del 35% de la primària.

A les Illes Balears, amb xifres de sisè de primària, un 38% dels alumnes van mostrar un grau d’assoliment de la competència en català “molt baix”, “baix” o “intermedi baix”.

Al País Valencià, si bé no hi ha publicacions recents sobre competència al sistema educatiu, la darrera enquesta de coneixement del valencià (2015) ja mostrava que, tot i que els joves (15-24 anys) són el grup amb més competència en català, les proporcions de joves que saben parlar-lo i escriure’l “perfectament” o “bastant bé” se situaven a l’entorn del 65%.