Ecologistes en Acció considera un autèntic despropòsit i temeritat continuar amb aquestes polítiques de destrucció de litoral i les seves zones hidràuliques. "Els projectes i obres de canalització de rius, rambles i barrancs, així com la construcció d'espigons i regeneracions litorals, obligaran a la despesa d'enormes quantitats de diners públics, amb una greu sagnia ambiental".
Afegeix que que no eliminaran el problema de les violentes avingudes, de la seva perillositat i inundabilitat ni de la regressió litoral, ja que està provocada per un fenomen global i natural anomenat canvi climàtic i que ha estat accelerat pel propi ésser humà en la seva forma, majoritàriament equivocada, de entendre el progrés. A més, els models d'inundabilitat i precipitacions estan canviant dràsticament a causa de el mateix problema i els fenòmens de fortes sequeres-fortes inundacions seran cada vegada més freqüents i violents. Sembla que els últims temporals que ens han assotat el 2019 i 2020 no ens han ensenyat res i les polítiques haurien de canviar per revertir les accions actuals i transformar-les en tornar a deixar lliure d'impediments tant al litoral com les zones hidràuliques.
Puntualitza que l'escalfament global i les seves conseqüències estan ja provades. No queda una altra que deconstruir el litoral i deixar-lo el més natural possible; facilitem que la naturalesa refaci de manera natural les nostres platges; readaptemos nostre urbanisme; deslindemos de forma real i previsible les zones de domini públic; reubiquemos a totes les persones que viuen en zones de risc; creiem zones hidràuliques vives, repoblades i que actuïn com a refugis de biodiversitat, pulmons verds i zones d'atenuació de les avingudes, etc.
Ecologistes en Acció recorda que el riu Cervol, en els últims 50 anys, ha patit en el seu últim tram, des de la zona industrial de l'antiga N-340 al seu desembocadura, múltiples alteracions i reduccions de les seves zones de domini públic hidràulic per tal de descatalogar zones inundables i desenvolupar negatius plans d'expansió urbanística en zones perilloses. S'ha canalitzat i empedrat bona part del seu tram final, s'ha dragatge i finalment la seva desembocadura, sobreeixidor natural de tota la seva conca hidrogràfica, s'ha vist reduïda a la meitat fins al 2019. Vegeu la seva evolució des de 1956:
A sobre, la seva desembocadura, després de l'execució d'aquest nou espigó litoral, serà canalitzada i reduïda a 1/3 de la seva dimensió natural (amplada), amb el consegüent augment de l'perill d'inundacions en el seu tram final, que a més és urbà. No importa que el riu Cervol (també anomenat Servol), tingui una conca hidrogràfica (o de drenatge) de 343 km², el que la converteix en una zona marcada per un alt risc d'inundacions donat el caràcter torrencial de les precipitacions que es donen en l'àmbit mediterrani, circumstància reconeguda pels propis organismes oficials.
De fet, el Pla d'Acció Territorial de Riscos d'Inundacions a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), classifica aquesta zona com de «RISC 1. Freqüència menor de 25 anys; calat> 0,8 m », és a dir, al màxim de la seva escala. Aquesta circumstància fa que tant la seva desembocadura com àmplies zones limítrofes de tot el recorregut d'aquesta llera, haurien d'estar lliures de construccions i infraestructures, donada la perillositat d'aquesta zona hidràulica.
A més, el citat super espigó, en construcció al marge esquerre de la desembocadura del riu, provocarà un dramàtic canvi dels corrents litorals i zones costaneres exposades després dels temporals, greus impactes a la biodiversitat marina, pèrdua de la qualitat de les aigües, augment dels episodis de contaminació microbiològica, augment de les irregularitats dels fons marins, etc., i tot això sense solucionar els problemes existents, ja que només interessa fomentar l'urbanisme, crear noves platges artificials per potenciar el turisme i retenir les sorres aportades artificialment .
