Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En defensa del Territori
Terraferida: "El decret de protecció del territori és una passa positiva que no frenarà la urbanització del territori"

Afirma que "la darrera dècada ha estat nefasta pel territori a Mallorca, tot dient que "hem vist com s’intensificava la urbanització i la destrossa del sòl, la terra fèrtil i els ecosistemes que sostenen la vida".

25/05/2020 Territori

Terraferida ha recordat que "A la dècada dels anys 90 es van viure avanços significatius en la protecció del territori amb l’aprovació de normativa avançada. Però, després de la «legislatura de les autopistes» de Matas , no va ser fins al maig de 2008 que el Govern va desclassificar alguns projectes d’urbanització amb la llei 4/2008".

D'aleshores ençà, a Mallorca, l'entitat ha remarcat que "la majoria d’iniciatives legals han suposat retrocessos ambientals i territorials que han desembocat en més urbanització, un augment enorme de les places turístiques, amnisties urbanístiques i construcció d’infraestructures de gran impacte com les autopistes. La darrera norma que fomenta la urbanització i rebaixa la protecció ambiental ha estatel Decret llei 8/2020 aprovat fa pocs dies".

Considera que les darreres desclassificacions de sòls urbanitzables o urbans per part d’un Govern van ser fa 12 anys; per això bona part de la societat reclamava, impotent, qualque avanç proteccionista, com el decret que està previst aprovar avui. El que hem pogut saber del decret (mancarà estudiar la seva versió final), suposa un avanç i, sobretot, rompre amb 12 anys d’inacció en la protecció del territori. Això cal valorar-ho positivament. En cap cas però, és la norma que esperàvem ni proposàvem, perquè no frenarà el creixement global ni la urbanització del territori. Veiem-ne el principals punts:

Moltes de les de mesures de protecció del decret no seran efectives als municipis ja adaptats al PTI: Calvià, Alcúdia, Artà, Inca, Son Servera, Sant Joan i Costitx.

Falsos urbans

Gran part d’aquests terrenys grafiats com a urbans tenen en realitat naturalesa i vocació rústica. Alguns d’ells tenen un alt valor ambiental i social en situar- se dins els nuclis urbans o les seves foranes. El decret no s’atreveix a desclassificar directament tots aquells que no responguin a un interès social. Proposa una moratòria temporal de projectes fins al 2022 i espera que els consells insulars decideixin si queden igual o passen a rústic. El Govern torna a usar, per manca de coratge, la mateixa estratègia que amb la llei del sòl (2017): passar la pilota de la protecció a altres institucions. En vista que els ajuntaments no van desclassificar ni un m2 (tenien 1 any per fer-ho) ara el Govern ho prova amb els consells enlloc de fer-ho directament.

Ara bé, assegura que el Consell Insular de Mallorca però, ha demostrat no tenir cap voluntat proteccionista les 3 darreres legislatures, ans al contrari, ha fet autopistes i rondes d’alt impacte que han servit per colonitzar més el sòl rústic https://bit.ly/36rc70U La manca de voluntat és manifesta.

Sòl urbànitzable: Mallorca té més de 2000 hectàrees de sòl vacant on seguir creixent. El decret llei en desclassifica una part, i això és positiu, però quedarien desenes d’urbanitzables exclosos per diferents supòsits que caldria desclassificar.

Sòl Rústic.

Consiedra que és el sòl més castigat per la urbanització les darreres dècades. De fet, el Consell ha tramitat prop de 10.000 llicències per edificar xalets dins rústic des del 1995. Sols el 2018 es van concedir més de 600 llicències per edificar dins rústic. A aquestes cal sumar milers d’habitatges il·legals. La rururbanització ha tengut un impacte duríssim sobre l’agricultura, que no ha pogut competir pel preu de la terra ni pels recursos com l’aigua. Tot el que no sigui prohibir nous habitatges dins el sòl rústic (que ja en té més de 60.000) és un fracàs i condemna l’activitat agrària, la sobirania alimentaria i un medi divers i saludable. Recordem que Menorca ho va fer el 2003, mentre que a Mallorca es mantendrà l’aberració de poder edificar grans habitatges dins 14.000 m2.

Tot i així considera que "és positiu no deixar edificar dins Àrees de Prevenció de Riscos, com preveu el decret, de fet és la mesura més destacable. El sistema d’informació geogràfica usat per Terraferida però, mostra que aquestes àrees, descomptant el sòl rústic protegit on es troben, suposen només un 9% de la superfície rústica de l’illa (Mapa elaborat per Terraferida)."

Però el més greu per a Terra Ferida "és que moltes d’aquestes parcel·les s’acabaran edificant igual si no estan afectades al 100% per APR. De fet el decret permetrà edificar parcel·les parcialment afectades per APR computant aquestes superfícies.La nostra entitat proposa:

1. La desclassificació de tots els falsos urbans i els urbanitzables que no vagin destinats a equipaments o habitatge protegit.

2. Que els municipis adaptats al PTI de Mallorca siguin inclosos dins el decret a tots els efectes.

3 La protecció integral de les Àrees d’Interés Agrari, on es situen les millors terres fèrtils de l’illa i que tenen un potencial productiu de gran valor.

4. No permetre habitatges al sòl rústic sense vinculació a una explotació agrària ni la construcció de piscines.

5. Suprimir l’article que permet edificar parcel·les incloses parcialment dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR), que havien de ser objecte de protecció integral segon diu el propi decret.

6 . Redirigir el sector de la construcció als sòl urbans ja consolidats i a la rehabilitació d’habitatges i barris"

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid