En motiu de la Diada de Sant Jordi, Poble Lliure i La Forja han impulsat una campanya sota el lema "Parla com vulguis, però no deixis de fer-ho en català". L'objectiu és el promure l'ús del català en tots els contextos sense prejudicis ni discriminacions a ningú pel color de la seva pell o perquè encara no la sap; aquesta és la millor manera de garantir el seu dret a poder-la aprendre. Com deia el filòleg valencià Sanchis Guarner, “Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants: només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”.
Les dues organitzacions alerten que la situació actual de la llengua catalana és fruit de segles d’opressió espanyola i francesa que, mitjançant la bilingüització forçosa de la població, ha estès l’ús de les llengües castellana i francesa, fins al punt que actualment són majoritàries al nostre país. Aquestes polítiques lingüicides dels estats que ens ocupen són una amenaça constant i permanent per al ple desenvolupament de la nostra llengua.
D'aquesta manera, "arribem a la situació actual que als Països Catalans, especialment a les grans àrees urbanes, i amb l’hàbit nefast d’excloure’n sistemàticament els nouvinguts, l’ús del català se situa per sota del 30%.., puntualitzen.
També consideren que, l’acció institucional de tots els governs autonòmics en matèria de política lingüística és una acció covarda, antiquada i molt poc innovadora. Així, sense el poder polític, les accions desplegades des del teixit associatiu són insuficients per aturar i revertir el procés de substitució i minorització del català. No hi ajuda gens, tampoc, la proliferació de discursos bilingüistes, que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder fins i tot dins dels rengles de l’independentisme. Aquestes ideologies neguen la capacitat del català, d’esdevenir la llengua comuna de tots els catalans, independentment de la seva llengua inicial o del seu origen.
"I per revertir aquest context, cal que PARLEM CLAR I CATALÀ AMB TOTHOM!"
Poble Lliure i la Forja consideren que en el marc de la República Catalana en construcció, l’independentisme ha de liderar i marcar un discurs i una acció política combativa a favor de l’ús de la llengua en tots els àmbits formals i informals, que superi el victimisme lingüístic i la indiferència, que denunciï unes polítiques lingüístiques estatals que s’esforcen a anihilar la nostra llengua i unes polítiques lingüístiques autonòmiques marcades per la desídia, i abanderi un plantejament inclusiu dirigit a tota la societat catalana, independentment de les circumstàncies individuals, a partir dels aspectes següents:
-"Un dels grans reptes d’estat de la nova república serà l’assumpció i gestió de la diversitat lingüística perquè afecta la base mateixa de la cohesió social. El primer pas és reconèixer-la i promoure-la.
-El català és la llengua nacional dels Països Catalans, que ens identifica com a comunitat i que cal fer-la accessible i necessària a totes les persones que conviuen en aquest país. Cal fer del català la llengua comuna de tots els catalans.
-Cap societat europea és bilingüe naturalment sense imposicions militars. La catalana ha estat bilingüitzada, al nord amb el francès i al sud amb el castellà, sempre a la força i amb unes grans dosis de violència.
-Només una bona planificació lingüística, aixoplugada per un estat propi i sense polítiques estatals hostils a la nostra llengua, pot aconseguir que en un context multilingüe la catalana sigui la llengua de cohesió social.
-El futur del català depèn de la nostra fidelitat i de la capacitat de guanyar el jovent i les persones que encara no gosen parlar-lo o són d’incorporació recent.
