El fet que l’estat espanyol i l’entitat semi-pública AENA imposin el seu criteri sense escoltar el Consell de Mallorca ni l'Ajuntament de Palma, que representen la població que es veurà afectada per l'ampliació, demostra una vegada més que l’interès que hi ha darrera no és la millora de la qualitat de vida dels mallorquins, sinó un interès purament econòmic i especulatiu. És alarmant i escandalós que el pla director de l'aeroport fixi un màxim de 50 milions de passatgers per any, quan el nombre de passatgers que varen passar per l’aeroport de Palma l’any 2019 va ser de quasi 30 milions. Tot plegat és un exemple clamorós de la sobreexplotació colonial de Mallorca per part d'Espanya.
La setmana passada es publicava que AENA ja ha adjudicat un dels quatre projectes d’ampliació de l’aeroport sense que es tinguin els resultats de l’avaluació d’impacte ambiental, en una nova exhibició del menyspreu dels gestors espanyols pel medi ambient i la salut dels mallorquins. Crida molt l’atenció, per altra banda, que els dos aeroports que AENA té previst ampliar siguin el del Prat a Barcelona i el de Son Santjoan a Palma, els més rendibles de l’Estat i ambdós als Països Catalans, mentre els beneficis es dediquen a mantenir els aeroports deficitaris de Castella i a omplir les butxaques d'AENA i la hisenda espanyola.
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca exigeix als nostres representants polítics que no consentin aquesta afronta humiliant i intolerable, ni es dobleguin mai més davant les decisions que es prenen als despatxos de Madrid en contra dels interessos de les Balears.
Recordam també que l’ASM reclama la gestió de ports i aeroports perquè els beneficis que s'hi generen quedin a Mallorca i les Balears, en lloc de partir cap a Madrid per a no tornar, i serveixin per millorar els serveis públics i la qualitat de vida dels seus habitants. Mentre no disposem de sobirania aeroportuària, exigim igualment el desplegament íntegre del Comitè de Rutes Aèries (CDRA) per avançar en l'autogestió dels aeroports, segons el conveni signat el 2011 pel govern espanyol, que de llavors ençà dorm dins un calaix com tantes altres promeses incomplides per Espanya.
