La Intersindical-CSC aposta per una inversió del 7% del PIB en Educació, com els països més avançats d’Europa, i per això no pot valorar positivament aquests pressupostos. A més, creu que les retallades han empitjorant les retribucions docents, ja prou castigades per les contínues pèrdues de poder adquisitiu. A hores d’ara, els sous haurien d’incrementar-se com a mínim una mitjana de l’11% per recuperar el valor real de compra dels salaris a data de gener de 2010.
A més, el col·lectiu docent ha viscut l’empitjorament dels horaris, el tancament de línies que comporta un augment de ràtios, la disminució de plantilles, les baixes no substituïdes, l’augment de la càrrega de treball i la insuficiència en el suport educatiu i el personal no docent. Tot això, segons valora el sindicat, repercuteix directament en la qualitat de l’educació que rep l’alumnat i no hi ha voluntat de millorar-ho.
En el capítol de la inclusió, els pressupostos preveuen dotar de recursos unes 80 escoles i 104 instituts d’un total d’uns 5.000 centres, encara que l’anomenat Decret d’Inclusió estableix que cal donar els suports necessaris a tot l’alumnat. Per tant, tres anys després de la seva aprovació sense finançament, al Decret se li atorga una dotació insignificant. Tampoc no hi ha cap previsió per reforçar els serveis educatius (CRP, EAP, LIC, CREDA, CREDV) per tal que puguin donar un suport suficient als centres, tenint en compte que han sofert un augment important de la càrrega de treball en els darrers anys.
Pel que fa a l’educació infantil, la formació d’adults i la formació professional, la Intersindical-CSC considera que l’oferta actual continua sent insuficient. Tot i que els pressupostos inclouen per fi el compromís de finançar l’educació de 0 a 3 anys, les previsions per a la formació professional estan molt lluny del que podria fer creure la nova campanya institucional. Pel que fa a la formació permanent d’adults, no s’hi veu cap nova proposta, malgrat l’estat d’abandó que ha patit per part del Departament durant anys.
La població escolar de Catalunya segueix creixent, però la política del Departament no garanteix sempre places públiques a les famílies, tendint a la massificació d’aules i centres, cosa que va en contra de la qualitat de l’atenció educativa. Cal una aposta decidida i ben planificada per a la creació de nous centres i grups si és que realment es creu en l’educació pública com a eix vertebrador del país.
La reducció en un 30% dels preus públics dels estudis de grau universitari és una bona notícia, així com l’augment de dotació de recursos per a beques de menjador. No obstant això, la gratuïtat efectiva de l’educació de la qual gaudeixen altres països encara queda molt lluny: les famílies encara han de pagar llibres i material escolar (com les sortides i les activitats complementàries) i altres altres conceptes que haurien d’estar coberts.
Finalment, la Intersindical-CSC no veu que el Departament tingui una planificació per encarar els reptes i les necessitats de l’educació pública a l’alçada de les necessitats de la societat catalana. Per aquest motiu, el sindicat ha publicat al seu web una valoració global del sistema educatiu “Bastir un sistema d’educació públic o desballestar-lo?”: http
