Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els CDR alliberats, als mitjans espanyols: d’alarma terrorista a silenci, ocultació i teletips d’agència
18/01/2020 Hemeroteca

La notícia de l’alliberament provisional sota fiança, aquest divendres, dels dos darrers membres dels CDR empresonats ha estat ignorada, silenciada o ocultada pels principals mitjans de comunicació d’àmbit espanyol. Són els mateixos diaris, digitals i televisions que van omplir portades i minuts amb una suposada alerta terrorista en el moment de les detencions a finals de setembre i, amb especial intensitat, els dies previs a les eleccions generals del 10 de novembre. D’alerta mediàtica a silenci: és la conclusió que s’extreu d’analitzar alguns exemples de la cobertura mediàtica realitzada després de la detenció dels acusats i de l’aixecament del secret de sumari, tot comparant-la amb la d’aquest divendres, quan l’Audiència Nacional ha decretat la llibertat provisional sota fiança pels dos darrers detinguts que restaven en presó.

Segons el relat mediàtic produït als principals mitjans de comunicació amb seu a Madrid, el 23 de setembre és una data clau a l’hora de presentar a la societat una nova alerta terrorista, en aquest cas de caire independentista. Corren les imatges de la Guàrdia Civil esberlant la porta del domicili d’un dels detinguts, així com la confiscació del que semblen unes bosses de plàstic i unes olles en força mal estat.

Es confirma, sempre segons el relat mediàtic, que l’independentisme no només és violent, sinó que compta a les seves files amb terroristes que estaven preparats per atemptar amb explosius. El mateix 23 de setembre, els digitals comencen a filar prim i a publicar-ne detalls. A primera hora de la tarda, El Confidencial titulava: “Els CDR amagaven termita ja mesclada i una llista amb objectius per atacar” (en castellà). De confirmar-se, és clar, és la notícia de l’any. El Español anava més enllà i donava informacions sobre un objectiu concret: “Els ‘indepes’ detinguts amb explosius tenien informacions d’un quarter de la Guàrdia Civil“. Per la seva banda, eldiario.es donava veu a la Fiscalia amb un titular que subratllava la certesa de les informacions que s’estaven publicant durant aquell matí: “La Fiscalia té la ‘certesa’ que els detinguts a Catalunya es disposaven a atemptar entre l’1-O i la sentència del procés“.

23-S, la presentació d’un nou grup terrorista independentista

Com ja va analitzar aquell mateix dia Mèdia.cat en l’article “5 formes en què els mitjans vulneren la presumpció d’innocència dels independentistes detinguts“, moltes capçaleres van reproduir acríticament el discurs de les fonts oficials, van atribuir els delictes als detinguts i els van criminalitzar, van desinformar sobre el material suposadament intervingut; i també van difondre imatges de la Guàrdia Civil que no demostraven res però que donaven aparença de veracitat al relat policial.

L’endemà, els principals diaris en paper amb seu a Madrid també van donar per bona la versió oficial i van obrir les seves edicions amb aquesta notícia. El País del dia 24 de setembre publicava en primera notícia el titular “El jutge deté per terrorisme nou membres dels CDR”. Per la seva banda, El Mundo donava per feta la imminència de l’atemptat: “Els CDR ultimaven un atemptat terrorista a Catalunya el ‘dia D’”. L’ABC, amb una de les seves tradicionals portades gràfiques, aquest cop protagonitzada per un agent encaputxat dels Tedax de la Guàdia Civil portant una caixa de color blau, titulava: “Torra lamenta la ‘repressió’ contra el terrorisme català”. Precisament, la vinculació de la suposada cèl·lula terrorista amb les institucions catalanes i els líders independentistes va ser la novetat del relat mediàtic els dies previs a les eleccions generals el 10 de novembre.

Concentració per reivindicar l'alliberament dels CDR empresonats, el passat 21 de desembre a la plaça del Rei de Barcelona. Foto: Blanca Blay / ACN.

Els CDR alliberats, als mitjans espanyols: d’alarma terrorista a silenci, ocultació i teletips d’agència

La notícia de l’alliberament provisional sota fiança, aquest divendres, dels dos darrers membres dels CDR empresonats ha estat ignorada, silenciada o ocultada pels principals mitjans de comunicació d’àmbit espanyol. Són els mateixos diaris, digitals i televisions que van omplir portades i minuts amb una suposada alerta terrorista en el moment de les detencions a finals de setembre i, amb especial intensitat, els dies previs a les eleccions generals del 10 de novembre. D’alerta mediàtica a silenci: és la conclusió que s’extreu d’analitzar alguns exemples de la cobertura mediàtica realitzada després de la detenció dels acusats i de l’aixecament del secret de sumari, tot comparant-la amb la d’aquest divendres, quan l’Audiència Nacional ha decretat la llibertat provisional sota fiança pels dos darrers detinguts que restaven en presó.

Segons el relat mediàtic produït als principals mitjans de comunicació amb seu a Madrid, el 23 de setembre és una data clau a l’hora de presentar a la societat una nova alerta terrorista, en aquest cas de caire independentista. Corren les imatges de la Guàrdia Civil esberlant la porta del domicili d’un dels detinguts, així com la confiscació del que semblen unes bosses de plàstic i unes olles en força mal estat.

Es confirma, sempre segons el relat mediàtic, que l’independentisme no només és violent, sinó que compta a les seves files amb terroristes que estaven preparats per atemptar amb explosius. El mateix 23 de setembre, els digitals comencen a filar prim i a publicar-ne detalls. A primera hora de la tarda, El Confidencial titulava: “Els CDR amagaven termita ja mesclada i una llista amb objectius per atacar” (en castellà). De confirmar-se, és clar, és la notícia de l’any. El Español anava més enllà i donava informacions sobre un objectiu concret: “Els ‘indepes’ detinguts amb explosius tenien informacions d’un quarter de la Guàrdia Civil“. Per la seva banda, eldiario.es donava veu a la Fiscalia amb un titular que subratllava la certesa de les informacions que s’estaven publicant durant aquell matí: “La Fiscalia té la ‘certesa’ que els detinguts a Catalunya es disposaven a atemptar entre l’1-O i la sentència del procés“.

23-S, la presentació d’un nou grup terrorista independentista

Com ja va analitzar aquell mateix dia Mèdia.cat en l’article “5 formes en què els mitjans vulneren la presumpció d’innocència dels independentistes detinguts“, moltes capçaleres van reproduir acríticament el discurs de les fonts oficials, van atribuir els delictes als detinguts i els van criminalitzar, van desinformar sobre el material suposadament intervingut; i també van difondre imatges de la Guàrdia Civil que no demostraven res però que donaven aparença de veracitat al relat policial.

L’endemà, els principals diaris en paper amb seu a Madrid també van donar per bona la versió oficial i van obrir les seves edicions amb aquesta notícia. El País del dia 24 de setembre publicava en primera notícia el titular “El jutge deté per terrorisme nou membres dels CDR”. Per la seva banda, El Mundo donava per feta la imminència de l’atemptat: “Els CDR ultimaven un atemptat terrorista a Catalunya el ‘dia D’”. L’ABC, amb una de les seves tradicionals portades gràfiques, aquest cop protagonitzada per un agent encaputxat dels Tedax de la Guàdia Civil portant una caixa de color blau, titulava: “Torra lamenta la ‘repressió’ contra el terrorisme català”. Precisament, la vinculació de la suposada cèl·lula terrorista amb les institucions catalanes i els líders independentistes va ser la novetat del relat mediàtic els dies previs a les eleccions generals el 10 de novembre.

Lisa i Gandalf hi estaven implicats

Després de setmanes de filtracions a la premsa malgrat el secret de sumari, amb el perjudici que aquest fet va suposar per a la defensa i per a la presumpció d’innocència dels acusats, a pocs dies de la celebració de les eleccions del 10-N es va aixecar el secret de sumari de la investigació. Basant-se en la versió policial i de la Fiscalia i en declaracions dels acusats -alguns dels quals han denunciat maltractaments- es va accelerar la maquinària mediàtica, no només per confirmar que els acusats participaven d’una organització terrorista, sinó per aportar més detalls del seu pla i de la suposada vinculació de Quim Torra i Carles Puigdemont, a qui un dels acusats es referia com a ‘Gandalf ‘i ‘Lisa’, respectivament.

Els suposats noms en clau dels líders independentistes van cridar l’atenció d’El Español, que va titular: “Torra era ‘Gandalf’ i Puigdemont ‘Lisa’: el sumari dels CDR apunta a la seva relació amb el Govern“. El Confidencial va confirmar que els CDR tenien bombes: “La Guàrdia Civil va trobar a la brossa dels CDR les proves que ja tenien explosius“. A la web d’eldiario.es també es va donar veu a la versió oficial expressada al sumari, amb un titular ambigu que no deixava clar si es referia a fets confirmats o a afirmacions sense proves i que criminalitzava els acusats i l’executiu català: “El pla dels CDR detinguts per ‘prendre i defensar’ el Parlament: pisos francs i ajuda del Govern“.

Els diaris en paper també van tornar a situar aquesta història a les seves portades, especialment a les del 7 de novembre, tres dies abans dels comicis generals. El País confirmava que “Els detinguts dels CDR planejaven ocupar el Parlament amb Torra a dins”. El Mundo anava molt més enllà i assegurava que el president de la Generalitat estava al càrrec d’aquest pla, presentant-lo com a cervell de la cèl·lula terrorista: “Torra va donar l’ordre d’assaltar el Parlament i ho pagava el ‘CNI català’”. Per la seva banda, l’ABC insistia en aquest relat i presentava als lectors l’objectiu final de tota la conspiració: “Torra i els CDR es disposaven a declarar la República Catalana després de segrestar el Parlament”. Aquest darrer diari il·lustrava la portada amb una fotografia d’un dels acusats amb un fusell a la mà i una bandera catalana.

Les informacions dels titulars tant de la premsa en paper com de la digital no deixaven cap marge de dubte: a Catalunya un grup de terroristes amb vincles amb el Govern havia estat a punt de fer esclatar bombes i de declarar la independència per la força.

Tots els acusats de terrorisme, en llibertat provisional

El matí del divendres 10 de gener s’anuncia que el jutge de l’Audiència Nacional decreta llibertat provisional per als darrers dos CDR que encara estaven a la presó, sota fiances de 15.000 i 30.000 euros. El fet que cap dels suposats terroristes estigui entre reixes posa en qüestió de manera evident la veracitat del relat que es va publicar als principals mitjans espanyols durant la tardor. Però ara, amb la llibertat provisional dels acusats, sembla que s’ha esvaït l’interès dels mitjans que van escampar l’alarma terrorista a Catalunya, destacant les informacions en portada i publicant nombrosos articles d’anàlisi i opinió sobre el cas, a més de filtracions il·legals procedents de l’estament judicial o policial.

El silenci o l’ocultació de la notícia en indrets gens o poc destacats de la portada són la norma general a l’hora de cobrir les rellevants novetats d’una història que, quan anunciava el relat terrorista independentista, va ser la número u en diferents jornades. Si bé algú podria argumentar que des d’un punt de vista estatal la notícia més rellevant d’avui seria la composició del nou govern de coalició, amb l’anunci dels noms que ocuparan els respectius ministeris, els llocs secundaris a les portades tampoc es dediquen a l’alliberament dels CDR: en canvi, hi ocupen espai les situacions processals de Puigdemont, Junqueras o Torra, o la inestabilitat a l’Iran.

A les portades dels digitals d’El País, El Confidencial, El Español i ABC no hi ha rastre de la informació sobre l’alliberament dels CDR. A la una del migdia del dia 10 no s’ha publicat cap article ni a l’ABC ni a El Español explicant aquesta novetat. El País i El Confidencial sí que han publicat la informació, sense donar-li cap mena de presència a la seva pàgina principal. Pel que fa a l’edició digital d’El Mundo, destaca la notícia en tretzena posició de portada, mentre que eldiario.es la presenta en 15a posició.

A la premsa digital catalana, el posicionament d’aquesta notícia ha estat ben diferent: en segona posició a El Punt Avui i a NacióDigital; en cinquena a Vilaweb; en quarta, a l’Ara, en vuitena a El Periódico; i en onzena a La Vanguardia.

Pel que fa al contingut dels articles publicats a la premsa espanyola, és El Mundo el diari més atrevit, referint-se en el titular a l’organització terrorista com “suposada cèl·lula terrorista”, obrint la porta a certs canvis en el relat de la història: “El jutge posa fiança als dos últims CDR presos: tota la suposada cèl·lula terrorista queda en llibertat“. El País s’inclina per un titular més neutre: “L’Audiència Nacional deixa en llibertat sota fiança els dos CDR que quedaven a la presó“. El Confidencial, en canvi, manté una versió més alarmista amb el titular “L’Audiència Nacional deixa en llibertat provisional els CDR que s’encarregaven dels explosius“. Finalment, eldiario.es* és l’únic dels mitjans analitzats que han publicat la notícia que no hi dedica un redactor, sinó que aprofita un teletip d’Europa Press per informar sobre el tema en tres paràgrafs curts: “L’Audiència Nacional deixa en llibertat els dos CDR que quedaven a presó“.

Cobertura a Twitter dels matinals de la televisió privada

Els principals matinals de la televisió privada espanyola, Espejo Público, d’Antena 3, El Programa de Ana Rosa, de Telecinco, i Al Rojo Vivo, de La Sexta, han mostrat també un gran desinterès per les informació de l’alliberament dels darrers CDR empresonats en el cas del suposat pla terrorista independentista.

Cal recordar que Espejo Público es va sumar al relat oficial del dia 23 de setembre amb una informació que compartia a Twitter amb el titular “Detenen 9 independentistes radicals que preparaven bombes per la sentència del procés“. El Programa de Ana Rosa va destacar a les xarxes titulars com “Per a l’Audicència Nacional són cada vegada més evidents els llaços entre els CDR i els líders independentistes” o “Acusen un ‘CNI català’ de finançar als CDR detinguts per l’assalt del Parlament“. Al Rojo Vivo també hi va dir la seva amb informacions a Twitter com “Els CDR ultimaven un atemptat el ‘Dia D’. Dos dels detinguts van quedar en llibertat ahir” o “Els CDR no tan sols volien atemptar a Catalunya: també es van plantejar algun tipus d’acció a Madrid i Saragossa“.

Ara, en canvi, Espejo Público i El Programa de Ana Rosa no han destacat cap informació a Twitter sobre aquest cas. Al Rojo Vivo sí que ho ha fet, amb una errada important, quan al compte oficial del programa s’ha publicat una piulada que afirmava, referint-se als dos CDR alliberats aquest divendres: “Hauran de pagar les fiances més altes en comparació a la resta de CDR que van ser condemnats”. Tenint en compte que cap CDR ha estat condemnat, aquesta informació era errònia. Advertits a la xarxa social de la mentida que s’afirmava a la informació, el programa ha esborrat la piulada, i n’ha publicat una altra canviant “condemnats” per “empresonats”.

Massa preguntes per optar pel silenci

Hores d’ara, les preguntes que cal contestar sobre el cas dels CDR acusats de terrorisme són moltes i d’una importància cabdal per a la salut democràtica de l’Estat espanyol. Sorprèn que fa tres mesos es presentessin a la ciutadania espanyola les informacions sobre una suposada amenaça terrorista de forma acrítica i amb tot el protagonisme mediàtic imaginable, i a dia d’avui aquesta història hagi quedat enterrada en el silenci i l’ocultació dels mitjans amb seu a Madrid i més audiència a l’Estat.

Es parlava d’una alerta terrorista a pocs dies d’unes eleccions generals. De fet, molts ciutadans espanyols van anar a votar convençuts que hi havia vincles directes entre una cèl·lula terrorista i el govern de la Generalitat. No estem només davant d’una mala pràctica periodística, sinó d’un relat coral que va influir en la campanya electoral i, per tant, en el sentit del vot de les eleccions del 10-N.

Acceptant aquest fet, és incomprensible que la majoria de grans mitjans de comunicació no dediquin anàlisis en profunditat a explicar com pot aparèixer un relat policial i de la Fiscalia en què s’assegura que hi ha nou persones preparades per atemptar amb explosius per motius polítics i que, al cap de tres mesos, cap dels acusats estigui entre reixes. Malgrat els interrogants de primer ordre que suscita aquest cas, el silenci mediàtic sembla que és l’estratègia que avui abracen els que fa unes setmanes van contribuir a l’alarma general.

*[Actualització] Eldiario.es ha publicat al vespre un article sobre l’alliberament dels CDR acusats de terrorisme amb el titular “L’Audiència Nacional sembra dubtes sobre la seva operació contra l”organització terrorista’ dels CDR“. L’article d’agències publicat al matí al mateix digital i que ocupava la quinzena posició al migdia és, al vespre del dia 10 de gener, en quart lloc de portada.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid